dissabte, 24 de març de 2018

Olot pren el relleu a Girona del MOT 2018 amb set converses literàries


Passaran per la capital de la Garrotxa autors internacionals com Mircea Cartarescu, John Carlin o Ngugi Wa Thiong’O, així com Luis Sepúlveda, Bel Olid, Anna Ballbona o Belén Gopegui, entre d’altres



La cinquena edició del MOT, festival de literatura Girona-Olot, ha culminat el seu primer cap de setmana amb un balanç de més d’un miler de persones que han assistit a les diferents converses literàries a Girona. El MOT 2018 arriba a Olot aquest proper dijous dia 22 i fins dissabte 24 de març i oferirà set converses literàries a la Sala El Torín, mentre que el ver-MOT tindrà lloc el migdia de dissabte al Bar Líquid. Totes les activitats seran gratuïtes.

El comissari de la present edició, Josep Ramoneda, s’ha mostrat satisfet del primer cap de setmana del MOT. “El balanç l’ha de fer el públic, com organització hem portat autors d’altíssim nivell perquè es produïssin debats intensos i enriquidors, i així ha estat. Ningú ha sortit insensible de les diferents sessions”. I ha conclòs: “Hem demostrat que hi ha una literatura encarnada, poderosa, que és capaç de fer de l’obra literària una experiència pròpia i compartible amb els altres”.
La conversa entre Erri De Luca i David Fernàndez sobre L’escriptura de resistència i futur ha tancat l’edició de Girona amb un ple absolut i amb una cua per accedir a la sala que arribava al carrer. De fet, s’han habilitat dos espais amb pantalla de TV al vestíbul de la Biblioteca Carles Rahola perquè tothom pogués seguir-la en directe.

El MOT a Olot, amb primeres espases internacionals
Més enllà de les converses literàries, el MOT a Olot també inclou un espectacle teatral Mos maiorum (El costum dels avantpassats); un de familiar, Quatre quarts; i un darrer de cloenda de lectures il·lustrades, Lectures encarnades, amb la companyia de la veu de Sílvia Bel i el músic Miquel Jordà. A Olot, a més, participaran autors de primer novell internacional, com Ngugi Wa Thiong’o (Kènia), John Carlin (Regne Unit), Mircea Cartarescu (Romania), Bashkim Shehu (Albània) i Salem Zenia (Cabília, Algèria).

Entre autors i participants catalans seran a Olot Vicenç Pagès, Xevi Sala, Valèria Gaillard, Bru Rovira, Plàcid Garcia-Planas, Anna Ballbona, Bel Olid, Carme Colomina i Enric Puig Punyet. Provinents de la resta de l’Estat hi participaran Luisgé Martín, Belén Gopegui i Luis Sepúlveda, xilè establert a Astúries des de fa dues dècades.

Sobre el Festival MOT
Des del seu naixement, el festival té com a objectiu principal fomentar la lectura i la divulgació literària, apropant escriptors de primera línia a un públic que cada cop transcendeix més les comarques gironines. Una accessibilitat que ve reforçada pel fet que la gran majoria d’activitats programades són gratuïtes. El MOT gira cada any al voltant d’una tema diferent.

El 2014, el focus es va posar sobre la literatura fantàstica; el 2015, el festival es va fixar en la relació entre literatura i ciutats; el 2016, el protagonisme va ser per a les vides escrites, i el 2017, es va reflexionar sobre el passat.

El festival MOT està organitzat per l’Ajuntament de Girona i l’Ajuntament d’Olot amb el suport de la Diputació de Girona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Compta, també, amb la col·laboració de la Fundació Banc de Sabadell.



 


divendres, 16 de març de 2018

La història es repeteix






Anem a fer una mica de memòria. En 1714 la victòria del bàndol borbònic va suposar una forta repressió de dimensions profundes, en el món polític, en el econòmic o cultural. A partir del primer moment la repressió va ser immediata, tant per als militars com per als caps que havien participat en la resistència borbònica. Les forces d'ocupació van deixar ben clar la seva voluntat d'acabar amb tothom que fos sospitós de ser partidaris de la causa austríaca. (Avui independentista). Els sospitosos eren empresonats o deportats a galeres.

     Símbols propis de Catalunya i els catalans, van ser prohibits i substituïts pels borbònics. Com, per exemple; la censura en els llibres, les cooperatives, la intervenció dels gremis, formes molt intrínseques en la forma de ser dels catalans.

 
    No obstant això, on va haver-hi una repressió més que contundent, va ser en tot el món cultural i lingüista. Es va formar un programa progressiu perquè tota l'escola catalana fos en parla castellana. Felipe V, va signar la real ordre. La llengua significava una diferenciació nacional significativa i també de personalitat. Per això va ser relegada a ús familiar, aquí no ho podien controlar.
Només van deixar a Catalunya la preservació jurídica en el dret civil i familiar i el dret consuetudinari. La seva consciència estava fora de perill.

