Alberto Gil guanya el 14è premi de novel·la negra L'H Confidencial

 

El periodista madrileny s'ha imposat als 159 originals restants amb 'Las jaurías'

L'escriptor i periodista madrileny Alberto Gil ha guanyat la 14a edició del Premi de Novel·la Negra L'H Confidencial, convocat per l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, per la seva novel·la Las jaurías, protagonitzada per un periodista que investiga un crim polític.

Així ho ha anunciat aquest dimecres el consistori, que ha subratllat que el jurat ha triat la novel·la per unanimitat, valorant que es tracta d'una novel·la de frontera, amb una trama situada a la Raya, una zona poc tractada literàriament, que és entre Badajoz i Portugal.

Connivència amb el contraban

El jurat, presidit pel regidor de Cultura, David Quirós, i integrat per l'editora Blanca Rosa Roca, la cap de Biblioteques de l'Hospitalet, Anna Riera, i la directora en funcions de la Biblioteca la Bòbila, Esther Ruiz, també ha destacat l'interès a mostrar els excessos de les dues dictadures de la Península i la seva connivència amb el contraban i les oligarquies locals de l'època.

Alberto Gil va néixer a Madrid el 1952 i és autor de més de trenta llibres de viatges i assajos, entre els quals hi ha La censura cinematográfica en España (Ediciones B, 2009) i la novel·la negra Ocho pingüinos (Almud, 2018).

El premi, que es lliurarà el 28 de novembre en un acte públic a la Biblioteca la Bòbila de l'Hospitalet, està coorganitzat per Roca Editorial i dotat amb 12.000 euros i la publicació de la novel·la. Enguany s'han presentat 160 novel·les al guardó, que ja té 14 anys d'història.

https://llegim.ara.cat/actualitat/premi-novella-Confidencial-Alberto-Gil_0_2456754419.html?_ga=2.204128976.1103166993.1589871886-2117511427.1584610560

La fantàstica muntanya d’Irene Solà guanya el Premi de Literatura de la Unió Europea

“M'ho vaig passar exageradament bé escrivint-la”, confessa l'autora de 'Canto jo i la muntanya balla', que ha rebut quatre guardons gairebé en un any

“No sé, m'ho vaig passar exageradament bé escrivint-la, me la vaig prendre com un joc, una experimentació i potser això és el que transpira i el que capta el lector”, planteja Irene Solà sobre el seu Canto jo i la muntanya balla per explicar-se que hagi rebut aquest dimarts el Premi de Literatura de la Unió Europea per Espanya, el quart que obté la seva segona novel·la, després del Llibres Anagrama, el Núvol i el Cálamo en tot just un any.

L'acta del guardó, convocat per la Comissió Europea per promoure autors emergents i facilitar la promoció de la literatura europea entre els seus estats, destaca “la riquesa, naturalitat i expressivitat” del llenguatge, així com “la forma poètica i imaginativa d'explicar unes històries a través de diversos narradors, alguns d'inesperats. Una novel·la que combina bellesa i duresa (…), sorprenent”. I no s'equivoca, perquè només començar, aquesta novel·la (sis edicions ja en català i tres en castellà), arrenca donant veu a uns núvols, narradors inopinats, com ho seran també un cabirol, uns bolets o unes nimfes, registres amb els quals l'escriptora catalana (Malla, 1990) volia experimentar amb altres subjectivitats narratives, fugint d'oferir només la veu humana, en la vida en un poble de muntanya. O sigui, que exigeix una predisposició del lector. “Des del primer moment li diu que ha de voler jugar a veure el món de manera diferent, ha de voler estar aquí i entrar, sí”, admet.

 El joc proposat per l'autora, llicenciada en Belles Arts, ha funcionat perquè la novel·la, a més de ser celebrada per la crítica i amb vendes significatives (va ser de les més venudes en el confinat i virtual 23 d'abril) ja s'està traduint a l'anglès, al francès, a l'italià, al basc i al gallec. I des que es va saber que era a la llista de finalistes del guardó per Espanya (amb Temporada de avispas, d'Elisa Ferrer, Serem Atlàntida, de Joan Benessiu, i Noche y océano, de Raquel Taranilla) s'hi han afegit el croat, l'hongarès i el macedoni. En realitat, aquesta és una de les raons de ser del Premi de Literatura de la Unió Europea, que, si bé té una dotació força minsa (5.000 euros), sí que destaca per posar en circulació autors i obres, per partida doble: amb una gala literària a Brussel·les (enguany prevista per al 29 de setembre) i amb una edició en una antologia de textos, a més de la traducció de 50 pàgines de l'obra guanyadora que es fan arribar als 41 països participants en aquestes ja 12 edicions del guardó, que inclou tants països de la Unió Euroepa com els que conformen el programa cultural d'Europa Creativa.

D'alguna manera, per a Solà Canto jo i la muntanya balla és ja una mica una etapa superada. Confinada al seu Malla natal, ha anat treballant en els seus nous projectes, tot i que reconeix que li ha costat concentrar-se davant de la situació generada per la pandèmia del coronavirus. “Soc treballadora, però admeto que les circumstàncies han estat dures i m'ha costat, però he intentat mantenir certa dinàmica de treball”. I ho ha fet en els seus dos registres, que “es retroalimenten”. Així, un tindrà amb tota probabilitat una plasmació artística, mentre que l'altre serà una novel·la que, reconeix, “ja havia començat abans de Canto jo…, que ja sabia que volia fer i que vaig aparcar una mica per protegir-la, perquè fos independent del que pogués passar amb l'altra”, diu qui no sent cap mena de pressió malgrat que compta els seus llibres per guardons: el poemari Bèstia (Premi Amadeu Oller, 2012) i la novel·la Els dics (Premi Documenta, 2017). “La faré amb tanta llibertat i experimentació com l'anterior, conscient que cada cosa té una entitat pròpia; serà un altre joc… i sense cap pressa”.

 

https://cat.elpais.com/cat/2020/05/19/cultura/1589908926_905061.html

Les llibreries de Barcelona i l'àrea metropolitana ja poden obrir sense cita prèvia

 

Molts establiments continuen atenent els clients a la porta

 

Les llibreries de Barcelona i l'àrea metropolitana han viscut el primer dia en què els clients s'han acostat a comprar llibres sense necessitat de demanar hora. Tanmateix, molts establiments continuen atenent a la porta, i així ho faran mentre duri la fase 0 avançada.

Poder rebre clients sense cita prèvia és una facilitat, tal com destaca a l'ACN la llibretera de l'Obaga, Carol Porta, que ho considera "fantàstic". "Amb la cita prèvia ha sigut molt difícil organitzar-se, amb whatsapps, trucades, missatges d'Instagram. Ha sigut complicat combinar-ho tot", ha dit aquest dilluns mentre atenia lectors que recollien comandes o demanaven recomanacions. La setmana que ve es plantejaran deixar entrar els clients dins la llibreria.

 

Tot i que a la llibreria Obaga del carrer Girona hi podrien entrar fins a dos clients, han preferit mantenir l'atenció al públic des d'un taulell a la porta. "La cosa ideal és que no es toquin els llibres i trobem que ens hem d'adaptar a la nova desescalada, per això preferim atendre els clients a l'entrada", argumenta Porta. Durant tot el matí s'hi han acostat molts clients sense haver de trucar abans: "És fantàstic que pugui venir gent durant tot l'horari", assenyala, encara que sigui reduït.

Un moment encara excepcional

Porta considera que es tracta d'un moment "excepcional" i que tenen l'obligació d'adaptar-se a la incertesa de les mesures i les fases. "Ens anem preparant, ja teníem la idea que potser passàvem a la fase 1, ara és la 0,5. Ens afecta la incertesa i com a llibretera penso a llarg termini". La setmana que ve es plantejaran deixar passar la gent dins l'establiment, tot i que li sap greu haver de donar tocs d'atenció als clients de tant en tant: "Separa't, no toquis gaire, neteja't les mans".

També des de la porta de la llibreria i sense cita prèvia ha estat atenent Paula Jarrín, de la llibreria especialitzada en literatura infantil i juvenil Al·lots. "Demanem fer la cua mantenint la seguretat de dos metres", recorda Jarrín, que preveu deixar entrar els clients la setmana que ve, quan previsiblement s'entri a la fase 1.

De moment prefereixen esperar a tenir tot el material d'higiene necessari i acabar de condicionar la llibreria. Jarrín ha destacat el civisme del barri durant les primeres setmanes d'activitat i la conveniència que sigui ella mateixa qui fullegi els llibres infantils davant els clients. Nens i nenes s'han acostat a la llibreria a escoltar atentament les recomanacions de Jarrín. Respecte als canvis en les mesures del govern, la llibretera creu que els dificulta el fet que el BOE publiqui tard les normatives, però hauran de tenir "paciència".

https://llegim.ara.cat/actualitat/llibreries-Barcelona-obrir-cita-previa-fase-0-1-coronavirus-covid-19_0_2455554574.html?_ga=2.108792386.1103166993.1589871886-2117511427.1584610560

Cap-6- d'assatjament laboral

5º Capitol de l'assatjament laboral

Marató de Sant Jordi per l'ajuntament de Cerdanyola.

Marató de Sant Jordi per l'ajuntament de Cerdanyola.
El meu minut 4'52

Mor Josep Maria Benet i Jornet, dramaturg clau per al teatre contemporani català

El dramaturg Josep Maria Benet i Jornet ha mort als 79 anys. Referent de diverses generacions, gustos i dramatúrgies, Benet i Jornet és la baula essencial per al teatre català contemporani. El 2015 es va fer públic que tenia Alzheimer.
Discret, proper, familiar, sempre es treia mèrits o els relativitzava amb el seu humor i fina ironia. Però qui es va fer dir sempre Papitu va tenir una importància crucial.
Ell relliga la tradició teatral, tocada de mort quan al 39 es perd la guerra, reconnecta els clàssics --Sagarra, Guimerà, Rusiñol...-- amb Belbel, Galceran, Cunillé, i amb els que han vingut després, Pere Riera, Jordi Casanovas, Marta Buchaca. Que avui veure teatre en català sigui la cosa més normal és gràcies a Benet i Jornet.
Les seves obres van ser decisives, però li va costar travessar tot un desert. No era l'únic que s'atreveix a escriure obres en català, però gairebé tots van abandonar. Era massa desolador. Als setanta, les reines eren les companyies de creació col·lectiva, de teatre de carrer, no necessitaven autors ni text, ho trobaven cosa del passat. Però Benet i Jornet era tossut, i resistent.

Una cinquantena d'obres
Nascut l'any 1940 en una família treballadora de la Ronda de Sant Antoni, va poder estudiar Filosofia i Lletres, i va ser entrar a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on hi va conèixer Ricard Salvat, Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig, el que va guiar la seva fal·lera cap al teatre.
I va fer protagonistes qui ningú gosava: els perdedors i les classes populars. Del to més realista de la primera, "Una vella, coneguda olor", se'n va anar cap a arguments més existencials, com a "Desig", i ja no pararia de buscar noves formes teatrals. 
Escrivia cada dia del món, no és estrany que arribés a la cinquantena d'obres. Amb les últimes, per només dos actors --però quins actors-- va aconseguir una veritat i una tensió d'altíssima volada.
Se li va concedir el Premi Nacional de Literatura, el Max d'Honor i el 45è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el va convertir en el primer dramaturg en tenir-lo.

Autor també de serials de TV3
I a la televisió també hi té un lloc d'honor: Va crear el primer gran serial de sobretaula de TV3, "Poble Nou" i més endavant "Nissaga de Poder", el "Cor de la ciutat", "Ventdelplà".
Vides seguides per milers d'espectadors que gràcies a la destresa de Benet i Jornet per captar la realitat es van poder identificar, per primer cop, amb uns personatges que no venien ni de Dallas ni de l'East End de Londres.
El món cultural català ha reaccionat a la mort del dramaturg a les xarxes: 

 

Gremi de Llibreters @Llibreterscat

Des de @Llibreterscat volem expressar el més sentit condol a la familia i amics de Josep Maria Benet i Jornet, que ens ha deixat avui als 79 anys.

Descansi en pau.

Òmnium Cultural ✔ @omnium

Lamentem la mort de Josep Maria Benet i Jornet, escriptor i un dels dramaturgs més reconeguts del país. Considerat un dels principals renovadors del teatre català, va rebre el 45è #PremiDHonor de les Lletres Catalanes l'any 2013. Una abraçada a la família i els amics. DEP.

https://www.ccma.cat/324/mor-josep-maria-benet-i-jornet-dramaturg-clau-per-al-teatre-contemporani-catala/noticia/3002627/#origen=swipe

4º Capítol de l'assetjament laboral : Companys

 

Davant de l escriptori d la

@Tessabarlo

, a Cerdanyola, veiem una il.lustració a la pared; És un regal de part dels Mossos d'Esquadra: Representen tots els diferents uniformes que ha tingut el cos des de 1719 fins ara.

I és q la Tessa, per documentar la seva novel·la policial #Experiènciamalaplicada va haver-hi de passar-ne moltes d'hores a la comissaria. Moltes gràcies Tessa per compartir!

 

https://twitter.com/SantJordiaCasa/status/1241957348471640064?s=20 

https://twitter.com/SantJordiaCasa/status/1241957348471640064?s=20https://twitter.com/SantJordiaCasa/status/1241957348471640064?s=20

 

https://twitter.com/SantJordiaCasa/status/1241957348471640064?s=20

https://twitter.com/SantJordiaCasa/status/1241957348471640064?s=20 https://twitter.com/SantJordiaCasa/status/1241957348471640064?s=20

21-03 dia de la poesia

21-03 dia de la poesia

Llàgrima

Una llàgrima que s'escapa,

rellisca suau fins a la boca

el salobre de la seva essència

em fa veure que estic plorant.

Torno a examinar la carta,

incrèdula, res no ha canviat.

Tessa Barlo

Presentació d'escriptor/es del dia 11-03

Presentació del grup d'escriptors/es de Cerdanyola

El 11-03 vam fer la presentació del grup d'escriptors/es de Cerdanyola a l'Ateneu, falta el nostre company Carles Morata, que per motius de salut no va poder estar amb nosaltres, si vam llegir les paraules per ell mateix escrites. Va estar un èxit i estem molt contents d'aquesta primera presentació tenint en compte els moments actuals de por pel coronavirus.

LA GENERALITAT I EL PRESIDENT COM A INSTITUCIÓ

 

LA GENERALITAT I EL PRESIDENT COM A INSTITUCIÓ

En l'XI, Catalunya estava constituïda per les assemblees de pau i treva i la Cort Comtal de Barcelona. Va ser amb Jaume I, que la Cort Comtal es transforma en les Corts Generals de Catalunya. Aquestes constaven de tres estaments: El braç militar, que reunia a la noblesa; El braç eclesiàstic, representants de la jerarquia religiosa: i el braç reial, representants de les ciutats o viles del domini del monarca.

Les corts Catalanes van estar vigents des de 1283 fins a 1714, durant aquest temps el govern de Catalunya van defensar el sistema constitucional davant els monarques de la casa d'Àustria que governaven des de Madrid. En el segle XVIII després de la guerra de la successió, el Decret de la Nova Planta va abolir qualsevol institució catalana d'autogovern.

Des de 1714 el poble català ha aspirat a recuperar les llibertats perdudes. Fins al 1914-1925 que es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, era un primer pas, però fou abolida per la dictadura de Primo de Rivera. El 1931 es constitueix un govern provisional amb el nom Generalitat de Catalunya. Un camí que acaba el quinze de setembre de 1932, Niceto Alcalá president de la República, signa a Sant Sebastià L'Estatut de Catalunya, aprovada per les Corts constituents.

El parlament de Catalunya representava el poble al català i el president era elegit pel parlament. No repetiré la història ben sabuda, que aquella sobirania catalana acabà amb l'entrada de les tropes franquistes i la mort del president de la Generalitat; Lluís Companys.

No va ser fins al vint-i-nou de setembre de 1977 per un reial decret, que es restablia la Generalitat de Catalunya. Ha sigut un camí ple d'espines per aconseguir el nostre autogovern, el tira i afluixar des de Madrid ha sigut continua. Molts presidents han passat i tots han defensat la institució i el seu president per sobre de tot.

El dilluns 27 de gener, vam viure el que crec que, cap català s'hagués imaginat, que un partit català vulneres la sobirania del parlament destituint com a diputat al seu President. La història escriurà aquest fet i els jutjarà.

Tessa Barlo