Pep Tosar estrena ‘El fingidor’, un homenatge a Pessoa

 

L’actor i director mallorquí Pep Tosar ha bussejat en la vida i obra de García Lorca, de Blai Bonet, Guillem d’Efak i Damià Huget per a partir de la seva poesia i la seva personalitat elaborar un retrat original de cada un d’ells trenant versos, projeccions, testimonis, música i dansa. Els seus espectacles, atractius, sensibles i gens pretensiosos, li han permès oferir una altra visió de l’artista a través de propostes que disfruten tant els que coneixen la seva obra com aquells que la descobreixen per primera vegada. A partir d’aquest dimecres i durant tres setmana Tosar passa pel Romea amb ‘El fingidor’, una retrat panoràmic del portuguès Fernando Pessoa (1888-1935), un dels poetes més importants i enigmàtics del segle XX.

TEATRE

Federico García, Lorca 'forever'

Tosar comparteix escenari amb la cantant Joana Gomila, la pianista Elisabet Raspall i el duo circense d’Hotel Iocandi: Tomeu Amer i Grisela Juncà. Intèrprets de primera per a una posada en escena en què l’art de la paraula dialoga amb equilibris impossibles i imatges projectades en escena que contribueixen a retratar Pessoa i el seu temps. La banda sonora fila la connexió entre escenes entre les quals s’inclouen reflexions sobre l’autor del ‘Llibre del desassossec’ a través de diversos testimonis, tant de familiars com d’especialistes en l’obra d’aquest creador singular.

«El poeta és un fingidor. / Fingeix tan completament / que fins i tot fingeix que és dolor / el dolor que de debò sent». Aquests versos obren el poema ‘Autopsicografia’, en què s’inspira el títol de l’espectacle. La dramatúrgia de Tosar i Evelyn Arévalo navega entre rimes, desafiaments a la gravetat, notes de jazz, de pop i de fado per endinsar-se en la fascinant personalitat del poeta que va crear diferents heterònims, personalitats literàries amb les quals va firmar les seves obres. «L’espectacle descobreix detalls íntims de la seva vida i les connexions entre el seu periple existencial i els propòsits literaris de la seva obra», ha explicat Tosar. Parla, per exemple, de què van significar aquestes anades i vingudes entre Lisboa i Durban, ciutat sud-africana on va estudiar que estava a 30 dies amb barco. També porten a col·lació la seva relació amb la seva enamorada, Ofélia Queiroz, a qui va dedicar nombrosos poemes.

Entre els testimonis que nodreixen l’espectacle figuren el de Richard Zenith, que el 2021 va publicar ‘Pessoa: a biography’ i el de la neboda del poeta, Manuela, que quan la va entrevistar Tosar fa dos anys tenia 95 anys. «Tot i que Pessoa va ser tractat per psiquiatres, no crec que patís cap malaltia mental», ha assegurat Tosar. «Com la Manuela em va fer veure, els heterònims del seu oncle eren una cosa més senzilla del que molts imaginen: al cap i a la fi, com em va dir, tots ens comportem de maneres diferents segons on siguem». Però és que Pessoa, fascinant persona, va arribar a firmar textos amb uns 70 heterònims diferents, per als quals va desenvolupar una obra poètica diferent. Fins i tot va establir relacions entre aquestes firmes, entre les quals figuren Bernardo Soares, Álvaro de Campos, Ricardo Reis, Alberto Caeiro.

Oblideu-nos de Nosaltres, companyia fundada el 2009, ha estrenat 10 espectacles des del 2009. «Faig una valoració més que positiva de la nostra evolució. Buscar finançament sempre és difícil però el que costa més ara és exhibir. Fa temps que al teatre públic no els interessa el que fem. Diuen que les nostres propostes no encaixen en la seva programació. Agraeixo al Romea que ens aculli tres setmanes. Sense el suport d’aquest teatre mai hauríem fet ‘La casa en obres’, dedicat a Blai Bonet; ‘Poseu-me les ulleres’, sobre Gabriel Ferrater; ‘Federico García’», ha comentat aquest veterà de l’escena, a qui després de tant espectacles literaris pluridisciplinaris li ve de gust tornar al teatre de text. Potser necessita un canvi d’aires però ja té al cap altres retrats biogràfics de creadors que admira: Miguel Hernández, Jorge Luis Borges, Pier Paolo Pasolini i el seu últim descobriment, Ángel Vázquez. «És desconegudíssim i ha firmat una de les millors novel·les escrites en castellà de tots els temps: ‘La vida perra de Juanita Narboni’». D’idees no n’hi falten.

 https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20230607/pep-tosar-estrena-fingidor-homenatge-88414258

«Una plataforma digital no pot substituir una biblioteca»: més de 200 investigadors defensen el llibre en paper a l’escola

 

Un manifest exigeix a les administracions «una aposta clara» per recuperar i dinamitzar unes agonitzants biblioteques escolars en un moment en què la comprensió lectora es desploma

La preocupació venia de bastant més lluny, però el detonant va ser un article publicat a principis d’abril en aquest diari titulat ‘Més del 40% de les escoles catalanes no tenen biblioteca escolar malgrat estar-hi obligats per llei’. Alertats per la desoladora fotografia que dibuixava –un escenari en què les biblioteques escolars tendien a l’abandonament–, investigadors en Educació de diferents universitats d’Espanya van començar a enviar-se correus comentant el dramàtic panorama a Catalunya, territori al seu dia impulsor de les biblioteques escolars, però que amb els anys i de manera silenciosa, les ha anat oblidant fins a arribar a la situació actual; mentre la comprensió lectora no deixa d’empitjorar (els pèssims resultats de l’últim PIRLS publicats aquest dilluns confirmen el que docents i les mateixes competències bàsiques feia molt temps que alertaven, Catalunya és a la cua d’Espanya).

En aquest context, i fruit d’aquest primer enviament de ‘mails’ neix el ‘Manifest a favor de les biblioteques escolars i l’accés a lectures en paper’, fet públic aquest dimecres i firmat per més de 200 acadèmics, encapçalat pels investigadors Gemma Lluch i Ladislao Salmerón, de la Universitat de València i per Héctor Ruiz Martín i Marta Ferrero de la Universitat Autònoma de Madrid. 

