La història es repeteix

Anem a fer una mica de memòria. En 1714 la victòria del bàndol borbònic va suposar una forta repressió de dimensions profundes, en el món polític, en el econòmic o cultural. A partir del primer moment la repressió va ser immediata, tant per als militars com per als caps que havien participat en la resistència borbònica. Les forces d'ocupació van deixar ben clar la seva voluntat d'acabar amb tothom que fos sospitós de ser partidaris de la causa austríaca. (Avui independentista). Els sospitosos eren empresonats o deportats a galeres.

     Símbols propis de Catalunya i els catalans, van ser prohibits i substituïts pels borbònics. Com, per exemple; la censura en els llibres, les cooperatives, la intervenció dels gremis, formes molt intrínseques en la forma de ser dels catalans.

 
    No obstant això, on va haver-hi una repressió més que contundent, va ser en tot el món cultural i lingüista. Es va formar un programa progressiu perquè tota l'escola catalana fos en parla castellana. Felipe V, va signar la real ordre. La llengua significava una diferenciació nacional significativa i també de personalitat. Per això va ser relegada a ús familiar, aquí no ho podien controlar.
Només van deixar a Catalunya la preservació jurídica en el dret civil i familiar i el dret consuetudinari. La seva consciència estava fora de perill.

    Què ens recorda tot el llegit? Que estem en la mateixa situació. No, no hi ha galeres, hi ha l'article 155. Per tant, és imprescindible formar govern, no serà la República, però no podem deixar que la història ens torni a destruir. L'apropiació inacceptable per part del govern espanyol ha d'acabar.
    Les judicialitzacions de la política és vergonyant per a qualsevol demòcrata, però estan disposats a portar davant dels tribunals tot allò contrari a el que ells volen. I s'han buscat un jutge fidel i afí a ells, el jutge Pablo Llarena. I no ens oblidem d’un altre Felip, el sisè que va pel mateix camí que el seu avantpassat.

    Són dies inquietants, dies que sofrim per Catalunya i el seu futur com a nació. "La història es repeteix" diu una dita, ara és pitjor, l'enemic porta bandera de demòcrata, però els seus actes són dictatorials.

Tessa Barlo