Vaig
acabar l'anterior llibre d'articles amb títol "El procés" amb
l'article del maig 2019 on feia referència al nomenament d'eurodiputat al
president Puigdemont. I com està Catalunya després de tot allò? Hem passat per
molts canvis, la Covid, la continuïtat de la repressió, el català al congrés,
fins a arribar a l'Amnistia on tanco el llibre, perquè crec que a partir d'ara
és una altra història i veurem per on anirà.
"El cim de les bruixes", una
captivadora història de misteri que et portarà en un viatge ple de girs
inesperats i suspens.
Submergeix-te en un món on res és el que sembla i cada pàgina et portarà més
prop de descobrir els foscos secrets. Un personatge intrigant et mantindrà en
suspens de principi a fi. Prepara't per a una experiència literària que
desafiarà les teves expectatives!
Aquest projecte ha estat un viatge apassionant
i estic agraïda per l'oportunitat de compartir-lo amb tu. "El cim de les
bruixes" no sols és una novel·la, és una fuita a un univers intrigant on
cada capítol et submergirà més en la trama.
Conte per a la revista "Tres Tombs" per la celebració de Sant Antoni Abat. Gener-2024
Quan sobre un cavall i una euga que tenen somnis diferents sobre que significa llibertat.
Els traginers de 1820 feien grans distàncies de poble en poble. Els carretons anaven plens a vessar de mercaderies de tota mena. Per aquest motiu, posaven tirant el carro, fins i tot, sis cavalls o eugues i els rotaven del seu lloc i així, el pes d'estirar el carro no requeia en els mateixos animals que eren els que estaven situats al davant.
El Safir i l'Hera treballaven per l'Antoni, un traginer del Vallès Occidental que sortia un dilluns de casa i no tornava fins dissabte quan el sol queia a l'horitzó.
El Safir era de pelatge negre, enèrgic, corpulent i se les donava de ser decidit. L'Hera de color badia fosca amb cap, coll, esquena gairebé negres amb una taca blanca a la part frontal de la cara, era valenta, sensible i afectuosa i es pensava les coses dues vegades. Tots dos s'agradaven.
El Safir es queixava, no volia aquella vida. N'estava tip, l'amo la tenia presa amb ell, com era gran i fort creia que podia aguantar més que els altres, un dia amb un d'aquells descansos, pensava, s'escaparia, no tenia cap més sortida. De moment aguantava per l'Hera, esperava convèncer-la de què marxes amb ell. Quan estava al seu costat sentia un formigueig a l'estómac, sabia que hauria de tombar les barreres de la timidesa i dir-li el que sentia per ella. Avui tocava fira, molta gent i ells amb altres cavalls i eugues descansaven en una quadra on els hi havien donat menjar i beure.
L'Hera li deia al Safir que no podia estar sempre amb aquella tristesa que si havia de prendre una decisió que ho fes.
— I tu vols quedar-te?
— Jo soc feliç Safir, no necessito aventures, no soc com tu.
— Però sense tu no serà el mateix —li respon amb veu apagada el Safir.
— Sé que ens compenetrem molt bé, però si et quedes, al caràcter et canviarà, seràs un amargat i acabaràs odiant-me. No Safir, cadascú ha de buscar el seu camí.
Un cavall que escoltava la conversa entre els dos si posà pel mig i li diu al Safir:
— Escolta, sé de bona tinta que kilòmetres al nord on l'aire és fred, hi ha unes muntanyes molt altes i els cavalls pasturen lliures. Però vigila, per arribar no és gens fàcil, l'humà no t'ha de veure, per això, has d'anar sempre a camp a través i millor de nit, guiat per la lluna.
— Lliures de veritat?
— Tal com t'ho dic.
El safir va obrir els ulls i un halo d'esperança va fer que el cor se li engrandís.
— Safir — va dir l'Hera— no tu pensis més, aquesta lligadura és molt fluixa, només que estiris amb una mica de força es desfarà el nus i en aquest poble estem més a prop del nord. Quan sigui el vespre i tothom estigui descansant, serà la teva oportunitat.
Safir va afirmar amb el cap i també amb llàgrimes als ulls, marxar sense ella li era dolorós, però tenia raó, no podia quedar-se, el caràcter se li estava avinagrant, i aniria a pitjor. Va començar a pensar com sortiria d'aquell poble sense ser vist. Darrere l'estable tot eren camps, només hauria de donar la volta a l'estable i procurar que ningú el veiés, llavors començar a galopar amb totes les seves forces.