 

Reemplaçament digital

«En ocasions, la desaparició de biblioteques físiques s’ha justificat amb base al seu reemplaçament per biblioteques digitals, a les quals els alumnes accedeixen per mitjà de dispositius electrònics, i això ens preocupa. Una biblioteca escolar és molt més que una sala amb prestatgeries i llibres; és un lloc d’encreuament de coneixements, la unió de pràctiques, de matèries de tot tipus, de tots els cursos...», reivindica Lluch, que assenyala que tres dels quatre impulsors del manifest són psicòlegs i remarca que la biblioteca escolar és «aquell lloc que pot ajudar a anivellar el capital cultural que les persones porten de les seves famílies»

 «Si bé les biblioteques digitals poden aportar un valor afegit, considerem que eliminar les biblioteques escolars constitueix un greu error pel paper crucial en la democratització del coneixement i la informació de les biblioteques, oferint accés gratuït i igualitari a recursos educatius i culturals, en diversos formats, per a tots els estudiants, independentment del seu origen socioeconòmic», destaca el manifest.

Héctor Ruiz , unaltre dels impulsors de text, expert en psicologia cognitiva de l’aprenentatge, alerta que Catalunya és referent a tot l’Estat en innovació educativa, i també que «la innovació et pot portar a coses interessants però també a errors». «Pensar que pots substituir una biblioteca escolar per una plataforma digital és un error, i hem d’exigir a les administracions una aposta ferma per l’impuls de les biblioteques escolars», destaca Ruiz, que recorda que la investigació deixa clar que els programes de dinamització de les biblioteques tenen un impacte molt rellevant en els resultats acadèmics alguna cosa, reitera, «irremplaçable per una plataforma digital».

Treballar les ‘fake news’

Treballar les ‘fake news’Els més de 200 acadèmics signants del manifest posen sobre la taula el que hauria de ser obvi: la lectura atén absolutament totes les assignatures. «Treballar la lectura és saber diferenciar una notícia falsa i una de veritable, i aquest és un tema que no s’ha entès encara. Vivim en un món supercomplex i la biblioteca és l’encreuament de totes les necessitats de comprensió lectora de totes les assignatures», conclou Ruiz, que destaca la tasca «increïble» que està fent Extremadura introduint les famílies a les biblioteques escolars.

 https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20230531/centenar-academics-impulsen-manifest-defensa-biblioteca-escolar-comprensio-lectora-88084551

Llibres, lleis i drets

 

 

 

L’octubre passat, concretament el dia 12, el BOE publicava una bona notícia per al sector cultural. Mitjançant la llei 14/11 s’aprovaven mesures de suport amb les quals fer front a l’impacte econòmic i social de la covid. A més s’assenyalava que el llibre, “amb caràcter general, és un bé bàsic i de primera necessitat”. Entenc que el que el legislador ha volgut expressar és que els llibres són l’aliment espiritual, un criteri que concorda amb la citació evangèlica: “No només de pa viu l’home” i amb les màximes tantes vegades repetides: “Els llibres ens fan lliures”, “El que no et dona la vida t’ho regalen els llibres”, etcètera.

La valoració a l’alça del llibre inclosa en el BOE té a veure amb el fet que la lectura ha ajudat durant el confinament el 82% dels lectors, segons dades ofertes per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, en l’informe El paper del llibre i de la lectura durant el període de confinament per la covid-19 . A més un 70% dels enquestats consideren que els ha servit per desconnectar de la preocupació per la pandèmia i un 65% han trobat en la lectura una manera de combatre l’avorriment. D’aquí ve que la disposició final quinzena de la llei citada afegeixi: “Els poders públics organitzaran i executaran, de manera permanent, campanyes de foment de la lectura i enfortiment del sistema bibliotecari públic”. Cosa que ha suscitat l’entusiasme del món editorial. Un entusiasme que Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors de Catalunya, també feia seu quan es referia a l’increment de les vendes de llibres el darrer any, en el seu parlament a la 36a Nit de l’Edició.

Els autors, un per un, no aconseguiran res enfront de les grans plataformes tecnològiques

Tal vegada, però, cal recordar que aquest bé bàsic que és el llibre té autor/a, que els llibres abans d’imprimir-se no són escrits per una mà invisible que empra una ploma o un ordinador màgics, sinó per una persona que té nom i cognoms, per bé que a vegades empri pseudònim. La cadena de muntatge d’aquest bé de primera necessitat comença en l’autor. Sense autor no hi ha llibre, encara que l’autor sigui el darrer que cobra i que el que cobra és un mòdic 10 per cent. Això suposa­ que si vostè compra un llibre que costa­ 20 euros, a l’autor n’hi arriben dos. D’aquests dos en pagarà el 10% a l’agent, a banda d’impostos. Si el llibre és en edició de butxaca, el guany es reduirà a la meitat, a un 5%. Ho anoto, per tal que vostès es facin una idea dels escadussers percentatges percebuts pels escriptors amb l’agreujant que les seves obres, 70 anys després de la seva mort, passaran a ser de domini públic, és a dir, qualsevol podrà editar-les sense haver de pagar res pels drets als hereus, cosa que no passa amb cap altra pro­pietat.

L’assumpte dels drets d’autor no suscita massa consens, fins i tot aquells que, com el Govern central, no dubten a defensar el llibre­ i la lectura, no fan el mateix amb els drets, a punt de ser engolits, pel que fa a la reprografia, per les plataformes digitals. Així­ la publicació al BOE del 3 de novembre sobre l’aplicació de la directiva europea 2019/ 790 sobre els drets d’autor en el mercat únic digital planteja per als autors, especialment, un greu perjudici, atesa la pràctica impossibilitat que aquests siguin reconeguts i remunerats si no és mitjançant la gestió col·lectiva obligatòria, cosa que, de moment, sembla no ser del gust del Govern. Els autors, un per un, enfront de les grans plataformes tecnològiques no aconseguiran res. Només la gestió col·lectiva obligatòria els pot garantir els seus drets.

