Pep Tosar estrena ‘El fingidor’, un homenatge a Pessoa

 

L’actor i director mallorquí Pep Tosar ha bussejat en la vida i obra de García Lorca, de Blai Bonet, Guillem d’Efak i Damià Huget per a partir de la seva poesia i la seva personalitat elaborar un retrat original de cada un d’ells trenant versos, projeccions, testimonis, música i dansa. Els seus espectacles, atractius, sensibles i gens pretensiosos, li han permès oferir una altra visió de l’artista a través de propostes que disfruten tant els que coneixen la seva obra com aquells que la descobreixen per primera vegada. A partir d’aquest dimecres i durant tres setmana Tosar passa pel Romea amb ‘El fingidor’, una retrat panoràmic del portuguès Fernando Pessoa (1888-1935), un dels poetes més importants i enigmàtics del segle XX.

TEATRE

Federico García, Lorca 'forever'

Tosar comparteix escenari amb la cantant Joana Gomila, la pianista Elisabet Raspall i el duo circense d’Hotel Iocandi: Tomeu Amer i Grisela Juncà. Intèrprets de primera per a una posada en escena en què l’art de la paraula dialoga amb equilibris impossibles i imatges projectades en escena que contribueixen a retratar Pessoa i el seu temps. La banda sonora fila la connexió entre escenes entre les quals s’inclouen reflexions sobre l’autor del ‘Llibre del desassossec’ a través de diversos testimonis, tant de familiars com d’especialistes en l’obra d’aquest creador singular.

«El poeta és un fingidor. / Fingeix tan completament / que fins i tot fingeix que és dolor / el dolor que de debò sent». Aquests versos obren el poema ‘Autopsicografia’, en què s’inspira el títol de l’espectacle. La dramatúrgia de Tosar i Evelyn Arévalo navega entre rimes, desafiaments a la gravetat, notes de jazz, de pop i de fado per endinsar-se en la fascinant personalitat del poeta que va crear diferents heterònims, personalitats literàries amb les quals va firmar les seves obres. «L’espectacle descobreix detalls íntims de la seva vida i les connexions entre el seu periple existencial i els propòsits literaris de la seva obra», ha explicat Tosar. Parla, per exemple, de què van significar aquestes anades i vingudes entre Lisboa i Durban, ciutat sud-africana on va estudiar que estava a 30 dies amb barco. També porten a col·lació la seva relació amb la seva enamorada, Ofélia Queiroz, a qui va dedicar nombrosos poemes.

Entre els testimonis que nodreixen l’espectacle figuren el de Richard Zenith, que el 2021 va publicar ‘Pessoa: a biography’ i el de la neboda del poeta, Manuela, que quan la va entrevistar Tosar fa dos anys tenia 95 anys. «Tot i que Pessoa va ser tractat per psiquiatres, no crec que patís cap malaltia mental», ha assegurat Tosar. «Com la Manuela em va fer veure, els heterònims del seu oncle eren una cosa més senzilla del que molts imaginen: al cap i a la fi, com em va dir, tots ens comportem de maneres diferents segons on siguem». Però és que Pessoa, fascinant persona, va arribar a firmar textos amb uns 70 heterònims diferents, per als quals va desenvolupar una obra poètica diferent. Fins i tot va establir relacions entre aquestes firmes, entre les quals figuren Bernardo Soares, Álvaro de Campos, Ricardo Reis, Alberto Caeiro.

