El sí bwana català

 

El sí bwana català

Podríem suposar que després de què ens va sacseja la Covid, el govern espanyol estaria més tranquil respecte a Catalunya, si més no, durant un temps, però no ha estat així, anem de notícia en notícia totes desfavorables i totes opressives. En els últims dos mesos tenim la decisió de la sala del contenciós administratiu del Tribunal Suprem espanyol, on volen revisar els indults als presos polítics. Quina justícia és aquesta i per part del suprem, que com diu el nom hauria de ser la màxima justícia, que dicta una sentència i després se'n desdiu. Les han fet i les continuen fent molt grosses, sembla que la seva impunitat per fer i desfer no té límits.

 

El 25% del castellà a l'escola també ens ha tingut entretinguts. Si el govern català no es creu que és govern i que pot exercir les seves competències, que no són gaires, no les utilitza i no fa valer el seu poder, està clar que el govern espanyol s'encoratja i fa de les lleis catalanes el que vol. La culpa és nostre per no defensar-les, tenim l'emersió lingüística, que en papes està ben feta i protegint la llengua, a la realitat cada centre fa el que vol. Així estem amb més castellà que mai. Suposo que el govern de Madrid sap, que el pacte lingüístic és una de bases del procés independentista, per això anys darrere any la volen destruir, la llengua és la nostra identitat. El que ha sigut clau important i molt positiu pel país està a punt de ser aniquilat.

 

I ara tenim els pressupostos que amb els nostres diners paguem les festes de Madrid i mentre nosaltres cada dia ens enfonsem a la misèria. Volem fer de Madrid la capital econòmica i ho estan aconseguint, mentre el Govern català abaixa el cap i diu si "bwana". A hores d'ara ERC encara parla de taules de diàleg que no existeix, que ens prenen el pèl. Amenaces buides de fets, per part del govern Aragonès, que el vent se les emporta i continuen rient-se de nosaltres. Ens estan aniquilant per totes bandes i no reaccionem.

Ens estan despullant en tots els aspectes, al final no tenim aire ni per respirar.

Tessa Barlo