En fi, bones festes.
Carme Riera - La Vanguardia

Izaskun Arretxe serà la nova directora de la Institució de les Lletres Catalanes

 

La fins ara directora de l’àrea de literatura i pensament de l'Institut Ramon Llull hi substitueix Oriol Ponsatí-Murlà

 

Misteri revelat. Izaskun Arretxe (1969) serà la nova directora de la Institució de les Lletres Catalanes i substituirà Oriol Ponsatí-Murlà en el càrrec. El govern ho ha aprovat en el consell executiu i ahir ja se’n va informar el consell assessor de l’entitat. Això és el punt final a l’elecció d’un dels càrrecs que ha costat més de nomenar de l’actual executiu –han passat ja prou més de cent dies d’ençà de la investidura de Pere Aragonès– i el nomenament arriba tot just quan comença un nou curs amb molts envits i quan tenim a tocar la Setmana del Llibre en Català, que s’inaugura divendres.

En aquests moments Izaskun Arretxe ocupava el càrrec de directora de l’àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull, i per tant també hi haurà canvis en aquest organisme dedicat a la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes.

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va comunicar ahir el nom d’Arretxe al consell assessor, on hi havia preocupació i expectació per saber qui ocuparia el càrrec de director, perquè a començament d’estiu Oriol Ponsatí va comunicar que no continuaria al capdavant de la Institució. Arretxe és una figura de consens i molt respectada en el món editorial i s’ha imposat a més noms que havien sonat per al càrrec, que se sabia segur que seria ocupat per una dona.

Izaskun Arretxe és llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i té un Master of Arts de la Universitat La Trobe de Melbourne per la tesi La teoria de l’amor a l’obra poètica d’Ausiàs March. Va ser lectora de català a la mateixa universitat del 1993 al 1995. En principi tot feia pensar que seria una excel·lent medievalista però el 1997 es va incorporar a Quaderns Crema i des de llavors ha estat vinculada a la indústria editorial fins al seu salt al Llull. Va passar per Anagrama entre el 1998 i el 2003; fou directora general de Critèria entre el 2003 i el 2007; i el 2008 es va incorporar a Ara Llibres i en va ser la directora literària fins el 2016. A més, va ser vice-presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana entre el 2014 i el 2016.

D’ençà del 2016 la seva tasca ha estat promoure la literatura catalana arreu del món mitjançant les traduccions i la presència en fires i festivals internacionals, vetllant perquè no solament es tradueixin les novetats i els llibres més venuts sinó també la nostra literatura patrimonial i escriptors menys coneguts.

Arretxe ha sostingut sempre a les entrevistes que és fàcil defensar la nostra literatura a fora perquè és de primer nivell. “Si no tinguéssim ni autors ni obres, o si fossin de qualitat més dubtable, seria més complicat. Com més recursos tinguem i millor els administrem, més lluny arribarem”, diu. Ara, també és conscient que el mercat editorial en català encara és prou fràgil.

 

 

Promoció interior

Així doncs, Arretxe passarà de promocionar la nostra literatura a l’exterior a impulsar-la a l’interior del país. Haurà de tenir en compte que la Institució és una entitat de Països Catalans –hi ha membres de ple dret, com l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana o el PEN Català, que tenen un àmbit d’actuació de tot el domini lingüístic– i s’haurà de centrar en aspectes com l’ajuda als creadors, la seva promoció a tot el país i el manteniment de la presència en centres escolars de primària i secundària, biblioteques i ajuntaments gràcies als programes vigents. Haurà de treballar per establir un sistema de pagaments eficaç que resolgui el desgavell d’aquests darrers mesos, originat sobretot per la burocràcia interna del Departament d’Ensenyament.

Així mateix, haurà de continuar donant suport a festivals, fires i activitats literàries diverses i en creixement constant –cada vegada es fan més fires literàries arreu del país que necessitaran complicitats institucionals per a mantenir-se i que són un magnífic aparador per als escriptors. L’objectiu principal serà, ara, augmentar el coneixement de la nostra literatura interiorment i prestigiar-la i per a això la programació dels festivals i fires és fonamental. No és pas una feina exclusiva de la Institució, però n’haurà d’encapçalar l’impuls. El creixement cap a l’exterior és molt important, però augmentar els lectors en català a casa nostra i garantir més oportunitats de supervivència per als creadors encara ho és molt més.

Arretxe coneix molt bé el sector editorial català, malgrat que faci cinc anys que no hi treballa directament. En aquest camp, haurà de vetllar per mantenir les línies d’ajudes actuals i augmentar-les tant com sigui possible. De fet, el gran objectiu de tot el Departament de Cultura és assolir el 2% del pressupost de la Generalitat, considerat el mínim exigible per a poder desenvolupar-se amb garanties. Aquest objectiu, ara com ara, és molt lluny.

Ara, sens dubte, el gran desafiament de la Institució –i hauria de ser de tot el govern perquè hi ha en joc una bona part del futur del país– és el desenvolupament del pla lector. Per parlar-ne, no s’ha fet sinó una reunió. Cal posar fil a l’agulla per capgirar totes les diagnosis negatives detectades i desenvolupar totes les estratègies apuntades. Veurem fins a quin punt aquest govern hi creurà.

De moment, a la nova directora se li gira feina.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/izaskun-arretxe-nova-directora-de-la-institucio-de-les-lletres-catalanes/

S’ha mort el poeta Joan Margarit a 82 anys

 

La literatura catalana perd un dels poetes contemporanis de referència  

El poeta Joan Margarit (Sanaüja, 1938) s’ha mort avui a 82 anys a causa d’un càncer. Margarit és un dels poetes més reconeguts del país, amb guardons com el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat per Casa de Misericòrdia el 2008, a més de premis de l’estat espanyol com el Cervantes el 2019. La família ha explicat que Margarit serà acomiadat en l’estricta intimitat.

