dimecres, 4 de juliol de 2018

Tessa Barlo parla d'amor i desamor a 'I tu vas arribar'



La darrera obra de l'escriptora és un poemari amb un recull de poemes escrits en els darrers cinc anys amb l'amor i el desamor de protagonistes.

L'escriptora cerdanyolenca Tessa Barlo, l'alter ego de Maite Barceló, presentava per Sant Jordi el seu darrer llibre: I tu vas arribar, un recull de poemes d'amor i desamor escrits en els darrers cinc anys.
Barlo explica que escriure poemes sobre aquests dos sentiments és un fet molt natural ja que al cap i a la fi és una experiència que tothom ha experimentat i pot veure's reflectit en alguns dels versos.
Tot i que ha escrit poemes de temes molt diferents, l'amor l'inspira a l'hora de crear ja que "flueix per tot arreu, és quelcom que t'envolta". Per això, si passeja tranquil·la pel carrer està atenta als detalls que li criden l'atenció, els apunta en un paper i se'ls emporta a casa on elabora els seus versos sobre allò que ha vist o ha sentit.
Però el procés creatiu no és tan fàcil com sembla. "No arriben les muses i per art de màgia ja està tot fet". Segons afirma, en aquesta vida, res no s'aconsegueix sense treball. Així, continua, "després de decidir el tema del que vols parlar s'han d'escriure 20 versos i perquè tinguin melodia, s'ha de mirar la mètrica", perquè el vers "s'ha d'interpretar ja que els poemes són sentiments i emocions i t'han de remoure alguna cosa per dins".

Els recitals poètics
Precisament una de les passions de Tessa Barlo és la de participar en recitals poètics i per això, recorda amb carinyo la seva intervenció en l'acte d'homenatge a les persones de 80 anys al MAC Can Domènech recentment perquè, en definitiva, "em fa sentir bé compartir la meva feina amb les altres persones".
 Tot i que va començar a escriure de ben petita, va ser al 2009, quan va deixar de treballar en la seva professió de comercial, que va decidir dedicar-se de ple a la literatura. Amb els poemes que ja tenia escrits  va sortir el primer poemari, Quédate en mi memoria amb la editorial virtual Bubok. Al 2011, van arribar unes reflexions sobre la Biblia al llibre Es fiable la Biblia?. Al 2014 va arribar la primera novel·la amb la publicació de La mujer serpiente, en torn a l'assetjament i l'abús laboral.  
Ara el seu futur literari passa "per continuar escrivint" i per això està immersa en diversos projectes alhora i també a l'espera de poder treure a la llum una novel·la negra ja acabada Experiència mal aplicada.


divendres, 29 de juny de 2018

Entrevista a radio Cerdanyola, 1 part un aperitu

Entrevista a radio Cerdanyola, recitant un dels poemes del meu últim poemari I tu vas arribar. La setmana que ve l'entrevista complerta.

dimecres, 27 de juny de 2018

Personatges LGTBI dintre del gènere negre



Amb aquest títol, s'obria l'acte ahir 26-06 a la sala d'actes de la Biblioteca de Cerdanyola, dedicat a llibres i també pel·lícules d'aquest gènere.

 















Javier García Rodríguez, autor de l'assaig El cel·luloide rosa, va obrir l'acte fent un recorregut a través de la història del cinema, on ens va demostrar que els continguts de gais o lesbianes sobretot, no és una cosa nova sinó que el cinema, això si, el cinema Nord Amèrica ja els feia protagonistes en pel·lícules i a diferents sèries.
 

Va començar per la pel·lícula (La soga, 1948), d'Alfred Hitchcock) que en la versió americana es veu com els dos inductors de la mort de la víctima, són gais, però en la versió del doblatge al castellà, queda molt diluïda. Continuen per (Las revueltas de Stonewall de 1969) on es va fer palesa l'inici de la lluita oberta contra l'homofòbia i tota la reivindicació gai (Orgull gai). Un canvi substancial va ser la pel·lícula (Cruissig, 1980) amb Al Pachino, perquè el cinema trenca amb els estèreos tips imposats, de boges, viciosos, malalts, etc. Al Pachino fa de policia que s'infiltra en el món gai de New York, a fi d'atrapar a un assassí en sèrie. Després vindrien molt més, però a Espanya en any 1983 es van atrevir amb (La muerte de Mikel) amb Imanol Arias de protagonista, va tindre molt bona acollida, per l'època i sent la primera.
Javier Garcia en la seva exposició no podia deixar enrere a l'Almodóvar, ja que, en totes les seves pel·lícules fa una referència al gènere LGTBI


 












L'altre ponent de l'acte va ser Nacho Zubizarreta, que va fer la presentació de la novel·la Nada es cierto. On dona vida a un detectiu gai, el Lucas Rozman, ex policia i ara detectiu privat.


