La nostra societat entén l'oci, per una gran majoria, en el consum de l'alcohol, tot allò com distreure, celebrar, etc. està sota aquesta premissa; veure. És això el que veuen i entenen els nostres fills i filles des de ben petits, que per passar-ho bé han de tindre aquest punt de "xispa" que donar la beguda, sense ser conscients del mal que fan al seu organisme i que inclòs els pot portar a l'alcoholisme.
Però estem en una societat hipòcrita, mentre els adults veuen en festes, bars, en reunió d'amics, inclòs sols a casa, es criminalitza el que ho facin als joves en grup. Per tant, el problema no és veure, sinó el lloc on es veu.
No ho estem gestionant bé, tots volem relacionar-nos amb persones de la nostra edat, però amb la pandèmia als joves se'ls ha negat aquesta oportunitat fins que han dit prou. S’ha de buscar alternatives perquè el jovent pugui canalitza la seva energia, crea una alternativa d'oci que no sigui els botellots. Espais per joves, associacions culturals on puguin veure's representats. No ens podem quedar amb "Aquesta joventut". La joventut sempre en totes les èpoques ha estat qüestionada, als avis amb els pares, els pares amb nosaltres i nosaltres amb els nostres fills. És un espai d'edat incompresa per la seva pròpia rebel·lia que comporta. Tots hem sigut joves, potser abans de criminalitzar-los hauríem de veure les causes i buscar solucions.
Si afegim, que aquesta generació és la més preparada, però, la manca d'oportunitats laborals, de futur, a l'accés a l'habitatge, el desencís actual del jovent és per una manca d'oportunitats. I que hem fet?, perdre el temps buscant el nom adequant a aquest fenomen; Botellon, la botellada i l'entrampada fins a arribar al botellot. I també el que hem aconseguit és que s'infiltrin gent violenta com passa a totes les aglomeracions de persones, per fer mal, trencar vidres, robatoris, desperfectes de tota mena, gent violenta arribats d'arreu, no del jovent que vol reunir-se normalment.
Conclusió primer donem exemple i busquem alternatives, hi ha molt fer i anem per feina.
Tessa Barlo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada