Columna reedita Agatha Christie, la tercera autora més traduïda del món, inèdita en la nostra llengua de feia anys
És la tercera autora més venuda al món i feia anys que era impossible de llegir les aventures dels seus personatges en català. Agatha Christie,
només superada en nombre de lectors per la Bíblia i per William
Shakespeare, ja es pot tornar a llegir en la nostra llengua gràcies a
l’editorial Columna, que ha reeditat dues de les seves obres més
conegudes: Assassinat a l’Orient Express i Un cadàver a la biblioteca. Ahir van arribar a totes les llibreries del país. El dia 29 s’hi afegirà I aleshores no en quedarà cap, fins ara coneguda per Deu negrets, que és la novel·la d’intriga més llegida de la història.
L’Assassinat a l’Orient Express és un dels casos més famosos
i coneguts a què s’ha d’encarar el detectiu Hercule Poirot. “En un
indret aïllat de l’antiga Iugoslàvia –diu la sinopsi facilitada per
l’editorial–, de matinada, una forta tempesta de neu talla la via per on
circula l’Orient Express. Un dels seus passatgers, Samuel Edward
Ratchett, ha estat assassinat mentre dormia i no sembla que hi hagi cap
mòbil clar. El detectiu Hercule Poirot es troba davant d’un dels
misteris més desconcertants de la seva carrera; ningú no ha entrat al
tren ni n’ha sortit, ja que ha quedat atrapat per la tempesta de neu, o
sigui que tots els passatgers del tren passen a ser sospitosos d’aquesta
mort. Una víctima, dotze sospitosos i una ment privilegiada buscant la
veritat.”
No tan coneguda però igualment entre les novel·les considerades interessants de la producció de Christie és Un cadàver a la biblioteca,
presentada així: “Són les set del matí. El respectable coronel Bantry i
la seva esposa es desperten espantats pels crits d’una minyona que
assegura que ha trobat a la biblioteca el cadàver d’una noia molt
maquillada i provocativament vestida, amb signes evidents d’haver estat
estrangulada. Però qui és la desafortunada? Com ha arribat fins aquí? I
quina connexió té amb el cadàver d’una altra noia que apareix més tard
carbonitzat en una pedrera abandonada? Les xafarderies començaran ben
aviat a escampar-se si no s’hi posa remei. I en aquest cas, el remei es
diu Miss Marple, una adorable velleta que mai no deixaria d’ajudar una
amiga que veu perillar la seva reputació…”
Amb la recuperació d’aquests dos títols tenim una mostra dels dos
personatges principals que va crear Christie, dos personatges
imprescindibles per a la història del gènere negre.
Novel·la d’intriga
Si provem de contextualitzar l’obra de Christie, la primera cosa que
cal dir és que no s’ha de considerar novel·la negra, sinó “novel·la
enigma”. És a dir, segueix la tradició començada per Edgar Allan Poe i
continuada, per exemple, per Wilkie Collins i Sir Arthur Conan Doyle,
pare de Sherlock Holmes. Són obres que sobretot volen resoldre el
culpable d’un crim, molt més que no pas saber com és possible que en una
societat es produeixi un crim, cosa que mira de respondre la novel·la
negra.
Quant a les xifres, són totes extraordinàries: “Els seus llibres han
venut més de mil milions d’exemplars en anglès i mil milions més en
altres llengües. És l’autora més publicada de tots els temps, només
superada per la Bíblia i Shakespeare. Va escriure seixanta-sis novel·les
policíaques, cent cinquanta col·leccions de contes, més de vint obres
de teatre i sis novel·les escrites sota el nom de Mary Westmacot”,
informa l’editorial.
La primera novel·la d’Agatha Christie, El misteriós cas de Styles,
va ser escrita cap al final de la Primera Guerra Mundial, durant la
qual va servir al Destacament d’Ajuda Voluntària (VAD). Allà va crear
Hercule Poirot, el detectiu belga destinat a convertir-se en el més
popular de la ficció policíaca d’ençà de Sherlock Holmes. La novel·la
fou publicada per Bodley Head el 1920.
L’any 1930 Christie va crear un altre detectiu. Ni ella mateixa no
esperava que Miss Marple es convertiria en rival de Poirot, però Assassinat a la vicaria
va ser tot un èxit i va afavorir el naixement d’un altre personatge
carismàtic i inoblidable que es va guanyar el fervor del públic.
Un altre dels rècords de l’escriptora té a veure amb el teatre, perquè La ratera, del 1952, és encara avui –al cap de setanta anys– l’obra més representada de la història.
L’escriptora a Mallorca
Agatha Christie va voltar molt. Una part dels seus viatges els va
aprofitar per ambientar les novel·les en escenaris de tot el món. El
1926 va desaparèixer onze dies i encara avui no s’han escatit ni els
detalls ni els motius de la fugida. De les vacances que va passar als
Països Catalans, n’hi ha, si més no, dues anècdotes curioses. Va anar de
vacances a Mallorca entre el 1930 i el 1933, tot i que ningú no sap
exactament en quin moment. Es va allotjar a Pollença, i hi ha dos hotels
que es disputen el mèrit d’haver-la acollida: el Sis Pins i l’Illa
d’Or. El cas és que Christie va ambientar una novel·la a l’hotel el Pi
d’Or, cosa que sembla que era una fusió de tots dos. Tot un problema.
I precisament Problema a Pollença és el títol de la novel·la
que Christie va escriure ambientada a Mallorca: una novel·la breu o un
conte llarg que no pot figurar entre les millors de la seva producció.
Els especialistes asseguren que de tot el gruix de producció de
l’escriptora hi ha poques obres salvables. I l’ambientada a Mallorca és
una de les especialment dolentes. A Mallorca, hi va tornar unes quantes
vegades entre el 1955 i el 1960. En un d’aquests viatges, anant
d’incògnit, es va enfadar molt perquè a peu de pista hi havia autoritats
amb un ram de flors esperant-se. Però no era per a ella, sinó per a la
turista un milió, una noia jove i ben plantada que van escollir
aleatòriament sense fer gens de cabal de l’autora més llegida del món,
que segurament ni tan sols reconegueren.
Christie va ser una autora que va arribar a casa nostra amb
traduccions de les seves obres al castellà i al francès, força abundants
i sovintejades. En canvi, va tenir una sort diferent en català. Ara la
tornem a tenir a l’abast –si més no, una mostra de les peces més
significatives– per a poder passar un estiu ple d’intriga amb la reina
del crim.
