Destino recupera a ‘La cendra de la vida’ trenta-quatre narracions
publicades entre 1949 i 1967 que reconfiguren l’obra de l’escriptor
empordanès Les trenta mil pàgines que conformen l’obra completa de Josep Pla
(1897-1981) no deixen d’oferir sorpreses quan algú es pren la molèstia
de pouar-hi a fons i suggerir nous criteris de valoració. De fet, Pla ha
estat sempre més considerat un escriptor de memòries, de llibres de
viatges, de biografies, de reportatges i de guies geogràfiques o
culinàries que no pas un narrador. Ara les coses poden canviar gràcies a
la feina ingent que ha fet Jordi Cornudella, curador de La cendra de la vida,
el magne volum que inclou trenta-quatre narracions de Pla publicades
entre el 1949 i el 1967 en diversos indrets. Cornudella ha comptat amb
l’assessorament de Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla de la
Universitat de Girona. De fet, la col·laboració entre la institució i
Edicions Destino ha aportat aquests darrers anys un redescobriment de
l’escriptor gràcies a la recuperació d’alguns dietaris inèdits i,
sobretot, gràcies a la publicació de la correspondència que va mantenir
amb nombrosos escriptors i intel·lectuals.
Xavier Pla explica: “Hi ha un Pla memorialista, que fa assaig, que fa
paisatgisme i llibres de viatge, però sovint ens hem oblidat que també
va ser un gran narrador.” De fet, Pla va excel·lir en la narració
sobretot als anys vint, quan va publicar una bona part de les obres
recollides a l’antologia i que posteriorment havia inclòs en els volums
de l’obra completa iniciada a l’editorial Selecta i després encara en la
definitiva de Destino. “Pla té unes peces narratives breus excel·lents i
que potser havien quedat poc visibles i ara això donarà una nova visió
de l’escriptor”, diu Xavier Pla.
La cuina de l’escriptura planiana ha estat sempre molt complexa. Per
arribar a servir el plat definitiu, l’escriptor ha fet servir nombrosos
ingredients i en molts casos ha elaborat i reelaborat els texts fins a
arribar a la versió final. Cornudella diu: “En els orígens Pla era un
narrador molt bo. Coses vistes, de 1925; Llanterna màgica, de 1926; i Relacions,
de 1927, eren en tot o en part obres de narrativa, però a partir d’aquí
va arribar el moment de refer els texts.” Així doncs, a partir del
1949, primer a la Selecta i després a Destino, va publicar noves
versions dels texts de vint anys enrere i n’hi va afegir de nous.
Cornudella diu: “Va retallar i va enganxar, va ampliar i va suprimir, va
sumar textos diferents en un de sol, va barrejar fragments de
procedència i de cronologia diverses, va modificar tot el que va voler i
com va voler. Amb tot aquest volum aplega, en una edició revisada,
trenta-quatre narracions que Pla va publicar com a definitives entre el
1949, quan va sortir Coses vistes a la Selecta, i el 1967, quan va sortir a Destino La vida amarga.”
Una de les feines ingents que ha tingut Cornudella per a preparar
aquest volum ha estat de comparar, quan ha estat possible, els
manuscrits de Pla o les diverses versions i eliminar “determinades
correccions o ultracorreccions dels editors i dels correctors sobre els
texts de Pla i, per tant, acostar molt més el text a la llengua original
que feia servir l’escriptor sempre que sigui correcta.” Això és una
cosa que ha succeït en totes les recuperacions de texts de Pla fetes
d’aquests darrers anys. “Potser no ho havíem dit d’una manera tan
explícita com ara, però és important fer aquesta tasca i de fet és un
dels objectius per als anys vinents, a mesura que anem preparant més
edicions.”
Per a escatir fins a quin punt són totalment ficció o no aquests
texts, s’ha de veure que en alguns hi ha un component autobiogràfic
força important. La major part són escrits en primera persona i a més
sovint el narrador és algú que també es diu Josep Pla, de manera que els
jocs i les possibilitats són oberts. També cal destacar que Jordi
Cornudella ha fet un exercici molt minuciós traçant en un apèndix la
biografia de cada narració, és a dir, seguint el període de publicació
des de l’original fins als nostres dies, inclosos els canvis d’idioma i
les principals modificacions en el text.
La importància del volum La cendra de la vida es pot
exemplificar amb allò que diu Xavier Pla. “Encara hi ha lectors en
aquest país que no han llegit mai Josep Pla i em pregunten per on
haurien de començar. La resposta sempre ha estat molt difícil, però ara
tinc molt clar que recomanaria que comencessin per aquest llibre. Mireu,
si féssim un exercici de literatura-ficció de prescindir del Pla de la
boina, de la revista Destino i dels Homenots i poguéssim trobar un
lector verge que comencés a llegir La cendra de la vida,
descobriria un narrador molt interessant i excepcional, hi trobaria
contes que no són contes efectistes, però si amb una qualitat molt rica,
i les trenta-quatre narracions subratllen que Pla va ser un gran
creador de peces narratives.”
Fins al moment de l’edició d’aquesta obra, que servirà segurament per
a trencar algunes idees preconcebudes i per oferir una nova perspectiva
de l’obra de Pla, corria la brama que les narracions dels anys vint
eren les millors de la seva producció. De fet, es considera que aquests
texts anteriors a la guerra de 1936-1939 són els millors, però
Cornudella diu que n’hi ha alguns d’escrits després que són fins i tot
millors que els inicials. També insisteix en un fet important: “Pla
escriu llibres per a publicar-los i, per tant, tenia un ull posat en la
censura i en la reescriptura de les narracions, moltes vegades el to
sexual i les ironies i sàtires anticlericals o certes al·lusions a la
religió són més atenuades que a les versions dels anys vint i això
podria confondre respecte de la qualitat dels texts. Pla és un narrador
molt bo i molt interessant.”
https://www.vilaweb.cat/noticies/josep-pla-el-narrador-que-havia-quedat-amagat/?utm_source=Butllet%C3%AD+VilaWeb+Not%C3%ADcies&utm_campaign=3b58222fc9-RSS_EMAIL_CAMPAIGN_NOTICIES&utm_medium=email&utm_term=0_18f890d542-3b58222fc9-204258373