 Joan Margarit va compaginar la professió d’arquitecte amb la de poeta. La seva era una poesia que va arribar a un públic molt ampli. Margarit va esdevenir un dels poetes de referència de la literatura catalana contemporània. Els seus poemaris s’han traduït a diverses llengües i també havia escrit obres d’assaig.

Va publicar una trentena de llibres de poemes, entre els quals destaquen Edat roja (Columna, 1990); Joana (Proa, 2002) dedicat a la seva filla que tenia síndrome de Down; Càlcul d’estructures (premi Crítica Serra d’Or, Proa, 2006); Casa de Misericòrdia (premi de Poesia de les Lletres Espanyoles, Proa, 2007).

Amb motiu dels vuitanta anys, va publicar un primer volum memorialístic, que ell deia que era de records, Per tenir casa cal guanyar la guerra. En una entrevista d’aquell moment a VilaWeb parlava de la mort: “A mi se m’han mort dues filles, però de manera diferent. Una és la Joana, que abans de morir-se potser va viure una vida… L’arc de la vida, doncs, era més curt el d’ella. Senzillament. Però dins d’aquest arc va tenir temps de fer allò que és fonamental. Però després hi ha l’altra que se’m va morir en una nit, que va ser un episodi terrible. Per què en una habitació hi ha la mare, a qui han fet una cesària, i després de nou mesos ha d’acabar així? Tu veus a la incubadora la criatura que ja t’han dit que no arribarà a la matinada. Llavors ets passes la nit no creient-ho fins que veus que allò serà així, no? Molt diferent, saps?”

I sobre el poema, en relació amb la prosa, explicava: “Els poetes sabem que tenim poc espai en un poema. I això és un aprenentatge llarguíssim. Has d’explicar el que has d’explicar i prou. Qualsevol cosa que afegeixis en un poema és fatal. Per tant, això ho tens per la mà. Quan escrius prosa, vers o el que sigui, la primera cosa que et planteges és dir: ‘Escolta, vols dir que calia, dir això?’ Constantment surts amb el ‘vols dir què calia?’, ‘vols dir què cal?’, ‘com ho podríem dir més curt?’ Saps que dins del poema la potència és també l’austeritat. És com posar els ferros en uns fonaments de formigó. És molt més important que els ferros siguin al seu lloc que no pas posar-hi un munt de ferros més. No serveix de res. Si tu has encertat el que has de fer, les coses són totes lligades.”

Precisament, l’any passat Margarit va publicar el volum Poètica. Construcció d’una lírica (Empúries), on reflexionava al voltant de la poesia. El volum també aplega alguns dels epílegs i pròlegs dels seus llibres anteriors i textos sobre la poesia de Rilke, Vinyoli, Martí i Pol, Hardy, Ferrater, Bishop, que considerava referents o dit per ell, ‘Fonts entranyables’.

Com a arquitecte, des del 1968 i fins a la jubilació va ser catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i va fer projectes associat amb Carles Buxadé i Ribot. Entre les seves obres conjuntes hi ha la cúpula d’un mercat a Vitòria (que va rebre el premi Europeu d’Estructures Metàl·liques) i la rehabilitació de la fàbrica Aymerich de Terrassa com a seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. També pertanyia a l’equip guanyador del concurs per a l’estadi i l’anella olímpica de Montjuïc.

Amant del jazz, durant els anys noranta, Margarit va muntar l’espectacle Paraula de jazz, amb un grup de músics i la veu i els poemes seus i del també poeta Pere Rovira, amb el qual feia tàndem.

https://www.vilaweb.cat/noticies/mort-poeta-joan-margarit/?utm_source=Butllet%C3%AD+VilaWeb+Not%C3%ADcies&utm_campaign=9a23faa37a-RSS_EMAIL_CAMPAIGN_NOTICIES&utm_medium=email&utm_term=0_18f890d542-9a23faa37a-204258373

Misteri al sector editorial: qui està robant manuscrits d'escriptors abans de publicar-se?

 

Margaret Atwood

 

La suplantació d'autors, editors i agents per aconseguir esborranys d'alguns llibres alerta el sector

 

A principis d’aquest mes, la web de la indústria editorial Publishers Marketplace va anunciar que Little, Brown publicaria Re-Entry, una novel·la de James Hannaham sobre una dona transgènere que surt en llibertat condicional d’una presó d’homes. El llibre seria editat per Ben George. Dos dies més tard, Hannaham va rebre un correu de George demanant que li enviés l’últim esborrany del manuscrit. El correu va arribar a una adreça de la web de Hannaham que gairebé mai utilitza, o sigui que va obrir el seu compte habitual, hi va adjuntar el document, va escriure el mail a l’editor amb una petita nota i el va enviar. “Llavors el Ben em va trucar –Hannaham explica– per dir-me que ell no m’havia escrit”.

Hannaham és només una de les incomptables víctimes d’una misteriosa estafa de phishing (suplantació per robar informació) a nivell internacional que ha enganyat escriptors, editors, agents i qualsevol persona del seu entorn per compartir un manuscrit inèdit. No està clar qui és el lladre o lladres o quins beneficis poden treure'n. Autors de renom com Margaret Atwood o Ian McEwan n’han sigut víctimes, igual que celebritats com Ethan Hawke. Però relats i novel·les d’escriptors poc coneguts també han sigut atacats, tot i no tenir gaire valor al mercat negre. De fet, els manuscrits no apareixen ni al mercat negre ni enlloc de la dark web i no s’ha demanat cap rescat. Quan les còpies del manuscrit s’envien sembla que simplement desapareguin. Així que, per què està passant això?

Ethan Hawke amb un Lleopard del destival de Locarno  

 

Algú de dins el sector
“El veritable misteri és on acabarà el joc”, explica Daniel Halpern, fundador d’Ecco, que ha rebut correus i també ha sigut suplantat. “Sembla que ningú sap res més que els fets i això és alarmant”. El lladre sap com funciona el món editorial i té controlades les connexions entre els autors i la constel·lació d’agents, editorials i editors que tindrien accés al seu material. El lladre coneix el camí que un manuscrit segueix entre la presentació i la publicació, i té familiaritat amb l’argot anglès, ja que, per exemple, utilitza  ms en comptes de manuscrit. Els correus estan dissenyats perquè semblin enviats per un agent a un dels seus autors, o per un editor a un scout, amb petits canvis en el nom del domini del mail.

