El Mirador de Cultura es fixa també en el Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat, amb Pessarrodona i Vicens de protagonistes
Va convèncer-nos de l’existència d’un cosmonauta soviètic esborrat de la història per ordre directa del Kremlin. Ens va fer descobrir espècies animals i vegetals desconegudes. Va causar pànic amb l’estranya aparició d’aeròlits d’origen extraterrestre i alguns diaris encara maleeixen haver-se empassat la història del malaguanyat Ximo Berenguer, el retratista del món lúbric del Molino i suposat autor del llibre A chupar del bote.
Joan Fontcuberta és un dels noms més destacats de la fotografia al nostre país i internacionalment. Com a artista de llarga i fecunda carrera, també és un teòric convençut de la mort de la fotografia tal com l’havíem entesa que darrerament ens avisa de la desaparició física d’allò que durant dècades vam considerar que podia immortalitzar el món. De fet, tots els seus projectes –i enganys– posen a prova la confiança cega en la imatge com a testimoni verídic de la història i la realitat.
Dels mals de la fotografia al deepfake
Tretze anys després de la seva darrera gran exposició a Barcelona, el museu de Can Framis de la Fundació Vila Casas reuneix bona part dels últims treballs de Fontcuberta a l’exposició “Monstres”. El títol prové d’una frase cèlebre de Gramsci que hem sentit, repetit i escrit mil vegades: “El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur neixen els monstres.” Una frase apòcrifa, diguem-ho tot.
A l’era de la saturació visual, el guanyador del premi Hasselblad 2013 aprofundeix les seves obsessions. De la degradació física de la fotografia a les sèries Trauma I i Trauma II o Gastròpode, en què els caragols que viuen a la bústia de l’artista devoren catàlegs i invitacions a exposicions, fins als perills de l’era de l’algoritme, la intel·ligència artificial i el deepfake. Uns malsons i monstres –en la setmana que s’inaugura el Festival de Sitges– que el fotògraf combat amb la seva mirada crítica, i aprofitant-los en favor de la reflexió.
Amb aquesta intenció, Fontcuberta aplica les tècniques de trucatge de vídeo de manera caricaturesca: A Beautiful agony podem veure mascles coneguts pels seus escàndols i grolleria sexual, com Donald Trump, Silvio Berlusconni, Dominique Strauss-Kahn o Joan Carles de Borbó, en ple orgasme. De fet, l’ex-monarca espanyol rep dues vegades, perquè és el protagonista de Botswana Safari, un impressionant mosaic de marbre de Carrara que reprodueix la famosa fotografia de la cacera de l’elefant, que va marcar el principi de la fi del Borbó.
Un exercici de violència a l’IVAM
L’Institut Valencià d’Art Modern també acaba d’inaugurar una exposició. “Exercici de violència”, de Guillermo Ros, es pot veure des d’aquesta setmana a la galeria 6 de l’IVAM. Per a l’artista la idea de violència es troba en qualsevol procés artístic, en el qual es legitima, justifica i promou l’autoexplotació de l’artista, molt sovint instal·lat en la precarietat i, per tant, convertit en un ésser violentat, absorbit per la feina i descurat respecte del seu estat físic i mental.
La violència i l’hostilitat de l’exposició es materialitzen en un conjunt escultòric repartit en dues plantes. A la primera, trobem els pilars gòtics d’un edifici que podria ser la Llotja de Valencià, destruïts com si es tractés d’un camp de batalla. A la segona, deu rates amb dentadura daurada evoquen les gàrgoles del mateix edifici, com un crit d’alerta contra la luxúria i el món infernal, barrejats. Tot plegat combinat amb referents del món dels videojocs, ben presents en els treballs de Ros, com una part del seu univers personal.
Marta Pessarrodona, protagonista del Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat
Sovint es diu que ningú no es profeta a la seva terra. Però a casa potser hom pot ser poeta. És el cas de la guanyadora del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2019, Marta Pessarrodona, que, ara que farà vuitanta anys, és la protagonista del Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat –on viu de fa anys i on té una biblioteca dedicada. L’homenatge consistirà en l’exposició “Les paraules de la Marta”, que es podrà veure a la biblioteca que porta, justament, el nom de Gabriel Ferrater, de qui l’any 2022 s’escau el centenari, i en un acte dedicat als quaranta anys d’A favor meu, nostre.
Al costat de Pessarrodona, l’altra gran protagonista serà Antònia Vicens, que també compleix vuit dècades de vida recollint reconeixements i agraïment pel seu mestratge i l’obertura de camí a les noves generacions. El festival estrenarà el documentari El paisatge sempre és interior, dirigit per Toni Moreno i coproduït pel PEN Català i Mallorca Literària.
La programació comença el dia 13 amb l’espectacle Amb tinta roja, al Teatre-Auditori de Sant Cugat, i s’allargarà fins al dia 7 de novembre. Enguany, el Festival de Sant Cugat servirà de preludi dels actes del centenari ferraterià. Enguany és previst el recital Fil de memòria, amb Pere Arquillué, l’estrena de Ferrater en imatges, a partir de peces audiovisuals basades en la seva obra i Després de Ferrater, recull de càpsules protagonitzades per poetes que han pouat en el seu llegat.
L’oncle Vània, d’Anton Txèkhov inaugura avui el festival Temporada Alta. Hi coincidirà un director de prestigi internacional reconegut, el lituà Oskaras Koršunovas, amb un repartiment que aplega el bo i millor de la interpretació catalana. Ivan Benet, Raquel Ferri, Anna Güell, Julio Manrique, Lluís Marco, Carme Sansa i Júlia Truyol pugen a l’escenari del Centre d’Arts Escèniques el Canal, de Salt, per interpretar un dels texts més importants del teatre internacional, traduït pel poeta Feliu Formosa, en un muntatge que es podrà veure al Teatre Lliure de Montjuïc a partir del 18 de novembre.