Oblideu-nos de Nosaltres, companyia fundada el 2009, ha estrenat 10 espectacles des del 2009. «Faig una valoració més que positiva de la nostra evolució. Buscar finançament sempre és difícil però el que costa més ara és exhibir. Fa temps que al teatre públic no els interessa el que fem. Diuen que les nostres propostes no encaixen en la seva programació. Agraeixo al Romea que ens aculli tres setmanes. Sense el suport d’aquest teatre mai hauríem fet ‘La casa en obres’, dedicat a Blai Bonet; ‘Poseu-me les ulleres’, sobre Gabriel Ferrater; ‘Federico García’», ha comentat aquest veterà de l’escena, a qui després de tant espectacles literaris pluridisciplinaris li ve de gust tornar al teatre de text. Potser necessita un canvi d’aires però ja té al cap altres retrats biogràfics de creadors que admira: Miguel Hernández, Jorge Luis Borges, Pier Paolo Pasolini i el seu últim descobriment, Ángel Vázquez. «És desconegudíssim i ha firmat una de les millors novel·les escrites en castellà de tots els temps: ‘La vida perra de Juanita Narboni’». D’idees no n’hi falten.

 https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20230607/pep-tosar-estrena-fingidor-homenatge-88414258

Cristina Garcia guanya el Premi Llibreter amb ‘Els irredempts’

 

L’escriptora Cristina Garcia ha guanyat el 24è Premi Llibreter en la categoria de literatura catalana amb la seva novel·la Els irredempts (LaBreu Edicions). Es tracta d’un guardó, organitzat pel Gremi de Llibreters de Catalunya, que atorguen les llibreries de Catalunya, amb l’objectiu de destacar i reconèixer la qualitat i la significació de determinats títols per afavorir-ne la difusió mitjançant la seva promoció a les llibreries. Alhora, amb el Premi Llibreter el Gremi de Llibreters vol posar en valor l’ofici de llibreter i el seu papers com a prescriptors al món de la literatura.

El jurat, tal i com recull una informació de l’ACN, ha ressaltat que Els irredempts de Cristina Garcia és una “obra d’una intel·ligència aclaparadora una proposta en què excel·leixen el llenguatge, les idees, l’art”. “El ritme, les atmosferes i la prosa esmolada, d’estil sobri i precís, doten el llibre d’un poder demolidor per a tractar tres històries colpidores i ben diferents amb un denominador en comú, l’arrelament. Una anomalia extraordinària en el panorama literari català”, han afegit.

L’autora ha reconegut que l’obra no és fàcil, ni plaent i ha admès que no és un llibre que hagi sortit en dos dies, sinó que li va costar molt escriure’l. “Ser avui aquí a nivell personal és un petit miracle. Sempre havia pensat que el llibre seria un llibre mort i que en algun punt de la seva construcció acabaria morint o jo l’acabaria oblidant. Quina tonteria, els llibres no s’obliden”, comentava Garcia.

La promesa, de Damon Galgut amb traducció al català d’Àfrica Rubiés i editat per Les Hores ha guanyat el guardó en la categoria d’altres literatures. El jurat ha destacat que la relació dels homes amb la terra és un dels grans temes de la literatura contemporània. “Coneixem la història d’una família en què una promesa no mantinguda plana sobre els personatges. Una gran escriptura i una estructura narrativa original”, detallava.

El president del Gremi de Llibreters, Eric del Arco ha assenyalat l’alt nivell dels finalistes i que els guanyadors ho han fet amb una diferència de vots molt petita. Ha valorat molt positivament l’edició que es porta a terme a Catalunya. El president del Gremi de Llibreters ha explicat que van votar entre els tres finalistes per categoria un centenar de llibreries. “El Premi Llibreter aconsegueix que si voten 100 llibreters, tots ells s’han hagut de llegir els tres llibres en profunditat i podran prescriure l’obra guanyadora i també els altres dos”.