El misteri va començar fa tres anys però aquest ha estat més perillós perquè el volum de correus ha explotat, en especial all voltant de la Fira de Frankfurt, que s’ha fet virtualment. Els llibres afectats inclouen títols de Kiley Reid, Blair Fell, Ethan Hawke o Dylan Farrow. Penguin Random House i Simon & Schuster, dues de les editorials més grans, han alertat de la trampa.

 

 

Cynthia D’Aprix Sweeney, autora de la novel·la Tot queda en família (Ara llibres), va ser víctima el 2018 d’algú fent-se passar pel seu agent, Henry Dunow. Els correus van començar vuit mesos després de vendre la seva segona novel·la i després d'haver presentat un avançament del llibre anomenat parcial. Normalment, els correus trampa utilitzen informació pública, com anuncis dels llibres i dels editors. El segon llibre de Sweeney, però, encara no havia sigut anunciat i el lladre en coneixia els detalls, des dels terminis de Sweeney fins als noms dels personatges principals. “Hola Cynthia. M’ha encantat el parcial i no puc esperar per veure què els passa a la Flora, el Julian i la Margot. Em vas dir que tindries un esborrany per aquestes dates. El pots compartir? Henry”, deia el correu. A Sweeney li va semblar estrany i ho va enviar al seu agent. “Es va posar dels nervis”, comenta. No li va respondre a l’estafador, però els correus van seguir. Finalment, va contestar demanant que la deixessin en pau. Li van respondre: “Soc jo, el Henry. Si no, com sabria res de la teva nova novel·la?”. “És desconcertant perquè no és que la ficció doni tant rèdit. I com monetitzes un manuscrit que no és teu?”, es pregunta.

El primer llibre de Sweeney va ser un bestseller. Ella, com altres autors coneguts com Jo Nesbo i Michael J. Fox, poden ser un objectiu evident. Però l’estafador ha sostret novel·les experimentals, col·leccions de relats i, recentment, llibres d’autors novells. En canvi, el llibre de Bob Woodard  Ràbia (Roca Ed), que va sortir al setembre, mai va tenir cap problema. “Si només estiguessin atacant John Grishams i J.K. Rowlings podries treure’n una teoria”, comenta Dan Stone, cap executiu de l'agència literària Trident Media Group. “Però quan parles d’un autor novell no hi ha un valor immediat al posar-lo a internet perquè ningú ha sentit a parlar d'aquesta persona”.

Una de les principals teories en el món editorial, que està carregat d’especulacions sobre els robatoris, és que es tracta d'algú de la comunitat dels scout. Els scout gestionen la venda de drets dels llibres a nivell internacional i a productors de cinema i televisió. Els seus clients paguen per tenir accés prioritari a la informació, o sigui que un manuscrit sense editar tindria valor per a ells. “El patró s’assembla al que faig jo”, reconeix Kelly Farber, una scout literària.

Els robatoris han posat nerviosos els autors més confiats i generen inseguretat en els professionals editorials. Per als escriptors hi ha moltes coses en joc: es tracta de la seva feina inacabada, amb errors i línies argumentals que no arribaran a l’edició final, que queda exposada abans que estigui acabada. “Et sents despullat –explica Hannaham–. No vull que ningú sàpiga com de dolents poden ser els primers esborranys”.

Copyright The New York Times

 

https://www.ara.cat/cultura/misterios-robatori-massiu-manuscrits-publicar_0_2591141062.html

Una Fira Literal d’Hivern per a reivindicar els espais culturals, més que mai

 El certamen s'adapta a les mesures sanitàries i ofereix tota la programació i el mercat de llibres en línia, a més dels actes a la Fabra i Coats 

 

La Fira Literal s’havia de fer tant sí com no, això ho tenien clar els organitzadors quan van haver d’ajornar la tradicional cita del maig a causa de la pandèmia de la covid-19, i durant tots aquests mesos han esmerçat molts d’esforços per a preparar la Literal d’Hivern, que es farà aquest cap de setmana tant presencialment com virtual. La qüestió era mantenir aquest punt de trobada de la cultura i el pensament crític que ja s’ha convertit en un referent. Com cada any, s’han preparat conferències, debats, espectacles i presentacions de llibres, que es faran a la Fabra i Coats de Barcelona i que també es podran seguir en línia.

Dissabte: d’Erri de Luca a Abel Azcona i llibres i debats per a sacsejar consciències

Els actes inaugurals de dissabte al matí marquen el segell propi de la Literal, punt de partida i declaració de principis, els de la literatura com a valor cultural i també com a força de canvi. Primer, un espectacle literari i musical amb David Fernàndez i Lu Rois, que diran la paraula d’Erri de Luca, narrador, poeta i també activista. I en acabat, un debat entorn d’una qüestió que ha estat ben present durant tots aquests mesos de confinament intermitent: què significa la cultura en un moment com l’actual, en el qual s’ha fet evident el seu paper imprescindible a la societat. Hi participaran Xavi Urbano, de la cooperativa Quesoni, Eloi Aymerich, de Clack Audiovisual, Alcira Padín, de la llibreria Synusia, i la periodista de la Directa Gemma Garcia.

Dissabte al vespre hi ha previst un altre espectacle, en aquest cas, amb l’artista madrileny Abel Azcona, autor d’Acto de desobediencia, i l’actor Willy Toledo. Azcona viu exiliat a Lisboa des de l’any passat, arran de la persecució judicial per haver denunciat la pederàstia a l’església en alguns espectacles, i té una ordre de crida i cerca dels tribunals espanyols. En aquest llibre, presenta un acostament a la desobediència civil i reflexions sobre la insubordinació artística.