Sinopsi- Virginia Sentmant matriarca d'una adinerada família catalana del cava, vol que investigui que s'ha fet d'un collar molt valuós. La investigació el porta pels interiors familiars i els seus secrets.

Però l'autor va voler recalcar, que volia sortir dels estèreos tips abans indicats i donar normalitat a la sexualitat del protagonisme, ja que és un fet que no canvia la història, és a dir, no altera la trama de la novel·la.


Va ser agradable poder parlar sobre aquets temes, que avui encara amb molt àmbits i ciutats, es veu com una cosa anormal de la persona.
 
Tessa Barlo
27-06-2018
 

dissabte, 16 de juny de 2018

Recital poètic dedicat a la gent gran

Recital poètic que vam oferir la Blanca Soler i jo, els jardins del Mac de Cerdanyola, dintre de la setmana de la gent gran, en aquest cas a les persones que feien 80 anys.


dilluns, 28 de maig de 2018

S’ha mort el poeta Màrius Sampere




Un dels poetes més importants de la literatura catalana del segle XX

El poeta Màrius Sampere s’ha mort avui a 89 anys després d’una llarga malaltia. Nascut a Barcelona el 1928, pertanyia a la generació de poetes catalans nats abans de la guerra del 1936-39.

El primer poemari, L’home i el límit, fou guardonat amb el premi Carles Riba l’any 1963. Els últims anys ha guanyat el Crítica Serra d’Or per Subllum (2000), el Premi de la Crítica, el Ciutat de Barcelona i el Nacional de Cultura per Les imminències (2002). A més, el 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.

La poesia de Sampere barreja la metafísica i la quotidianitat i va més enllà, interpel·la i sacseja. És una experimentació constant que l’ha fet atrevir-se, després, amb Dèmens (LaBreu). El darrer premi obtingut és el Lletra d’Or 2016, per L’Esfera insomne (LaBreu).


diumenge, 27 de maig de 2018

L’escriptora Fred Vargas s’endú el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres 2018




L’autora està considerada com una de les grans autores de la novel·la negra francesa i europea

Autora de grans èxits internacionals, és considerada la reina de la novel·la negra europea.
Frederique Audoin-Rouzeu, coneguda en el terreny literari negre com a Fred Vargas ha estat reconeguda amb el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres 2018.
Arqueòloga i historiadora de formació, és autora d’assajos científics amb el seu nom i, com Fred Vargas,ha publicat  una vintena de novel·les de gènere negre, la majoria protagonitzades pel comissari Adamsberg,  El seu pseudònim, fa referència al  nom del personatge que interpretava Ava Gardner en la pel·lícula ‘La Comtessa descalça’,
El jurat del premi Premi Princesa d’Astúries de les Lletres  ha destacat ‘l’originalitat de les seves trames, la ironia amb la que descriu els seus personatges, la profunda càrrega cultural i una imaginació desbordant, que porta al lector a horitzons literaris inèdits’.
El jurat del premi també exposa que Fred Vargas encarna la revitalització d’un gènere, la novel·la d’intriga, on ha sumat, brillantment, noves peces, atmosferes i espais fins a compondre una obra de projecció universal.

Autora de les novel·les Temps de gel, Un lloc incert, La tercera verge, L’home dels cercles blaus i L’exèrcit furiós, ha publicat al febrer la darrera obra sota de títol de Quan surt la reclusa.  Considerada com una de les millors novel·les de l’escriptora francesa. Es tracta de  la novena novel·la protagonitzada pel comissari Adamsberg.

Vargas ofereix una novel·la  que inclou una mena de joc amb la mitologia i les llegendes on el  comissari Jean-Baptiste Adamsberg haurà de resoldre unes misterioses morts aparentment produïdes per la  picada d’una aranya reclusa. Tot i que la picada d’aquestes aranyes no és mortal, el comissari voldrà resoldre que s’amaga darrere de les morts, malgrat els dubtes del seu equip.