« La vida és ben curiosa. Allò que en un moment determinat ens sembla tan brillant que faríem
el que fos
per obtenir-ho, amb el temps, o amb un simple canvi de perspectiva, de sobte ens sembla que ha
perdut tot el color »
és un autor de novel·les i contes japonès. Si bé va néixer a Kioto, visqué gran
part de la seva joventut a Kōbe. El pare era fill d'un monjo budista, mentre que
la mare és filla d'un mercader d'Osaka, però ambdós ensenyaven literatura
japonesa.
Des de la joventut, Murakami va estar molt influït per la cultura occidental, en
particular per la música i literatura. Va créixer llegint nombroses obres d'autors
estatunidencs, com Kurt Vonnegut, Richard Brautigan i Jack Kerouac. Són
aquestes influències occidentals les que sovint distingeixen Murakami d'altres
escriptors japonesos. Estudià literatura i dramatúrgia grega a la Universitat de
Waseda (Soudai), on conegué la seva dona, Yoko. La seva primera feina va ser
en una botiga de discos (igual que un dels seus personatges principals, Toru
Watanabe de Norwegian Wood). Abans d'acabar els seus estudis, Murakami obrí
el bar de jazz "Peter Cat" a Tòquio, que romangué obert entre 1974 i 1982. El 1986, després del gran èxit de la
seva novel·la Tòquio blues, abandonà el Japó per a anar a viure a Europa i a Amèrica. El 1984 va canviar la seva
residència a Fujisawa (Kanagawa), Tòquio, per Oiso (Kanagawa), a aquest canvi van seguir una sèrie de viatges a
Itàlia i Grècia. El 1991 va impartir classes a la Universitat de Princeton (Nova Jersey) primer com a docent convidat,
després com a professor convidat. El juliol de 1993 va ser contractat per la Tufts University a Medford. Tornà al
seu país el 1995 arran del terratrèmol de Kobe, la ciutat de la seva infantesa, així com l'atac de gas sarín que la
secta Aum Shinrikyo perpetrà al metro de Tòquio, fets sobre els quals escriuria. En l'actualitat resideix a Oiso des
del 2001. El 2011 li va ser concedit el Premi Internacional Catalunya.
Crònica de l'ocell
Balla, balla, balla
Tokyi Blous
Kafka a la platja
After drak
1Q84
L’amant perillosa
[Font Viquipedia. Consulta 12/2/2023]
❝Convertir-se en homes sense dones és molt fàcil. N’hi ha prou
d’estimar profundament una dona i que ella se’n vagi. Gairebé sempre (com
sabeu), els qui s’enduen les dones són els astuts mariners. Les atrauen amb
paraules plenes d’enginy i se les emporten corrents a Marsella o a la Costa
d’Ivori. Nosaltres pràcticament no podem fer res per aturar-los. ❞.
En aquest recull de relats llargs Murakami ens retrata set històries
protagonitzades per set protagonistes que, per una raó o per una altra,
han perdut la seva dona. Així tenim en Kafuku, un actor de segona que ha perdut la seva preciosa esposa per culpa d'un càncer, en Kitaru, un mal estudiant que no pot mantenir la relació que té amb la seva xicota de sempre quan ella va a la universitat, o en Kino, que deixa la feina i munta un bar després de saber que la seva dona s'allita amb un company seu.
Set retrats independents que van des del més realista fins als confins més inquietants i surrealistes de l'univers Murakami. Alhora, ens mostra una reflexió profunda sobre la solitud, les relacions personals, els sentiments i els motius de les persones per fer les coses que fan. En una societat de vegades retrògrada i masclista com la japonesa, els homes sense dones no són res. Tenen un buit que no pot omplir-se, de vegades, ni amb una altra dona.
És difícil explicar de què va aquest llibre posat que el fil que uneix les set històries és tènue i només les relaciona que els homes són protagonistes, però potser encara ho són més les dones que els falten. També sóc conscient que llegint l'argument no sembla res de l'altre món, però puc assegurar que es tracta d'un llibre brillant. Normalment en un recull de relats en trobo de fluixos i un parell destaquen. En aquest cas, tots són molt bons, i alguns són espectaculars. D'una cinquantena de pàgines cadascun, tret dels dos últims, que són més
curts, l'estil descriptiu i estàtic de Murakami transpira pels quatre costats. També els seus finals abruptes. No falten fets inexplicables (i inexplicats), però s'hi afegeix un puntet d'humor i de trapelleria, gens acostumada en l'autor, que arrodoneix encara més unes idees molt inspirades. Tot i que els personatges són un pèl esperpèntics, com no, no és difícil trobar-se retratat en alguna de les històries.
Tots els relats tenen alguna cosa, però destacaré 'Kino' i 'Samsa enamorat', increïbles. Recomanable 100% per aquella
gent a qui agradi l'autor, què feu que encara no l'esteu llegint?? Espavileu. Però tot i que a mi m'ha entusiasmat, als
que no us agrada l'autor ni ho intenteu, no digueu 'a veure si amb aquest...'. No, heu sentit? No us agradarà i punt.
No el poseu a la llista, no us gasteu diners. A mi em va meravellar, però és Murakami en estat pur. No se'n parli
més. El tema principal de les novel·les de Murakami és la pèrdua de l'amor i els intents (endebades) per aconseguirlo.
També cal mencionar la tendència de l'escriptor a traspassar la frontera de la representació real i la ciència-ficció.
.
[Font https://www.llibresipunt.cat/2015/03/homes-sense-dones.html Consulta 14/02/2023
