dijous, 9 de setembre del 2021

Izaskun Arretxe serà la nova directora de la Institució de les Lletres Catalanes


 

La fins ara directora de l’àrea de literatura i pensament de l'Institut Ramon Llull hi substitueix Oriol Ponsatí-Murlà

 

Misteri revelat. Izaskun Arretxe (1969) serà la nova directora de la Institució de les Lletres Catalanes i substituirà Oriol Ponsatí-Murlà en el càrrec. El govern ho ha aprovat en el consell executiu i ahir ja se’n va informar el consell assessor de l’entitat. Això és el punt final a l’elecció d’un dels càrrecs que ha costat més de nomenar de l’actual executiu –han passat ja prou més de cent dies d’ençà de la investidura de Pere Aragonès– i el nomenament arriba tot just quan comença un nou curs amb molts envits i quan tenim a tocar la Setmana del Llibre en Català, que s’inaugura divendres.

En aquests moments Izaskun Arretxe ocupava el càrrec de directora de l’àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull, i per tant també hi haurà canvis en aquest organisme dedicat a la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes.

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va comunicar ahir el nom d’Arretxe al consell assessor, on hi havia preocupació i expectació per saber qui ocuparia el càrrec de director, perquè a començament d’estiu Oriol Ponsatí va comunicar que no continuaria al capdavant de la Institució. Arretxe és una figura de consens i molt respectada en el món editorial i s’ha imposat a més noms que havien sonat per al càrrec, que se sabia segur que seria ocupat per una dona.

Izaskun Arretxe és llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i té un Master of Arts de la Universitat La Trobe de Melbourne per la tesi La teoria de l’amor a l’obra poètica d’Ausiàs March. Va ser lectora de català a la mateixa universitat del 1993 al 1995. En principi tot feia pensar que seria una excel·lent medievalista però el 1997 es va incorporar a Quaderns Crema i des de llavors ha estat vinculada a la indústria editorial fins al seu salt al Llull. Va passar per Anagrama entre el 1998 i el 2003; fou directora general de Critèria entre el 2003 i el 2007; i el 2008 es va incorporar a Ara Llibres i en va ser la directora literària fins el 2016. A més, va ser vice-presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana entre el 2014 i el 2016.

D’ençà del 2016 la seva tasca ha estat promoure la literatura catalana arreu del món mitjançant les traduccions i la presència en fires i festivals internacionals, vetllant perquè no solament es tradueixin les novetats i els llibres més venuts sinó també la nostra literatura patrimonial i escriptors menys coneguts.

Arretxe ha sostingut sempre a les entrevistes que és fàcil defensar la nostra literatura a fora perquè és de primer nivell. “Si no tinguéssim ni autors ni obres, o si fossin de qualitat més dubtable, seria més complicat. Com més recursos tinguem i millor els administrem, més lluny arribarem”, diu. Ara, també és conscient que el mercat editorial en català encara és prou fràgil.

 


 

Promoció interior

Així doncs, Arretxe passarà de promocionar la nostra literatura a l’exterior a impulsar-la a l’interior del país. Haurà de tenir en compte que la Institució és una entitat de Països Catalans –hi ha membres de ple dret, com l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana o el PEN Català, que tenen un àmbit d’actuació de tot el domini lingüístic– i s’haurà de centrar en aspectes com l’ajuda als creadors, la seva promoció a tot el país i el manteniment de la presència en centres escolars de primària i secundària, biblioteques i ajuntaments gràcies als programes vigents. Haurà de treballar per establir un sistema de pagaments eficaç que resolgui el desgavell d’aquests darrers mesos, originat sobretot per la burocràcia interna del Departament d’Ensenyament.

Així mateix, haurà de continuar donant suport a festivals, fires i activitats literàries diverses i en creixement constant –cada vegada es fan més fires literàries arreu del país que necessitaran complicitats institucionals per a mantenir-se i que són un magnífic aparador per als escriptors. L’objectiu principal serà, ara, augmentar el coneixement de la nostra literatura interiorment i prestigiar-la i per a això la programació dels festivals i fires és fonamental. No és pas una feina exclusiva de la Institució, però n’haurà d’encapçalar l’impuls. El creixement cap a l’exterior és molt important, però augmentar els lectors en català a casa nostra i garantir més oportunitats de supervivència per als creadors encara ho és molt més.

Arretxe coneix molt bé el sector editorial català, malgrat que faci cinc anys que no hi treballa directament. En aquest camp, haurà de vetllar per mantenir les línies d’ajudes actuals i augmentar-les tant com sigui possible. De fet, el gran objectiu de tot el Departament de Cultura és assolir el 2% del pressupost de la Generalitat, considerat el mínim exigible per a poder desenvolupar-se amb garanties. Aquest objectiu, ara com ara, és molt lluny.

Ara, sens dubte, el gran desafiament de la Institució –i hauria de ser de tot el govern perquè hi ha en joc una bona part del futur del país– és el desenvolupament del pla lector. Per parlar-ne, no s’ha fet sinó una reunió. Cal posar fil a l’agulla per capgirar totes les diagnosis negatives detectades i desenvolupar totes les estratègies apuntades. Veurem fins a quin punt aquest govern hi creurà.

De moment, a la nova directora se li gira feina.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/izaskun-arretxe-nova-directora-de-la-institucio-de-les-lletres-catalanes/

dilluns, 6 de setembre del 2021

L'estiu 2021, un any d'incendis


 

Després d'un 2020 molt plujós, que va afavorir que els incendis fossin pocs i sense gaires incidents, ara tenim un 2021 amb una primavera molt seca que passa tot el contrari, els incendis es sumen un darrere altre i per tot el mediterrani.

El foc per sobreviure necessita tres elements: Calor, aire i combustible. Per això enguany, la direcció general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, als Agents Rurals i la Diputació de Barcelona han fet una campanya donant suport a particulars i ajuntaments econòmicament perquè realitzin les franges de protecció, que per altra banda estan obligats a fer-ho. Aquesta obligatorietat data des del 2003, però no eren gaire exigents. Pel fet que ara els boscos cada vegada estan més bruts i no es prenen les mesures necessàries, sembla que si volen posar de valent.
Les zones habitades se'ls hi ha intruït perquè aquestes franges siguin de vint-i-cinc metres des de la paret de l'habitatge. Retirar la vegetació seca així com, reduir les branques o fulles dels arbres més propers. D'aquesta manera reduïm els riscos i ajudem a les tasques d'extinció del foc dels bombers.

         Els Agents Rurals fan una tasca molt dura durant tota la primavera, però, si tenim en compte que Catalunya el 90% del seu territori és zona muntanyosa, no hi ha prou agents que cobreixi i netegi tot el territori. Diuen que la prevenció es fa a l'hivern i és molt important per les feines dels bombers a l'estiu. D'altra banda molts boscos estan en mans de particulars un 75% de la superfície forestals, a qui també se'ls ha d'exigir responsabilitats

Paradoxalment el 90% del pressupost públic es destina a l'extinció que pertany al ministeri de l'interior, mentre que la prevenció pertany al ministeri d'agricultura que es queda en un 10%.

Per tot el que s'ha exposat, hem de ser conscients que entre tots hem de col·laborar amb les tasques de prevenció, perquè mai se sap a on es produirà el foc i les nostres llars poden estar en perill.

 

Tessa Barlo