I durant tot el dia, un grapat de presentacions de llibres i debats, entre els quals destaquen, d’una banda, les presentacions de: Matricidi. El secret del patriarcat, de Rosa-Elvira Presmanes (espai Josep Bota i en línia, 11.00); Fils. Cartes sobre el confinament, la vigilància i l’anormalitat, amb les autores, Íngrid Guardiola i Marta Segarra, que recullen la correspondència entre totes dues des de final del 2019 (espai Josep Bota i en línia, 12.00); Eva Serra: per la revolució catalana, d’Albert Botran, i Reviure els fets: memòries polítiques, de Carles Castellanos, en l’acte “La nostra història, la nostra gent“, amb els autors i Blanca Serra, que reflexionaran sobre la història agrària i de les institucions catalanes (espai Josep Bota i en línia, 15.00); i Per què tornaves cada estiu, de Belén López Peiró, en què l’autora reconstrueix la història d’un abús patit d’adolescent, amb la participació de la traductora, Bel Olid, i de la presidenta de la Fundació Vicki Bernadet (ateneu l’Harmonia i en línia, 19.30).

I pel que fa als debats: Antoni Soy, Ramon Boixaderas i Roser Espelt es reuniran per parlar sobre la política europea de reconstrucció (ateneu l’Harmonia i en línia, 11.00); tres llibres, Brigadistes, Fugir era el més bell que teníem i Atrapa la llebre, serviran per a reflexionar sobre la memòria, la guerra i el refugi, amb la participació dels autors i el traductor, respectivament, Jordi Martí, Marta Marín-Domine i Pau Sanchís Ferrer (fàbrica de creació i en línia, 12.30); la qüestió decolonial serà tractada sota el títol “Per una esquerra antiracista“, amb el professor de la Universitat de Girona Mustafà Shaimi i la investigadora Ainhoa Nadia Douhaibi, coautora de La radicalización del racismo (fàbrica de creació i en línia, 16.00); i, finalment, hi haurà una conversa sobre l’autocensura i els tabús en la literatura juvenil, amb l’editora de Sembra Llibres Mercè Pérez, l’escriptora Tona Català (A mi què em passa?) i l’antropòloga Fernanda Guerrero (fàbrica de creació i en línia, 17.30).

Dissabte clourà amb la conferència de la professora de filosofia de la Universitat Estatal de Texas Holly Lewis, “Per una política interseccional: feminisme, teoria queer i marxisme” (espai Josep Bota i en línia, 20.30).

Diumenge: maternitat, cures i perspectiva de gènere en la medicina, i poesia, també

El gènere fantàstic en català i les dones protagonitzaran el primer debat de diumenge, amb les editores Judit Terradellas (Mai Més Llibres), Marta Torres (Hermenaute) i Alícia Gili (Edicions Secc) i la traductora Anna Llisterri (fàbrica de creació i en línia, 12.30). I a la tarda, un altre debat candent: com responsabilitzar tota la societat de les invisibilitzades cures i de la maternitat i com fer-ne una eina política: “Politització de la maternitat i visibilització dels treballs de cures“, amb Esther Vivas, autora de Mama desobedient, l’activista Maria Rodó i la professora de la UAB Sara Moreno (fàbrica de creació i en línia, 16.00).

Pel que fa a les presentacions, destaquen les dels llibres: El dia de les oques, sobre l’assassinat de Santiago Brouard a Bilbao el 1984, amb els autors, Harkaitz Cano i Adur Larrea (espai Josep Bota i en línia, 11.00); Una vegada un home i una dona van morir, que narra llegendes i creences sobre la mort, amb Roser Pubill, una de les autores (ateneu l’Harmonia i en línia, 11.30); L’economia social i solidària a Catalunya, amb els autors, Ivan Miró i Jordi Estivill, sobre els fonaments teòrics i els desafiaments estratègics d’aquest projecte històric i present (ateneu l’Harmonia i en línia, 12.30); Mujeres invisibles para la medicina, de la doctora Carme Valls, que en aquesta entrevista a VilaWeb explicava la importància d’aplicar la perspectiva de gènere en el diagnòstic i el tractament de les dones (ateneu l’Harmonia i en línia, 13.30); i Refugiats climàtics. Un dels grans reptes del segle XXI, amb Miguel Pajares, autor del llibre, i Blanca Garcés, investigadora del CIDOB. I, finalment, dues novetats poètiques: Assagets, del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes Enric Casasses, i Pitó, de Guim Valls (ateneu l’Harmonia i en línia, 17.00).

Tota la programació de la Fira Literal es pot consultar en aquest enllaç. La cinquantena d’activitats són de franc, amb una cabuda limitada al 50%. Per això, cal reservar prèviament el seient. A més, totes s’emetran en directe per internet al canal de Literal TV.

Mercat en línia per a triar i remenar, i comprar

Aquest continua sense ser un any normal, i les mesures de prevenció de la covid obliguen a reformular-se. Per això, a més d’oferir tota la programació en format virtual, la Literal d’enguany també ha traslladat a la xarxa el tradicional mercat del llibre. De fet, ja fa dies que s’hi poden remenar els llibres del centenar d’editorials que participen en la Fira i comprar-ne.

Un nou format per a la Fira Literal, adaptat a les circumstàncies, també noves, i estranyes, però amb la voluntat de sempre: “Si en moments com l’actual ens hem adonat que una sanitat i una educació públiques, universals, de qualitat i gratuïtes són imprescindibles per a garantir la salut i el futur de tots, la cultura i les idees crítiques també són eines d’articulació comunitària i de cohesió social imprescindibles, que necessiten espais de trobada oberts i al mateix temps segurs.”

