LA
GENERALITAT I EL PRESIDENT COM A INSTITUCIÓ
En l'XI, Catalunya estava constituïda per les assemblees
de pau i treva i la Cort Comtal de Barcelona. Va ser amb Jaume I, que la Cort
Comtal es transforma en les Corts Generals de Catalunya. Aquestes constaven de
tres estaments: El braç militar, que reunia a la noblesa; El braç eclesiàstic,
representants de la jerarquia religiosa: i el braç reial, representants de les
ciutats o viles del domini del monarca.
Les corts Catalanes van estar vigents des de 1283 fins a
1714, durant aquest temps el govern de Catalunya van defensar el sistema
constitucional davant els monarques de la casa d'Àustria que governaven des de
Madrid. En el segle XVIII després de la guerra de la successió, el Decret de la
Nova Planta va abolir qualsevol institució catalana d'autogovern.
Des de 1714 el poble català ha aspirat a recuperar les
llibertats perdudes. Fins al 1914-1925 que es va constituir la Mancomunitat de
Catalunya, era un primer pas, però fou abolida per la dictadura de Primo de
Rivera. El 1931 es constitueix un govern provisional amb el nom Generalitat de
Catalunya. Un camí que acaba el quinze de setembre de 1932, Niceto Alcalá
president de la República, signa a Sant Sebastià L'Estatut de Catalunya,
aprovada per les Corts constituents.
El parlament de Catalunya representava el poble al català
i el president era elegit pel parlament. No repetiré la història ben sabuda,
que aquella sobirania catalana acabà amb l'entrada de les tropes franquistes i
la mort del president de la Generalitat; Lluís Companys.
No va ser fins al vint-i-nou de setembre de 1977 per un
reial decret, que es restablia la Generalitat de Catalunya. Ha sigut un camí
ple d'espines per aconseguir el nostre autogovern, el tira i afluixar des de
Madrid ha sigut continua. Molts presidents han passat i tots han defensat la
institució i el seu president per sobre de tot.
El dilluns 27 de gener, vam viure el que crec que, cap
català s'hagués imaginat, que un partit català vulneres la sobirania del
parlament destituint com a diputat al seu President. La història escriurà
aquest fet i els jutjarà.
Tessa Barlo
