dimarts, 18 de juliol de 2017

Mor l'escriptora francesa Anne Golon, creadora de la saga 'Angèlica'




Va escriure una sèrie de 14 novel·les que es van convertir en un dels grans èxits literaris dels anys 60

L'escriptora francesa Anne Golon, creadora de la sèrie de novel·les 'Angèlica', ha mort aquest divendres a Versalles als 95 anys. Golon va donar-se a conèixer sobretot per la saga de novel·les protagonitzada per Angèlica, que va escriure juntament amb el seu marit, Serge Golon. Els llibres combinaven les aventures, la intriga i els embolics sentimentals d'una dona que es casa per conveniència amb un home a qui no estima i que viu a la França del segle XVII. 
Traduïda a una trentena de llengües, la saga va ser un dels grans èxits literaris dels anys 60 i se'n van vendre milions d'exemplars. El primer llibre dels 14 de la sèrie es va publicar el 1956 a Alemanya. Entre el 1964 i el 1968, el cineasta Bernard Borderie va traslladar al cinema cinc novel·les de la saga amb l'actriu Michèle Mercier com a protagonista. L'última adaptació cinematogràfica d''Angèlica', dirigida per Ariel Zeitoun, es va estrenar el 2013. 


http://llegim.ara.cat/actualitat/Mor-lescriptora-Anne-Golon-Angelica_0_1833416801.html?_ga=2.165724666.576088493.1500271747-519684773.1490765753


dissabte, 8 de juliol de 2017

ATEMPTATS A EUROPA O A LES LLIBERTATS DEL MÓN ACCIDENTAL






Molts diuen o es pregunten, perquè ens afecten uns atemptats més que uns altres. Tots són horribles, tots seguen vides innocents, tots tenen dret a la vida, tant si moren a Europa, a l'Àfrica com a l'Iran. Però la realitat és que no ens efecte per igual, i aquesta veritat té una explicació molt humana.



Els atemptats a Europa, tenen com a premissa atacà a la nostra societat, per la llibertat de pensament, per una forma de viure, per una forma de ser. També he de destacar el fet discrepant de la dona del món occidental. Les dones tenen llibertat de pensament, d'escollir la seva pròpia vida, llibertat del seu propi cos. Etc. Aquest fet diferencial en els seus països és molt important, La dona és considerada “no res” i tots som conscients de com les tracten, inclòs com les maten per fets incompressibles per la nostra societat, els mitjans de comunicació en van plens. Per això, ens tenen per depravats i ens menyspreen. A les dones perquè ens consideren "putes" i els homes perquè són "dèbils" en ser tan tolerants amb les seves dones.



Això entre més coses, però que tot forma part de la seva religió i forma de veure la societat, fa que alguns s'han cregut amb el deure de posar ordre al món accidental i acabà amb el nostre sistema de viure per imposar la seva.
Per aquest motiu, ens afecta més, qualsevol cosa que passi a Europa ens sentim identificats amb ells, perquè nosaltres formem part d'aquesta societat a la qual odien. És la nostra.

Tessa Barlo
Juny-2017


divendres, 7 de juliol de 2017

Mendoza: “No hi ha lluita de classes entre editors i escriptors”


Eduardo Mendoza inaugura el segon Fòrum Edita Barcelona al Saló de Cent

En plena revolució tecnològica i digital, Barcelona batalla per seguir sent la capital editorial d'Espanya en un context ple d'incerteses. El segon Edita Barcelona, un fòrum d'editors que planteja com serà el món del llibre el 2030, es va inaugurar ahir amb un discurs quixotesc d'Eduardo Mendoza, recent guanyador del Premi Cervantes. L'escriptor barceloní va recordar els seus inicis com a escriptor a l'editorial Seix Barral i va disseccionar la professió d'editor des de l'època de Cervantes fins al present. “Ara hi ha editorials que s'han convertit en grans empreses”, va dir. Amb tot, el discurs de Mendoza va ser una lloança a la professió. “La seva tasca ha aconseguit que les grans obres de la literatura universal arribin a tothom (...). No hi ha lluita de classes entre escriptors i editors”, va afirmar.

Mendoza també va tirar de missatge reivindicatiu i va parlar de governs que en matèria fiscal “freguen l'assetjament cap als creadors mentre la pirateria gaudeix d'impunitat”. Sobre els seus inicis a l'editorial Seix Barral, a la qual segueix 45 anys després, Mendoza va explicar que en aquella època va conèixer “figures gairebé heroiques, quan les editorials tenien un punt d'artesà, murri i romàntic”. Com José Manuel Lara pare, amb qui va compartir una “cordial relació” i el seu fill, qui “el que més va valorar en els seus últims moments va ser poder haver conegut grans escriptors al llarg de la seva vida”. 
Va explicar anècdotes, com la del seu primer Sant Jordi en plena Transició, quan un editor es va interposar entre ell i una pilota de goma llançada per la policia després d'una manifestació. “Explico aquesta història per il·lustrar com un editor ha de cuidar els seus escriptors”, va dir entre bromes. Mendoza va definir Barcelona com “una ciutat literària” i es va referir a la seva creixent transformació turística: “encara que a primera vista ningú ho diria, aquí també s'editen molts llibres”. Del viatge del Quixot a la capital catalana, Mendoza va destacar el passatge en el qual el personatge literari discuteix amb un editor que pretén treure una edició apòcrifa de les seves aventures. “Cervantes ens va deixar constància que ja en aquells dies hi havien problemes entre escriptors i editors”.
A part de Mendoza, al certamen hi participarà també Javier Cercas i Gemma Lienas com a convidats estrella, a més dels editors Koen Van Gulik (Wereldbibliotek), Teresa Cremisi (exresponsable editorial de Gallimard i Flammarion) i Consuelo Saizar (exdirectora del Fons de Cultura Econòmica). Amb 42 ponents en tres dies, les conferències i sessions aprofundiran en “els corrents de fons de la indústria editorial”, amb especial èmfasi en les tecnològiques, les incerteses del gran mercat hispanoamericà i l'auge de les adaptacions literàries per a la televisió i el cinema.