    Què ens recorda tot el llegit? Que estem en la mateixa situació. No, no hi ha galeres, hi ha l'article 155. Per tant, és imprescindible formar govern, no serà la República, però no podem deixar que la història ens torni a destruir. L'apropiació inacceptable per part del govern espanyol ha d'acabar.
    Les judicialitzacions de la política és vergonyant per a qualsevol demòcrata, però estan disposats a portar davant dels tribunals tot allò contrari a el que ells volen. I s'han buscat un jutge fidel i afí a ells, el jutge Pablo Llarena. I no ens oblidem d’un altre Felip, el sisè que va pel mateix camí que el seu avantpassat.

    Són dies inquietants, dies que sofrim per Catalunya i el seu futur com a nació. "La història es repeteix" diu una dita, ara és pitjor, l'enemic porta bandera de demòcrata, però els seus actes són dictatorials.



Tessa Barlo








dimarts, 6 de març de 2018

Irresistible, descarat i generacional: el millor Terenci Moix torna a les llibreries







Edicions 62 reedita "El dia que va morir Marilyn", en motiu dels 15 anys de la mort de l'autor
Labutxaca també recupera "Tots els contes" i "El sexe dels àngels", Premi Ramon Llull 1992


"Una de les principals mancances del nostre sistema cultural és el desconeixement del patrimoni literari", escriu Sebastià Portell al pròleg de la nova edició d'El dia que va morir Marilyn, que arriba de la mà d'Edicions 62. "Se'ns escapen els referents. O no ens n'adonem i contribuïm a enterrar-los", afegeix. Potser sigui ben cert, tan predisposats com estem a perpetuar el tòpic i a fer lectures esbiaixades dels nostres grans –en el sentit més ampli possible– autors.
En part, això és el que li va passar a Terenci Moix, sepultat per la imatge que ell mateix propagava: xerraire, de gran fotogènia televisiva, irresistible i encantador. Però, més enllà de la caricatura i de l'enuig per una obra que es va fer massivament popular –i que alternava el català amb el castellà–, això és el que vol reparar la reedició d'aquesta novel·la, un dels grans moments literaris de l'autor, i tot un "manifest generacional" amb motius propis de l'efervescència juvenil i un relat que transita per la cultura de masses i el món del cinema, amb l'homosexualitat exposada per primera vegada en la literatura catalana.



Peces que conformen una obra singular, referencial i absolutament vigent. Per això, Edicions 62 la reedita de nou en motiu dels 15 anys de la mort de Terenci Moix. "Un text d'alta qualitat, a cavall entre la literatura memorial i la novel·la psicològica, un autèntic retrat generacional que ja voldrien haver escrit molts dels autors suposadament 'pop' d'avui en dia", com subratlla Portell al pròleg, concís, però molt ben afinat.

El dia que va morir Marilyn, que va ser publicada el 1969 i va rebre el Premi Crítica Serra d’Or, mostra una retaule de grans personatges, "profundament humans i perdedors, que encara bateguen avui", a través d'una prosa esculpida amb dedicació, amb talent i molt d'ofici. Moix hi narra la vida barcelonina de dos nois que el 1962 tenien 20 anys i que van rememorant els seus records d'infantesa i adolescència –el cinema, els tebeos, l'educació religiosa– enfrontats als records dels seus pares sobre la Barcelona dels anys 30 i la Guerra Civil.

Recuperació de més obres de Terenci Moix

L'aniversari de la mort de Terenci Moix arriba també amb la recuperació de dues de les seves obres més representatives, que reforcen la voluntat d'apropar l'escriptor al públic actual. Per una banda, labutxaca presenta en un sol volum Tots els contes, llibre que aplega els tres volums de relats que va publicar al llarg de la seva trajectòria: La torre dels vicis capitals, Assassinar amb l'amor i La caiguda de l'imperi sodomita.

També es reedita El sexe dels àngels, premi Ramon Llull i Lletra d'Or del 1992. L'obra va provocar una gran polèmica, ja que emetia una crítica àcida del sector cultural a través d'una dissecció del propi gremi. En la història, la Barcelona sacsejada per les commocions dels anys setanta acull la irrupció d'un personatge emblemàtic: el jove escriptor Lleonard Pler, que deixa al seu pas molts misteris insondables.

Unes recuperacions que ens deixen sense excusa per reviscolar la ploma incisiva de Terenci Moix, amanida de tocs de geni inimitable per, així, no contribuir "a enterrar" els referents que expliquen la nostra literatura i revertir una de les principals mancances del nostre sistema cultural. El desconeixement del patrimoni que ens ha fet arribar a tenir una literatura descarada, moderna i, sobretot, viva.