Degut a com estem vivim la política actual, amb tantes desavinences, amb tants titulars contradictores, polítics que en un principi lluiten per una meta en comú però que sincerament sembla un parvulari, incapaços de posar-se d’acord, surten veus critiques on es qüestiona el nivell actual dels nostres polítics envers èpoques pesades.
La transició a la democràcia va ser difícil, diria molt difícil i així i tot, polítics com Jordi Pujol. Miquel Roca, Santiago Carrillo, inclòs Manuel Fraga o Joan Reventós, per posar un exemple, tots ells de pensaments molt diferents, vam sabé reunir-se i arribar a uns acords difícils i importants. Llavors eren capaços d’assolir grans acords a pesar de les diferencies. Tenien mires altes, sabien transigir, ser tolerants i reconeixien la legitimitat de l’oponent. Ara els nostres polítics de moment sembla que no estan en el mateix nivell, almenys alguns ho pensen.
Només estan de picabaralles tot el dia, tan al govern espanyol com el govern català, de veritat tenen visió de país? Saben els problemes reals de les persones que ho estan passant molt malament? Els únics herois d’avui son els alcaldes, toquen més de peus a terra amb tot allò que preocupa a gent i miren de solucionar-ho, tenint en compte que també son els més perjudicats, perquè fan molta feina que no els pertoca amb uns pressupostos molt baixos.
Per altra banda, son societats diferents en problemàtiques no comparables. La globalització de la economia, no tenim un exercit que influeixi amb política, la influencia de les xarxes socials que les noticies i els comentaris estan al minut, fa que no es pugui comparar un temps amb el d’avui. La política va darrera dels esdeveniment i no al contrari. No hi ha un estudi amb temps i programades, la immediatesa de les circumstancies fa que es preguin decisions sense pensar-les. Després estem a Europa, els polítics no poden prendre decisions per ells mateixos, hi ha instancies superiors que els mercant el camí. Europa també a d’aprendre a entregar competències a les institucions europees.
A veure, els polítics sempre han estat criticats abans i ara forma part del càrrec i així ho han d’assumir. No només aquí, a tots els països demòcrates del món passa el mateix, forma part de la democràcia. Dit això, no és que el polítics d’abans fossin millors que els d’ara, sinó que abans podien prendre decisions per ells mateixos i d’acord amb les seves ideologies. Ara van com perduts perquè han de demanar permís a instancies superiors, es veuen lligats de mans.
Tampoc podria dir si això es excusa, trèieu vosaltres la pròpia conclusió.
Tessa Barlo
