Jaume Clotet guanya el premi Josep Pla

 

Jaume Clotet guanya el premi Josep Pla amb el seu retorn a la novel·la

• El periodista rep el premi Josep Pla amb ‘La germandat de l’àngel caigut’

El periodista Jaume Clotet i Planas (Barcelona, 1974) feia vuit anys que no publicava cap novetat de ficció. Entretant, ha viscut en primera línia els anys del procés independentista com a director general de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Just abans, el 2016, havia guanyat el premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb El càtar proscrit, una història protagonitzada per Jaspert de Barberà, un noble occità que abraçava l’heretgia dels bons homes. Ara, pot afegir un nou guardó al seu palmarès amb el 56è premi Josep Pla per La germandat de l’àngel caigut, un enjòlit protagonitzat per una mossa d’esquadra i un monjo de Montserrat, que viatja des del regne llatí de Jerusalem del temps de les Croades fins la Barcelona i el desenllaç del qual pot posar en perill una cosa tan antiga com la pugna entre el be i el mal. Ha rebut el guardó en el tradicional sopar de la nit de Reis, que es fa, tal com manen els cànons, a l’Hotel Palace i en què es desvelen el premi Nadal i el premi Josep Pla, i que enguany en fa vuitanta. A l’acte hi han assistit el batlle de Barcelona Jaume Collboni i els consellers Natàlia Garriga i Joaquim Nadal, entre d’altres autoritats.

En rebre el premi, Clotet ha volgut agrair-lo als membres del jurat, Laia Aguilar, Marc Artigau, Montse Barderi, Manuel Forcano i Glòria Gasch:  “Jo sóc periodista i per tant estic molt acostumat a treballar en equip. Escriure és una altra història, és estar sol davant la pantalla.” L’autor guardonat, que no s’ha descuidat la salutació als companys periodistes, ha recordat que si no fos aquesta nit al Palace, hauria estat llegint un conte a les seves filles. “Arran d’això, elles han agafat l’hàbit i la il·lusió que els meus pares em van inculcar. Escriure és molt important, però sobretot ho és llegir”, ha exclamat, assegurant que fomentar l’hàbit de la lectura és el millor que es pot llegar a les generacions futures. 

 

Un periodista de llarga trajectòria

Llicenciat en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i en història per la Universitat de Barcelona, Clotet ha estat cap de secció de política de l’Avui, diari pel qual va ser corresponsal al País Basc entre el 2001 i el 2003. Entre el 2003 i el 2008 va ser cap de premsa de la Conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya, i entre el 2008 i el 2010 va ocupar el càrrec de subdirector de l’Agència Catalana de Notícies. Membre fundador del Grup de Periodistes Ramon Barnils, ha col·laborat en uns quants mitjans, com l’Ara, el Punt Avui, el Singular Digital, TV3, Público, ABC, COM Ràdio, Ona Catalana i RAC 1. Coautor amb el president Quim Torra de Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor), un recull dels informes de censura sobre llibres catalans que van exhumar de l’Arxiu General de l’Administració d’Alcalà d’Henares, l’any 2012 va debutar en la ficció amb Lliures o morts, escrit a quatre mans amb David de Montserrat. Tres anys després publicava 50 moments imprescindibles de la història de Catalunya, i els contes infantils La meva primera Diada, El meu primer llibre de Nadal i La meva primera Festa Major amb la il·lustradora Rut Bisbe.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/jaume-clotet-premi-josep-pla/

La importància de l'oficialitat del català a Europa

 

El català a Europa es va sentir per primera vegada l'any 1993 a l'Organització de les Nacions Unides (ONU), per l'estat membre; Andorra, Òscar Ribas Reig va llegir íntegrament el seu discurs en català. Per tant, Europa coneix de l'existència del català, només en manca fer-la oficial com la 25a de la UE. Podríem qualificar-ho com que té un reconeixement limitat, podem adreçar-nos per escrit a la Comissió Europea en català, al Parlament, al Consell, al Defensor del poble europeu o al comitè de les regions i també rebrem la resposta amb la nostra llengua. Però, necessitem la seva oficialitat perquè deixin de vulnerar constantment els nostres drets lingüístics.

Per exemple, resoldria el problema de l'etiquetatge tant a l'estat espanyol com a les multinacionals, la normativa europea d'etiquetatge obliga a incloure en els seus productes una o més llengües d'entre les oficials de la UE. Es regularia l'ús a Internet, que fins ara és una guerra perduda o molt minoritària. Podríem escriure a òrgans judicials europeus, en definitiva un reconeixement a totes les instàncies internacionals.

 

No sé si ho tenim a tocar, si és ben cert, que ni una sola vegada que un país ha proposat una modificació del reglament per causa d'introduir una llengua la votació ha estat en contra. Deixaríem de patir aquesta regressió de la llengua que estem vivim en els últims anys dintre de la nostra societat. Teresa Cabre, presidenta de l'institut d'Estudis en Català ha dit: "Que et reconeguin des de fora dona més valor a la llengua en si. Per tant, els parlants valorarien més el català". No ens oblidem del valor que agafaria en zones minoritàries, com la de Catalunya del Nord o la Franja.

 

Alguna cosa ha començat a canviar, per primera vegada el govern espanyol ha fet una defensa del català a la UE i defensà la seva integració en els seus estatuts, per tal de fer-la oficial. Si aquest pas ens portes a votació aviat i fos acceptat pels membres de UE, la protecció del català estaria assegurat, així com una reconciliació dels catalans amb Espanya, com a mínim el que concerneix la llengua, tan durament maltractada durant segles.