Els premis es lliuren aquest dijous en un acte , a la Sala Paral·lel 62 que també reconeixerà la trajectòria dels llibreters Sergio Bassa, de la Llibreria Bassa, de Móra d’Ebre, i de Rosana Lluch, de la llibreria Llorens Llibres, de Vilanova i la Geltrú, pels seus 35 anys d’ofici.

 https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2299019-cristina-garcia-guanya-el-premi-llibreter-amb-els-irredempts.html?cca=3

 

«Una plataforma digital no pot substituir una biblioteca»: més de 200 investigadors defensen el llibre en paper a l’escola

 

Un manifest exigeix a les administracions «una aposta clara» per recuperar i dinamitzar unes agonitzants biblioteques escolars en un moment en què la comprensió lectora es desploma

La preocupació venia de bastant més lluny, però el detonant va ser un article publicat a principis d’abril en aquest diari titulat ‘Més del 40% de les escoles catalanes no tenen biblioteca escolar malgrat estar-hi obligats per llei’. Alertats per la desoladora fotografia que dibuixava –un escenari en què les biblioteques escolars tendien a l’abandonament–, investigadors en Educació de diferents universitats d’Espanya van començar a enviar-se correus comentant el dramàtic panorama a Catalunya, territori al seu dia impulsor de les biblioteques escolars, però que amb els anys i de manera silenciosa, les ha anat oblidant fins a arribar a la situació actual; mentre la comprensió lectora no deixa d’empitjorar (els pèssims resultats de l’últim PIRLS publicats aquest dilluns confirmen el que docents i les mateixes competències bàsiques feia molt temps que alertaven, Catalunya és a la cua d’Espanya).

En aquest context, i fruit d’aquest primer enviament de ‘mails’ neix el ‘Manifest a favor de les biblioteques escolars i l’accés a lectures en paper’, fet públic aquest dimecres i firmat per més de 200 acadèmics, encapçalat pels investigadors Gemma Lluch i Ladislao Salmerón, de la Universitat de València i per Héctor Ruiz Martín i Marta Ferrero de la Universitat Autònoma de Madrid. 

 

Reemplaçament digital

«En ocasions, la desaparició de biblioteques físiques s’ha justificat amb base al seu reemplaçament per biblioteques digitals, a les quals els alumnes accedeixen per mitjà de dispositius electrònics, i això ens preocupa. Una biblioteca escolar és molt més que una sala amb prestatgeries i llibres; és un lloc d’encreuament de coneixements, la unió de pràctiques, de matèries de tot tipus, de tots els cursos...», reivindica Lluch, que assenyala que tres dels quatre impulsors del manifest són psicòlegs i remarca que la biblioteca escolar és «aquell lloc que pot ajudar a anivellar el capital cultural que les persones porten de les seves famílies»

 «Si bé les biblioteques digitals poden aportar un valor afegit, considerem que eliminar les biblioteques escolars constitueix un greu error pel paper crucial en la democratització del coneixement i la informació de les biblioteques, oferint accés gratuït i igualitari a recursos educatius i culturals, en diversos formats, per a tots els estudiants, independentment del seu origen socioeconòmic», destaca el manifest.

Héctor Ruiz , unaltre dels impulsors de text, expert en psicologia cognitiva de l’aprenentatge, alerta que Catalunya és referent a tot l’Estat en innovació educativa, i també que «la innovació et pot portar a coses interessants però també a errors». «Pensar que pots substituir una biblioteca escolar per una plataforma digital és un error, i hem d’exigir a les administracions una aposta ferma per l’impuls de les biblioteques escolars», destaca Ruiz, que recorda que la investigació deixa clar que els programes de dinamització de les biblioteques tenen un impacte molt rellevant en els resultats acadèmics alguna cosa, reitera, «irremplaçable per una plataforma digital».

Treballar les ‘fake news’

Treballar les ‘fake news’Els més de 200 acadèmics signants del manifest posen sobre la taula el que hauria de ser obvi: la lectura atén absolutament totes les assignatures. «Treballar la lectura és saber diferenciar una notícia falsa i una de veritable, i aquest és un tema que no s’ha entès encara. Vivim en un món supercomplex i la biblioteca és l’encreuament de totes les necessitats de comprensió lectora de totes les assignatures», conclou Ruiz, que destaca la tasca «increïble» que està fent Extremadura introduint les famílies a les biblioteques escolars.

 https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20230531/centenar-academics-impulsen-manifest-defensa-biblioteca-escolar-comprensio-lectora-88084551