Pilar Romera novel·la la postguerra espanyola a ‘Els impostors’

Pilar Romera novel·la la postguerra espanyola a ‘Els impostors’, amb personatges que amaguen més del que diuen

La impostura va ser la taula de salvació de molts dels que van maldar per sobreviure en ple franquisme

 

Pilar Romera (Riba-roja d’Ebre, 1968) és historiadora però no escriu novel·la històrica. Tot i així, el rerefons històric és important en la seva feina, com ho va ser el final del ­segle XIX a Li deien Lola –una història de superació personal–, i com ho és ara la postguerra es­panyola a la nova novel·la, Els impostors (Columna, al novembre en castellà a Destino). 

“És la història d’uns personatges que van perdre la guerra en tots els àmbits, gent que es va quedar o que va tornar. S’ha parlat amb molta èpica de la gent que vivia a l’exili i poc dels que es van quedar en una societat encotillada, amb olor de naftalina, amb mantellina. Com podia viure a la postguerra un homosexual que era un transformista de La Criolla, un cabaret molt famós de la República, que ha passat per la presó de Nanclares de Oca i per reeducació? Què fa una dona que es va casar pel civil, li maten l’home a l’Ebre i ara ha d’anar a missa diària? Què fa aquesta gent?”, es demana Romera.

 

“Som a l’any 1949, postguerra dura, racionament, i aquests ­personatges han construït vides d’impostura –explica–. Al maig Franco visita Barcelona i hi ha un intent d’atemptat, un de tants, ­però el dictador no mor; no escric una distopia, però la visita sí que és l’espoleta perquè l’equilibri de les relacions que hi havia entre els personatges salti pels aires”. 

“Quan escric una novel·la, em plantejo què vull explicar i llavors trio en quina època em va més bé situar-ho. Ara volia tractar l’afany de supervivència, què és capaç de fer algú per tirar endavant, i la postguerra m’anava molt bé”, continua, i reconeix que ha fet servir un recurs suat, el de la suplantació d’identitat, “que ara és molt complicat però que l’any 1949 era relativament fàcil”. 

El final de la guerra suposa la retirada de centenars de milers de persones, i Romera situa un moment de la història al camp de concentració d’Argelers, on van viure en condicions extremes molts dels refugiats republicans, i era caldo de cultiu perquè la picaresca afavorís aquests tripijocs de la supervivència. 

“Alguns editors em van dir que no era un bon moment per treure una novel·la sobre la Guerra Civil, que ara ven més la novel·la intimista; però jo penso que sí, que de tant en tant han de sortir llibres que recordin aquell període, com Amenábar amb la seva pròxima pel·lícula”, argumenta. 

“Ara fa 80 anys del final de la guerra i 75 de l’alliberament de París, amb la ­divisió Leclerc, la novena, en què combatien republicans exiliats, que van ser els primers que hi van entrar. Hi ha una tendència preocupant a reinterpretar la història”, i considera desafortunades les declaracions que va fer al respecte el Ministeri de Justícia. 

“Al llibre, hi ha el triangle protagonista, però també el comissari Fuentes, que és molt xungo però que és el que més m’ha enamorat. He mirat de no fer personatges maniqueus ni una història adoctrinadora”, conclou.


https://www.lavanguardia.com/encatala/20190925/47621574654/pilar-romera-els-impostors-literatura-catalana.html