La vida és una continuïtat d'actes i tots tenen conseqüències. Alguna cosa del passat sorgeix inesperadament i ho canvia tot, el destí està escrit i no perdona. Tres amigues de la infància es troben al cap dels anys sense saber que aquesta trobada formava part del seu propi llibre de la vida i de la seu final.
Quan amb tan sols tretze anys vaig anar a passar les vacances amb els meus pares a un lloc a prop d'un poble anomenat Vallgorguina, haig de dir que als meus pares els agradava l'acampada, no crec que existissin els càmpings. En aquella època podies fer-ho en qualsevol lloc, demanaves permís a l'amo del terreny i llest i si era enmig de la muntanya ni això.
A mi sempre m'ha agradat caminar. Cada tarda me n'anava per un camí o per un altre per a descobrir tot aquell paratge, un dia decidir prendre el camí que pujava cap a la muntanya, m'emportà prop d'una hora i va valer la pena. Allí malgrat els anys, segles seguia, perfecte un dolmen sencer. Em dic, molta l'atenció, què cap monument funerari en el cim de la muntanya.
Segons ens van comptar els de la masia, amos del terreny on acampem, es feien misses negres, que aquell paratge li deien "el cim de les bruixes", però que tot era una llegenda. Bé, en el llibre explico molt més.
A mi, molts anys després em va inspirar per a escriure aquest llibre.
Tessa Barlo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada