La colónia i la cripta Güell

 Soc membre d'AULA D'EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA DE GENT GRAN. VILANOVA I LA GELTRÚ.  En l'última trobada es va parlar de la colònia Güell i sobretot de la cripta.

 

HISTÒRIA DE LA COLÒNIA GÜELL

 

El desenvolupament de la colònia Güell es va iniciar l'any 1890 a iniciativa de l'empresari Eusebi Güell a la seva finca Can Soler de la Torre, ubicada al terme municipal de Santa Coloma de Cervelló, actual Comarca del Baix Llobregat. De fet, tenia la forma de la torre on estiuejaven.

L'interès per allunyar-se dels conflictes socials existents a la ciutat va fer que la nova indústria es plantegés en el marc d'una colònia industrial. La fàbrica va ser el nucli central i la raó de ser de la colònia.

 

Dedicada a la producció de vellut i panes, la principal diferència amb les fàbriques tèxtils de l'època és que utilitza carbó en lloc d'energia hidràulica. A diferència de la gran majoria de colònies industrials de Catalunya, sobretot pel riu Llobregat. 

 

Eusebi Güell va procurar millores socials per als treballadors i va aplicar la seva condició de mecenes de la cultura. Va incorporar el corrent modernista a les noves construccions, encarregant projectes a diversos arquitectes, i singularment Antoni Gaudí la construcció de l'església.

Al principi de la guerra civil la fàbrica va ser col·lectivitzada i gestionada pels seus treballadors. Acabada la guerra, va ser restituïda a la família Güell, que el 1.945 la va vendre a la família Bertrand i Serra. Durant els anys següents la Colònia va continuar la producció industrial i va mantenir la personalitat del nucli urbà diferenciada del poble de Santa Coloma de Cervelló.

 

 Durant els anys següents als setanta, la propietat es va venent: la fàbrica en fraccions en empreses diverses, les cases als seus habitants, i els equipaments i terrenys de l’entorn en institucions públiques.

L'any 1990, el conjunt de la colònia Güell va ser declarat bé d’interès cultural-Conjunt.

Als anys del canvi de segle, del XX al XXI, va començar la rehabilitació dels edificis de la fàbrica, l'església, l'antiga cooperativa de consum i la plaça Joan Güell, així com la millora de les pinedes de l'entorn i del camí de Gaudí.

 

HISTÒRIA DE LA CRIPTA GAUDÍ

 

Quan l'Eusebi Güell li encarrega al seu bon amic Antoni Gaudí que construeixi l'església de la colònia li diu, textualment, que faci el que vulgui. No li posa límits, ni al pressupost, ni al tipus d'obra que ha de fer, i, com es veurà amb el temps, ni en el termini per a l'acabament d'aquesta.

L'any 1898 Eusebi Güell va encarregar a l'arquitecte Antoni Gaudí el projecte d'una església per a la colònia Güell. Durant els anys següents Gaudí va realitzar diversos estudis previs que van culminar en una maqueta de l'església, instal·lada al seu propi taller, situat al mateix turó on s'aixecaria l'edifici.

 

 

 

L'any 1908 es va iniciar la construcció del Temple. No obstant això, l’ambiciós projecte, que preveia una església amb dues naus, inferior i superior, rematada per diferents torres laterals i un cimbori central de 40 metres d'alçada, quedaria inacabat. L'any 1914 els fills d'Eusebi Güell van comunicar a Gaudí que no continuaria finançant les obres en curs i aquest va abandonar el projecte. Al novembre de l'any següent el bisbe de Barcelona beneïa la nau inferior, l'única que es va arribar a construir, fet que motivaria que l'església s'anomenés popularment cripta. Entre el 1915 i el 1917, un nou constructor va tancar la nau.

 

Tot i quedar inacabada, l'església suposa un punt culminant a l'obra de Gaudí. Aquesta edificació inclou, per primera vegada de manera unitària, la pràctica totalitat de les seves innovacions arquitectòniques. 

La Cripta va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO el juliol de 2005.