 

https://www.vilaweb.cat/noticies/una-fira-literal-dhivern-per-a-reivindicar-els-espais-culturals-mes-que-mai/?utm_source=Butllet%C3%AD+VilaWeb+Not%C3%ADcies&utm_campaign=1dd8c801f3-RSS_EMAIL_CAMPAIGN_NOTICIES&utm_medium=email&utm_term=0_18f890d542-1dd8c801f3-204258373

 

 

 

6 autors i autores de Cerdanyola que has de conèixer

 https://www.totcerdanyola.cat/actualitat/cultura/copia-de-6-autors-i-autores-de-cerdanyola-que-has-de-coneixer_2133342102.html?fbclid=IwAR39CyONQ_yLUaiGK9O6_U1NnP3pZHpU-2Trrm2wo9GjVVqY2rAEMlTSi6U

 

Mor amb 55 anys l’escriptor Carlos Ruiz Zafón

L'autor del supervendes 'L'ombra del vent', que ha mort a Los Angeles, s'havia mantingut sempre allunyat de la fama i era crític amb el món literari

 

Amb la mateixa flamarada inopinada amb què va irrompre en el panorama editorial amb el seu ja referencial L'ombra del vent, Carlos Ruiz Zafón, potser l'escriptor espanyol contemporani més homologable en el panorama del best-seller internacional de qualitat, ha mort aquest divendres a la matinada als 55 anys a Los Angeles, on vivia des del 1994, fulminat per un atac de cor conseqüència d'un càncer que patia des de feia una mica més de dos anys. “Avui és un dia molt trist per a tot l'equip de Planeta que el va conèixer i hi va treballar durant 20 anys, en els quals s'ha forjat una amistat que transcendeix l'àmbit professional”, ha assenyalat en un comunicat la seva editorial, que l'ha qualificat com “un dels millors novel·listes contemporanis”.

L'actitud vital i professional de Ruiz Zafón va ser sempre, de manera buscada, inversament proporcional al seu ressò popular. “No vull passar per graciós ni dir bestieses”, justificava així la seva escassa presència pública el 2008 quan apareixia El joc de l'àngel, segon lliurament del que posteriorment seria la tetralogia El cementiri dels llibres oblidats, iniciada amb una L'ombra del vent que ja era un dels principals fenòmens editorials espanyols des de la democràcia. La paradoxa és que ho afirmava davant de 150 periodistes i en un espectacular escenari al mateix Liceu amb 4.000 llibres de segona mà que evocaven el famós cementiri, un genial attrezzo i cor iconogràfic del seu màxim èxit, que completarien El presoner del cel (2011) i El laberint dels esperits (2016), amb tiratges inicials d'entre 700.000 i un milió d'exemplars. El títol fundacional sobrepassaria els 10 milions.

Ruiz Zafón (Barcelona, 1964) va lluitar contra una imatge de “distant, arrogant, estrany”, trilogia de qualificatius que ell mateix va recopilar, facilitats per un món literari del qual es va allunyar tant com va poder. “No hi ha res aquí que em pugui interessar, per a mi és exactament com l'associació d'amics de la sarsuela; no tinc cap interès particular, ni per mal ni per bé, a fer capelleta o prendre cafès... això és molt d'aquí”, apuntava. “Tot el que es diu en aquests àmbits és per interessos disfressats de principis. He tingut la bona sort de poder deixar de banda tot això. El suposat món literari és 1% literari i 99% món”.

La discreció i fins i tot un toc de timidesa reforçaven, en l'àmbit personal, aquesta actitud professional en qui aquell 2008 ja era un autèntic fenomen socioliterari, com demostraven les immenses cues que generaven les signatures de llibres per Sant Jordi, cosa que obligava la seva editorial, Planeta, a pactar amb l'Ajuntament de Barcelona un espai específic i aïllat i una carpa per a ell tot sol. Unes signatures que anaven acompanyades de la figura d'un drac, el seu animal fetitxe, que va acabar incorporant a les seves obres. De fet, en tenia una col·lecció espectacular en tots els formats imaginables.

“La literatura és un gueto de mediocritat, avorriment, pretensió i positura”, va afirmar en aquesta línia. Però com acabaria passant en la gairebé desena de títols que conformen la seva producció, potser estava jugant amb el doble, amb els contramiralls, un dels seus recursos estilístics preferits (“Sempre he pensat que cadascú de nosaltres acaba sent una versió del que hauríem pogut ser”, sostenia). Perquè des dels quatre anys, Ruiz Zafón, el nen que vivia prop d'una Sagrada Família que amb les seves formes gaudinianes va deixar empremta en el seu subconscient emocional, volia ser escriptor. La trajectòria fins a arribar-hi el va ajudar: la carrera de Periodisme que no va acabar i una altra de molt brillant en l'àmbit publicitari, on va començar de copy i va acabar de director creatiu, en agències com Dayax, Ogilvy o Tandem/DDB. “És un món que està tocant a la literatura. Aquí aprens a veure el llenguatge, les paraules com a imatges”, deia, recordant que Don Delillo també havia fet aquest recorregut.

Aquell podria haver estat el seu destí si no hagués fet fortuna amb la seva gran afició (com la de tocar el piano) amb El príncep de la boira (1993), amb el qual va obtenir el premi Edebé de narrativa juvenil. Era la primera pedra d'una futura Trilogia de la boira, conformada per El palau de la mitjanit i Els llums de setembre. Però seria amb la també juvenil Marina (1998) on dipositaria les llavors de la seva primera novel·la per a adults: un passat misteriós d'un personatge, la Barcelona d'èpoques pretèrites (“des de la Guerra Civil que no hi passa res interessant, a Barcelona”, es lamentava sobre l'escàs dinamisme cultural i social de la seva ciutat natal).

L'ombra del vent, la història d'un jove que a la Barcelona grisa del 1945 descobreix un cementiri de llibres oblidats, entre els quals un de maleït d'un misteriós autor, arribaria el 2001, però no seria un èxit instantani. Finalista del premi Fernando Lara —va guanyar Ángeles Caso amb Un largo silencio—, va ser el sempre despert i viatjat Terenci Moix qui en recomanaria la publicació. Ruiz Zafón presentava una novel·la amb una estranya barreja de fantàstic i negre, dos gèneres que li agradaven i coneixia bé i que estaven triomfant a mig món, especialment als Estats Units, on l'autor s'havia trasllat amb els guanys del premi Edebé per treballar com a guionista a la meca audiovisual de Los Angeles. Però tenia un problema. “Era una decisió poc comercial llavors a Espanya, on tota la literatura de gènere estava mal vista”, fixaria al cap d'un temps, sempre queixós amb una crítica literària espanyola que veia estancada: “És un búnquer dels setanta i la gent hi passa per sobre.
“Però la va encertar de ple a l'hora de fer una obra comercial de qualitat, homologable amb el que s'estava fent a la resta del món i en uns moments en què el sector editorial entrava per força en la indústria de l'oci, necessitada de supervendes. També a Espanya. Al llibre, l'escriptor va combinar una prosa fluïda i generosa en diàlegs i personatges que es descriuen parlant, que ell admetia com a influència directa del món audiovisual. L'ombra del vent, elogiada fins i tot per Stephen King, va acabar arribant a les llibreries de 50 països. Va ser escollida el 2007 per 81 escriptors i crítics llatinoamericans i espanyols com un dels 100 millors llibres en castellà dels darrers 25 anys.

