L’any del coronavirus

 

Quan va comença el confinament es parlava de quinze dies, fa molts més dies que ho estem patint i va sumant. El president espanyol el Sr. Sánchez obre la porta a poder anar a treballar, els experts diuen que és una imprudència. Els contaminants augmentant i els morts també, l'ésser humà va de sabí i això és un cost molt alt que estem pagant tots. Cada cap de setmana surten els cotxes per anar a segones residències, els és igual els controls policials, és més, alguns s'enfronten als mossos o policies locals que estan vetllant per nosaltres, mentre estan posant-se en perill i posant als altres.

Les passejades del gos no sé ni com qualificar-ho, hem de treure el gos el més a prop possible, que faci les seves necessitats i a casa. No donar una volta de mitja hora per tot el veïnat.

Tenim un enemic que no es veu però, que es posa a tot arreu i ens pot matar, no és físic però existeix.

Ens en sortirem si tots fem el correcte. I es farà segons els experts, de forma esglaonada, perquè per tindre seguretat que no hi hagi més contagis s'ha de fer de forma gradual. Així i tot, no voldrà dir que tot s'ha acabat, haurem de veure i estar encara en guants i mascares per si hi ha rebrots.

Fa molts dies que estem tancats, estem cansats d'estar casa, separats de les nostres famílies; pares, fills, germans, nets i també d'amics. Aquesta crisi posa a prova la nostra fermesa de caràcter. I com éssers humans que som, hem de demostrar el que som capaços de fer per nosaltres i pels altres. Hem d'assumir que no cada dia estarem del mateix humor però hem de fer l'esforç per fer coses i estar actius perquè els efectes emocionals siguin menors. Tots per tots i ens assortirem.

Tessa Barlo