Tocava dir adeu, el moment més difícil i a la vegada més joiós per en Safir; deixar a la seva estimada i anar cap a la llibertat. Cap dels dos podien dir res, tampoc feia falta, el silenci i les mirades diuen molt més que moltes paraules. El Safir va sortir i envoltant l'estable va començar a córrer cap a la llibertat.
Tessa Barlo
Els assistents en sortir em deien el mateix,
que a part que els havia agradat molt, era un espectacle totalment diferent de
tot recital de poesia que havien anat. Aquesta era la meva intenció i amb
satisfacció puc dir que ho vaig aconseguir.
Aquí us deixo unes fotografies i vídeo del
moment.
Associació cultural Vallgorguina a Tessa Barlo
Tessa Barlo va néixer a Barcelona, des de petita escrivia poesia que va recopilar en la publicació del seu primer poemari l'any 2009: "Quédate en mi memòria" A partir d'aquell moment va compaginar la seva feina amb els estudis d'escriptura creativa, per millorar la seva tècnica.
Amb els anys es va decidir a escriure novel·les. Atresora premis literaris així com deu obres publicades. És una escriptora bilingüe, ja que escriu tant en català con en castellà, demostrant ser una dona d'aquests temps actuals, publica les seves obres a través de la plataforma Amazon perquè considera que és la millor manera d'arribar a tothom, trobant els seus llibres en versió paper, com en versió digital.
L'última obra publicada es titula "El cim de les bruixes", novel·la resumida per la mateixa autora com: "La vida és una continuïtat d'actes i tots tenen conseqüències. Alguna cosa del passat sorgeix inesperadament i ho canvia tot, el destí està escrit i no perdona. Tres amigues de la infància es troben al cap dels anys sense saber que aquesta trobada formava part del seu propi llibre de la vida i del seu final." Tal com va explicar en una entrevista el programa de ràdio "L'arcàdia de les lletres", les trames dels seus llibres sempre intenta que es basin en temes d'actualitat.
Segons les seves paraules Vallgorguina sempre serà un lloc especial per ella perquè va passar durant la seva infància unes vacances als afores del poble, i també, on va descobrir el dolmen en unes de les seves caminades. Quan anys després va ser convidada a tornar a Vallgorguina per fer una conferència, tots aquells records d'infantesa van aflorar i en preguntar a l'organitzador d'aquell acte sobre el dolmen, el Sr. Reverter, li va fer saber que aquell turó se li deia el cim de les bruixes. Així va ser com va decidir d'escriure una novel·la on surtis el dolmen, posant inclús com a títol: "El cim de les bruixes".
El cim de les bruixes és una novel·la de misteri on va sortint un home jove que es relaciona amb les tres protagonistes, la impressió que hi ha alguna cosa més que no se'ns explica, però, que com a lectors, no desentrellem fins al final de la novel·la.
Un consell que dona al jovent que si vol dedicar-se a escriure és que llegeixin, diferents autors, diferents visions de tots ells s'aprèn molt. Obre la ment a un munt de possibilitats.
Per acabar, ens fa saber que té nous projectes, continua escrivint poesia i també ha començat a escriure una nova novel·la, la qual esperem ansiosos a què es publiqui.
Des de la revista la Vall li desitgem molta sort i una abraçada.
ACV
Sant Jordi sempre és especial, i amb aquest any de sequera el sol ens va acompanyar tot el dia, la plaça de Cerdanyola s'ha omplert de gom a gom, la gent va gaudir de les roses i dels llibres. Aquí em teniu amb una petita entrevista que em va fer l'ajuntament i una petita lectura d'un fragment de la meva novel·la "El cim de les bruixes" així com 4 poemes petits del llibre "I tu vas arribar". Però el que m'omple de goig, és parlar amb les meves amistats de sempre i les que s'apropen perquè en volen coneixen, està en contacte amb el públic, és meravellós.
Ahir Sant Jordi, el dia més bonic de tot l'any, a pesar d'estar passat
per aigua, va ploure intermitentment durant tot el dia, no va deslluir
la festivitat. Molta gent per Cerdanyola amb ganes de mirar llibres i
comprar-los, ha tornat les ganes de llegir en paper, la pandèmia alguna
cosa bona ens ha portat. Saludar i estar amb els meus lectors és un
plaer que un escriptor/a també entendrà. Sant Jordi un any més ha
guanyat al drac.
Presentació ahir 15-03 de la meva última novel.la “El cim de les bruixes” a la llibreria éfora de Cerdanyola.