Ruiz Zafón va rebre gairebé una vintena de premis literaris i havia aturat pràcticament la seva feina com a escriptor: El Príncipe de Parnaso, del 2018, relat no venal ambientat en la sèrie d'El cementiri…, va ser l'últim que va sortir a la llum. En comptes de quedar afectat pel seu èxit comercial, sentia com pocs el pes i la responsabilitat de l'escriptor, com van demostrar els gairebé set anys que van passar entre la publicació de L'ombra del vent i la seva continuació, que potser és per atzar que comencés així: “Un escriptor mai oblida la primera vegada que accepta unes monedes o un elogi a canvi d'una història (...). Un escriptor està condemnat a recordar aquest moment, perquè llavors ja està perdut i la seva ànima té un preu”. Ho va recordar sempre.

Les llibreries de Barcelona i l'àrea metropolitana ja poden obrir sense cita prèvia

 

Molts establiments continuen atenent els clients a la porta

 

Les llibreries de Barcelona i l'àrea metropolitana han viscut el primer dia en què els clients s'han acostat a comprar llibres sense necessitat de demanar hora. Tanmateix, molts establiments continuen atenent a la porta, i així ho faran mentre duri la fase 0 avançada.

Poder rebre clients sense cita prèvia és una facilitat, tal com destaca a l'ACN la llibretera de l'Obaga, Carol Porta, que ho considera "fantàstic". "Amb la cita prèvia ha sigut molt difícil organitzar-se, amb whatsapps, trucades, missatges d'Instagram. Ha sigut complicat combinar-ho tot", ha dit aquest dilluns mentre atenia lectors que recollien comandes o demanaven recomanacions. La setmana que ve es plantejaran deixar entrar els clients dins la llibreria.

 

Tot i que a la llibreria Obaga del carrer Girona hi podrien entrar fins a dos clients, han preferit mantenir l'atenció al públic des d'un taulell a la porta. "La cosa ideal és que no es toquin els llibres i trobem que ens hem d'adaptar a la nova desescalada, per això preferim atendre els clients a l'entrada", argumenta Porta. Durant tot el matí s'hi han acostat molts clients sense haver de trucar abans: "És fantàstic que pugui venir gent durant tot l'horari", assenyala, encara que sigui reduït.

Un moment encara excepcional

Porta considera que es tracta d'un moment "excepcional" i que tenen l'obligació d'adaptar-se a la incertesa de les mesures i les fases. "Ens anem preparant, ja teníem la idea que potser passàvem a la fase 1, ara és la 0,5. Ens afecta la incertesa i com a llibretera penso a llarg termini". La setmana que ve es plantejaran deixar passar la gent dins l'establiment, tot i que li sap greu haver de donar tocs d'atenció als clients de tant en tant: "Separa't, no toquis gaire, neteja't les mans".

També des de la porta de la llibreria i sense cita prèvia ha estat atenent Paula Jarrín, de la llibreria especialitzada en literatura infantil i juvenil Al·lots. "Demanem fer la cua mantenint la seguretat de dos metres", recorda Jarrín, que preveu deixar entrar els clients la setmana que ve, quan previsiblement s'entri a la fase 1.

De moment prefereixen esperar a tenir tot el material d'higiene necessari i acabar de condicionar la llibreria. Jarrín ha destacat el civisme del barri durant les primeres setmanes d'activitat i la conveniència que sigui ella mateixa qui fullegi els llibres infantils davant els clients. Nens i nenes s'han acostat a la llibreria a escoltar atentament les recomanacions de Jarrín. Respecte als canvis en les mesures del govern, la llibretera creu que els dificulta el fet que el BOE publiqui tard les normatives, però hauran de tenir "paciència".

https://llegim.ara.cat/actualitat/llibreries-Barcelona-obrir-cita-previa-fase-0-1-coronavirus-covid-19_0_2455554574.html?_ga=2.108792386.1103166993.1589871886-2117511427.1584610560

Cadaqués exposa les fotografies, algunes inèdites, que Jacques Léonard va fer de Dalí

Aquest fotògraf és conegut sobretot per haver immortalitzat la comunitat gitana de Montjuïc 

 Una de les fotografies de Salvador Dalí que es podran veure a l'exposició de Cadaqués / Jacques Léonard / fotografia cedida a l'ACN


El fotògraf francès Jacques Léonard, que es va instal·lar a Barcelona als anys 50, és conegut per haver fotografiat la quotidianitat de la comunitat gitana de les barraques de Montjuïc. Tot i així, la seva obra és molt més extensa. La càmera del francès va captar l'entorn polític, social i cultural de la Catalunya de les dècades de 1950, 1960, 1970 i 1980. Entre el 20 i el 29 de setembre, a Cadaqués s'hi exposaran 14 fotografies seves molt particulars: imatges i retrats de Salvador Dalí.

Els retrats que Léonard va fer del pintor surrealista, alguns dels quals encara són inèdits, són d'allò més diversos. En alguns Dalí apareix amb un posat artificiós, però en d'altres mostra la seva part més propera i quotidiana. L'amistat que unia els dos personatges és el que va permetre a Léonard capturar aquestes imatges, que formaven part de tres reportatges que va fer entre els anys 50 i 60.

https://www.ara.cat/cultura/Exposades-Cadaques-Jacques-Leonard-Salvador_0_2309169234.html