Nova edició de ‘La mort i la primavera’, una novel·la sobre
la sedició, que Mercè Rodoreda va deixar inacabada
Club Editor presenta una reedició de la novel·la a cura
de Núria Folch · Arnau Pons l'ha revisada i n'ha escrit el postfaci, un assaig
que llegeix de manera diferent aquesta obra complexa
En un lloc sense nom i
en una època indeterminada, aïllat enmig d’una natura inquietantment humana,
viu un poble sotmès a una llei rigorosa i a la vigilància constant de dues
amenaces: els caramens, uns éssers que no ha vist mai ningú, i les envestides
del riu, que amenaça d’endur-se les cases. Les mares turmenten el desig de les
criatures amb punxons de ferro. Els homes turmenten el desig de les mares
embenant-los els ulls. El ferrer, que és qui mana, fabrica argolles per
assegurar-se que la por sigui sempre més forta que el desig. Però el desig, per
moments, es fa més fort que la por. Quan ve la primavera. Quan els nois senten
la força de deixar de ser criatures i s’adonen que les dones del poble tenen
totes els cabells llargs i fins… (fragment del text de contracoberta).
Maria Bohigas diu que la gran literatura ha de ser llegida
de moltes maneres i que hi ha novel·les que ho necessiten més que unes altres,
perquè no s’han llegit bé. És el cas de La
mort i la primavera, que Mercè Rodoreda va deixar inacabada, tot i que a la
dècada dels seixanta en va presentar una primera versió al premi Joanot
Martorell, després d’haver escrit La
plaça del Diamant, que també va presentar al mateix premi (el jurat no va
guardonar ni l’una ni l’altra). Després Rodoreda va continuar treballant
aquesta obra estranya, profunda, poètica, política, filosòfica, obrint-la, amb
una estructura en forma d’arbre, com diu Arnau Pons, incorporant-hi personatges
de gran envergadura. I no la va acabar.
El 1986 Núria Folch, vídua de l’editor Joan Sales, en va fer
l’edició i la va publicar, a partir d’un ordre que es devia al sentit del text
i no pas a la cronologia de la redacció. La versió va sortir publicada a Club
Editor i va suscitar polèmica. Tres dècades després, aquest segell editorial,
encapçalat per Maria Bohigas, la néta de Joan Sales i Núria Folch, torna a
publicar aquesta versió, en una edició revisada a fons per Arnau Pons, que
signa també el postfaci, un assaig que llegeix aquesta obra complexa d’una
manera diferent de com s’havia llegit fins ara.
El volum arriba a les llibreries aquesta setmana, juntament
amb la traducció a l’espanyol a càrrec d’Eduard Jordá, en el segell La Montaña
Pelada, també de Club Editor. Maria Bohigas, Arnau Pons, Eduard Jordá i
l’editor en espanyol, Alejandro Dardik, van presentar ahir les dues edicions a
la premsa, per mitjà d’un diàleg ric i sucós, intens i complementari, d’aquells
que ve de gust d’escoltar. El reconstruïm, en versió reduïda:
Maria Bohigas: La feina d’un editor també és la de
construir una lectura personal i col·lectiva. Aquesta nova edició de La mort i la primavera, de Mercè
Rodoreda, trenca amb la visió que l’escola dóna d’aquesta autora i també trenca
amb la visió canònica que s’ha prodigat fins ara. El procés va començar fa deu
anys. Fou amb motiu de la celebració del centenari de Mercè Rodoreda que ens
vam conèixer amb l’Arnau Pons i li vaig fer l’encàrrec: que valorés l’edició de
Núria Folch per a decidir si era prou sòlida i defensable i procedir a una
reedició. Arnau Pons va treballar amb el material original, que és a la
Fundació Mercè Rodoreda, a l’Institut d’Estudis Catalans (aquesta fundació és
un exemple de com s’hauria de treballar), i amb el material de l’arxiu de Club
Editor. El resultat és un assaig publicat en forma de postfaci, en què Arnau
Pons canvia la visió que fins ara teníem de Mercè Rodoreda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada