El català al congrés- árticle la Vall

 

És curiós que ara es torni a parla de fer la cessió per part del PSOE del català al Congrés i que això sigui a canvi dels vots independentistes per la seva investidura. Si algú té memòria, es va demanar aquesta cessió per part d'ERC l'any 2004, amb la legislatura del José Luis Rodríguez Zapatero. D'aquells fets han passat vint anys i res ha canviat o anem pitjor en la normalització de la nostra llengua. Encara més, en el 2022, en la tercera taula de diàleg del govern català i espanyol, es va acordar a una revisió del reglament per ampliar l'ús del català al Senat, que va acabar a la paperera.

Anem cap a una normalització de l'autonomisme, negociem Rodalies, millor financem i amb això tots contents. Sort que tenim a la Yolanda Diaz que en proposa començar a parla del Català al Congrés. L'ERC autònoma, PSC, PSOE i Comuns, estan eufòrics, per fi "Espanya va bé". Em recorda quan es criava les gallines a casa, que els hi donaven menjar i bon menjar, perquè la carn fos bona, així per Nadal ens les cruspien. Bé, Espanya ni de menjar ens donen, només promeses que ens donaran allò i allò altre, tot mentida.

Després de dues dècades ara diuen que té encaix constitucional i reconeix la Yolanda Diaz, que Espanya és un país divers, plural i un país de països. Que malament deuen veure el seu futur perquè ara diguin tot això i que, nosaltres sabem des de sempre.

Hem de tindre en compte que en el reglament de les dues càmeres, no hi ha cap punt on digui que només s'ha d'utilitzar el castellà. Ni al congrés ni al Senat.

Quantes promeses falses, paraules buides de compromís, quantes reunions perdudes que no s'ha arribat a res. Quantes hores i esforços s'han de perdre, perquè el govern català s'adoni que només tenim un camí i no és el ser bons minyons en una autonomia, tota aquesta energia i esforç ha de ser per la nostra independència.

Tessa Barlo

 

 

 

Eleccions 23-07 Àrticle a la revista "La Vall"

Davant de la pèrdua de vots del PSOE en les eleccions municipals de 28-05, l'endemà mateix, el president d'Espanya Pedro Sánchez convoca les eleccions vinents generals pel vint-i-tres de juliol, tot fa pensar que vol assegurar la seva presidència davant l'augment de vots del PP i Vox a tota Espanya, menys a Catalunya. És a dir, ho fa en caràcter de plebiscit. A tots els polítics i ciutadans ens ha agafat fora de lloc, però té la seva lògica i, s'entén aquest pas perquè, hagués sigut una autèntica agonia esperar fins a desembre, tota l'oposició posaria en dubte el seu lideratge.

No es pot negar que després de la derrota del PSOE, el president Sánchez vagi a totes, guanyà o perdre, cara o creu. Pocs mesos abans d'entrar com a president al Consell de la Unió Europea, la seva hegemonia ha d'estar fort i segur. Per tant, ha de comptar amb els volts de la ciutadana per prendre mesures polítiques i liderar aquesta fase. Fins aquesta data europea, manquen sis mesos, suposo que li hauria sigut insostenible, la pressió que hauria fet el seu rival polític; Alberto Núñez Feijóo.

Així ho corrobora el mateix Pedro Sánchez: "Espanya està a punt de superar una etapa de crisi derivada de la Covid-19, de la guerra d'Ucraïna, i encara una senda de creixement, de creació d'ocupació i de cohesió social."

Com afecte Catalunya l'avançament de les eleccions? Davant de la pèrdua dels vots independentistes, no els hi queda més remei que fer una mirada interior per veure a on ho han fet malament, tant en discursos com en estratègies. El secretari general de Junts, Jordi Turull i la secretaria general d'Esquerra Marta Rovira, es van reunir a Ginebra, també eren present altres polítics, com a mínim demostren que tots han sigut conscients que han de canviar de tàctiques o maniobres.

El president Aragonès parlar d'una ruta compartida, d'aliances comunes, però és un missatge que no deixar clar que vol exactament i aquesta unió per fer què? Desitjo que en privat sigui més precís, junts fa temps que demanar unitat, tant de bo, arriben a un acord.

Eleccions i les vacances a la que tots tenim dret, és un inconvenient, per no utilitzar una altra paraula, sobretot a les persones que els hi toqui la mesa. Però no només per les vacances, els col·legis seran un forn. No estan preparats per l'estiu. Ja veig al servei d'ambulàncies anant de bòlit.

En fi, el vint-i-tres de juliol eleccions ens trobem una altra vegada a votar.

 

Continuem amb la llei mordassa

 

El passat mes de gener va acabar amb una votació en el parlament espanyol per canviar la llei mordassa i portar-la al congrés per la seva ratificació. El vot va ser favorable, això va sé possible gràcies als vots de ER, que segons ells, ho han fet per no tancar la porta a la negociació i forçà al PSOE a fer concessions. Junts ha votat en contra perquè considera que el text és inacceptable. El cert és que la llei tira endavant sense que cap partit la recolzi ni hi estigui d'acord amb aspectes fonamentals.

Aspectes com: L'eliminació de les pilotes de goma, com a material de la policia antiavalots, les sancions per desobediència i faltes de respecte als agents policials, les devolucions en calent als migrats, són punts que no s'han tocat i que, com diu el diputat de Junts, Josep Pagès "no hi ha un canvi substancial a la llei del PP del 2015". Hem de tenir en compte que les bales de goma estan prohibides al principat català en cas de disturbis.

Els socialistes que en la seva campanya van ser molt contundents a l'hora de dir que abolirien la llei mordassa, es veu que ara mai troben el moment per fer-ho, no només això, sinó que diuen que volen trobar un equilibri entre les forces de seguretat de l'Estat, que han de tenir una seguretat jurídica per tal d'exercici la seva tasca, i els drets dels ciutadans. Aquest equilibri és la por a un segon un d'octubre, i per això es neguen a treure la llei? El PSOE sap que aquesta generositat que demanen als partits, del PP i Vox no la tindran i tampoc els hi fa falta per tirar-la endavant si tenen la majoria o si no sumen els grups en contra, però mai l'aboliran són cants de sirena com ens té acostumats el president Sánchez.

 

Tessa Barlo