divendres, 27 de gener del 2023

Sebastià Alzamora guanya el premi Òmnium per ‘Ràbia’

La novel·la s'ha imposat així a 'Al llac' de Maria Barbal i 'Les altures' de Sebastià Portell

 

L'obra guanyadora del #PremiÒmnium a la Millor Novel·la de l'Any 2022 és 'Ràbia', de l'escriptor mallorquí @sebastialzamora

. Enhorabona!

 

Resum: La solitud i l'amistat a la perifèria turística.

Un home de mitjana edat viu amb la seva gossa, anomenada Taylor, a la zona de xalets adossats del nucli turístic de Bellavista, en una illa mediterrània sense nom. Un dia la Taylor mor enverinada, sense que el seu amo sàpiga qui pot haver-ho fet, ni per què. Tampoc comprendrà una altra mort absurda, la d'una persona amb qui coincidien sovint quan passejava la gossa, víctima d'un incident de carrer vora un bar de tatuatges regentat per una parella de serbis. Mentre l’home intenta assumir aquests fets, es veu abocat a considerar la relació que té amb el món que l’envolta: un entorn impersonal, degradat per la corrupció i el descontrol, on, tanmateix, el sorprendran fulguracions de bellesa i d’autèntica amistat.

 


 

diumenge, 8 de gener del 2023

La modificació del codi penal

La modificació del codi penal

 

En l'última modificació del govern espanyol del codi penal, si bé han suprimit els sis articles referents al delicte de sedició, han redefinit els punts on es tracta els delictes d'ordres públics. Aquests són els punts: 1- Obstaculitzar vies públiques. 2- Envair edificis o instal·lacions públics. Aquests dos punts seran castigats amb penes de presó de sis mesos a tres anys. I augmenta el càstig si el delicte es comet amb "multitud" de tres a cinc anys de presó. Però no acaba aquí, si qui intervé és una autoritat la presó s'eleva de sis a vuit anys. Queda prou clar que la redefinició dels desordres públics "criminalitza" l'activisme polític al carrer. Quan la pena mínima puja a tres anys, ningú podrà evitar la presó que ara és de dos anys. Aquesta reforma ha estat pactada pel PSOE, PODEM i amb l'aval d'ERC.

 

La majoria de represaliats que hi ha a Catalunya és pel delicte de desordres públics, la supressió del delicte de sedició, però, no els afecte i si els pot agreujar les penes per desordres. Així i tot, es valora molt positivament la supressió d'un delicte tan arcaic com el de la sedició, que data de l'any 1822 i que només s'ha aplicat un cop, amb la sentència del tribunal suprem amb els líders independentistes catalans.

 

Aquesta reforma és un perill per les futures protestes i altres drets fonamentals dintre d'una democràcia. Manifestacions per la defensa de l'habitatge, per dissidència política i fins i tot vagues laborals es podrien veure afectats per la reforma. A més la incorporació de l'element "intimidació" en els desordres públics, és preocupant, perquè és molt subjectiu i la intimidació en una protesta, fins ara, era un dret. Tot indica que la reforma pretén frenar i castigar al moviment independentista i de passada qualsevol causa de protesta en altres àmbits. Directament és un atemptat contra els drets bàsics.

 

Els firmats i ERC diuen que aquesta reforma s'ajusta a la legislació que tenen als països europeus. El cert és que a la majoria de juristes i per suposats al ciutadà, li ha deixat un gust molt amargat a la boca. Com sempre la manca de descripció de conceptes claus com violència i intimidació, deixen la porta oberta a un mal ús del dret penal.

 

Tessa Barlo