Carles Dachs Clotet guanya el premi de Poesia Gabriel Ferrater

 

El llibre premiat porta per títol ‘Vent a la mà’. El premi el convoca l’Ajuntament de Sant Cugat, la Comissió Ciutadana Gabriel Ferrater i Edicions 62 

Carles Dachs Clotet ha obtingut el premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater 2021 amb els poemes aplegats sota el títol Vent a la mà. El premi és organitzat per l’Ajuntament de Sant Cugat, Edicions 62 i la Comissió Ciutadana Gabriel Ferrater. Té una dotació de 8.530 €. Inclou una escultura de l’artista santcugatenc Pep Codó i la publicació a l’octubre del llibre al segell Edicions 62.

 Segons que ha explicat l’editor Jordi Cornudella, membre del jurat, el llibre Vent a la mà d’en Carles Dachs és un llibre molt bo: “És un llibre de plena maduresa, tant pel cantó de la imaginació poètica com pel cantó de la forma poètica és el llibre d’algú que sap molt bé què té entre mans, sap com controlar-ho i com donar-ho als lectors. És un llibre organitzat en tres parts, cadascuna independent. La primera part són poemes de pensament fondo i de troballes brillants, poemes que conviden a fer un camí de reflexió. La segona part és una mena d’elegia llarga molt diferent de to. I la tercera part, més curta, té com a centre motriu la mort del pare. Amb tot, el llibre té una unitat, que és la de la veu que li dóna l’autor i la unitat també de l’expertesa de la factura, de la capacitat de convèncer el lector, des del començament fins al final.”

Carles Dachs ha agraït el premi que porta el nom de Gabriel Ferrater, segons ell, el poeta català de la segona meitat del segle XX més influent i la seva imatge arriba als nostres dies. “No som pas pocs els que vam començar a interessar-nos per la poesia a través seu. Encara recordo quan era adolescent i vaig descobrir els seus poemes. I les seves classes ara recollides en llibre, que la gent de la meva generació hem llegit com a textos crítics.”

Nascut l’any 1987 a Santa Eugènia de Berga, Carles Dachs és llicenciat en Filologia catalana per la UAB. Ha publicat Suc de llum (Premi Joan Duch per a Joves Escriptors 2009; Editorial Fonoll, 2010) i A dalt més alt (Premi Maria Mercè Marçal; Pagès editors, 2015). És cofundador de la petita col·lecció de plaquettes de poesia «Els papers díscols». Escriu puntualment a la revista digital de crítica literària La Lectora i en altres publicacions. Ha estat professor lector de català a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest entre el 2017 i el 2021.

En aquesta edició, la que fa dinou, s’han presentat 60 originals. El jurat ha estat format per Xavier Folch (que es va morir fa pocs dies), Jordi Cornudella, Marc Romera, Enric Sullà i Marta Pessarrodona. L’any passat va guanyar el premi Andreu Gomila amb Felanitx.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/carles-dachs-clotet-guanya-el-premi-de-poesia-gabriel-ferrater/?utm_source=Butllet%C3%AD+VilaWeb+Not%C3%ADcies&utm_campaign=636e6188e3-RSS_EMAIL_CAMPAIGN_NOTICIES&utm_medium=email&utm_term=0_18f890d542-636e6188e3-204258373

Els periodistes i la seva persecució actual.

 

Hem assumit en aquesta democràcia la implantació de la llei mordassa que, afecta principalment als mitjans de comunicació. La plataforma en Defensa de la Llibertat d'Informació ha denunciat a organismes com Nacions Unides els límits en llibertat d'expressió a Espanya. Reporters sense fronteres (RSF) que la llibertat de premsa a l'estat espanyol han fiscalitzat el poder i es veuen greument afectats.

Ens estem acostumant en aquesta falta de llibertat i no som conscients dels vetos a periodistes i mitjans de comunicació, com per exemple potser TV3, rodes de premsa on no s'admeten preguntes i atacs als mitjans o acomiadaments a periodistes per donar una notícia. Últimament hem conegut el cas de Pilar Rahola acomiadada de la Vanguardia, perquè es va negar a no tindre el dret, com a periodista, de dir el que pensava. També tenim el cas de Mireia Comas, una fotoperiodista que estava cobrint la notícia d'un desnonament i que, la van detenir els mossos per atemptar contra l'autoritat.

Un any com el que hem viscut amb la pandèmia, els periodistes han sigut clau com un servei social, el periodisme no pot tancar. Mal-grat això, ha continuat restringit el seu lliure dret d'informació, amb l'excusa de la pandèmia. Han negat l'entrada dels fotoperiodistes a hospitals, perquè ningú veies la realitat del que passava. Quant a les dades de mortalitat també les han falsejades. Posar als periodistes davant d'una pantalla de televisió en una roda de premsa, amb preguntes filtrades i censurades. No és decisió de l'Estat decidir quines informacions es poden difondre.

Si parlem de països estrangers, ser periodista s'ha convertit en una de les professions més perilloses existents. Expliquen la realitat del seu entorn, donen a conèixer els entramats del poder, així com, la dura realitat en què viuen mils de persones. Per donar aquest servei, en algun país s'ha arribat a l'assassinat. La informació és un bé comú sempre que es faci d'una manera veraç i contrastada.

Per això, és urgent establir mecanismes, per garantir als professionals de la informació com concebre una informació contrastada com un bé.

Tessa Barlo