 

Tessa Barlo

 

 

Poesies en directe de la presentació del poemari "I tu vas arribar"

 

Amnistia. Àticle per la revista "La Vall" de Vallgorguina

 

Significat: Decisió del poder públic que esborra el rellevament penal de determinats actes i n'extingeix la responsabilitat punitiva.

 

El conflicte d'Espanya i Catalunya dura molts anys, bé, més aviat segles, ells saben la música que volen i la ballen, els catalans saben molt bé de quin peu calçant, però el problema és que no sabem què ballar. Ara estem ficats amb l'amnistia com si això fos un punt final, la llei d'amnistia, si s'arribés a fer, no resoldria el conflicte, només es resol amb l'autodeterminació. Sense aquest punt seria inacceptable, per tant, referèndum. I mai l'estat espanyol s'hi avindrà a fer un referèndum a Catalunya, en conseqüència, totes les negociacions són una presa de pèl.

 

Sobre l'Amnistia Roger Español víctima principal de la violència policíaca diu: "Em sembla molt pervers posar en les mateixes negociacions quatre mil represaliats i una cinquantena llarga de policies processats... Em sembla demencial" Qui ha pres aquesta decisió? S'estan barrejant situacions personals amb el tema dels policies per sortir-se'n ben parat?

Persones com Pablo Hasel o Valtónyc entrarien amb aquesta amnistia? Moltes persones represaliades han sortit perjudicades amb aquesta cacera del "procés"; han perdut la feina, viuen en contínua alarma, que afecta a les seves vides i a la dels seus familiars o projectes de vida que s'han truncat. Amb una amnistia ensucrada, tota aquesta lluita no ha servit per res?, perquè, sí es creiem que no ens demanaran res a canvi, em temo que es un error, el canvi serà; muts i quietes. Quan tornem a sortir als carrers, ens caurà la llei mordassa a sobre una altra vegada?

 

Vam fer l'1-O per aconseguir els nostres objectius i ara els nostres polítics, almenys alguns d'ells, ens diuen que tranquils que des de Madrid i en els seus despatxos ja faran la seva. Aquest era l'esperit de l'1-O? Anava en contra de tot això precisament i, ara anem cap a un Estatut d'Autonomia i ens ho venen com que estem donant passos endavant. Estem orfes políticament?

 

L'amnistia no deixa de ser una cortina de fum per quedar-nos amb una autonomia i que tot continuï igual, bé igual no, doblegats una altra vegada per l'imperi espanyol. Vam votar i guanyar, demanen llibertat per Catalunya, no estem en una democràcia que diuen tenim dret a protestar, a fer manifestacions, doncs que hem fet malament? Perquè volem una amnistia si no hem fet res dolent, per amnistiar als policies que sí que es van extra limitar de les seves funcions. Recordeu l'any 1978 quan els feixistes, van rebre una amnistia que no es mereixien, doncs, aquests mateixos o els seus fills, volen cuidar als seus policies, no pas a nosaltres els catalans, memòria històrica ens falta. Dels casos oberts del franquisme ho han fet a l'Argentina, no pas a Espanya. Al principi he dit, els catalans sabem molt bé de quin peu calçant, però sabent el que sabem com és que no ens salten totes les alarmes?

 

Tessa Barlo

 

 

 

Presentació del poemari “I el teu vas arribar” de Tessa Barlo

 A la sala Enric Granados de la Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès el vint-i-set d'octubre-23, es va celebrar la presentació del poemari de Tessa Barlo “I la teva vas arribar”. Gràcies a l'entitat La constància cultural que ho ha fet possible. L'acompanyaven part del grup musical Derry Below.

Els assistents en sortir em deien el mateix, que a part que els havia agradat molt, era un espectacle totalment diferent de tot recital de poesia que havien anat. Aquesta era la meva intenció i amb satisfacció puc dir que ho vaig aconseguir.

Aquí us deixo unes fotografies i vídeo del moment.

El video de l'acte:

Presentació del poemari "I tu vas arribar"

 

El català al congrés- árticle la Vall

 

És curiós que ara es torni a parla de fer la cessió per part del PSOE del català al Congrés i que això sigui a canvi dels vots independentistes per la seva investidura. Si algú té memòria, es va demanar aquesta cessió per part d'ERC l'any 2004, amb la legislatura del José Luis Rodríguez Zapatero. D'aquells fets han passat vint anys i res ha canviat o anem pitjor en la normalització de la nostra llengua. Encara més, en el 2022, en la tercera taula de diàleg del govern català i espanyol, es va acordar a una revisió del reglament per ampliar l'ús del català al Senat, que va acabar a la paperera.

Anem cap a una normalització de l'autonomisme, negociem Rodalies, millor financem i amb això tots contents. Sort que tenim a la Yolanda Diaz que en proposa començar a parla del Català al Congrés. L'ERC autònoma, PSC, PSOE i Comuns, estan eufòrics, per fi "Espanya va bé". Em recorda quan es criava les gallines a casa, que els hi donaven menjar i bon menjar, perquè la carn fos bona, així per Nadal ens les cruspien. Bé, Espanya ni de menjar ens donen, només promeses que ens donaran allò i allò altre, tot mentida.

Després de dues dècades ara diuen que té encaix constitucional i reconeix la Yolanda Diaz, que Espanya és un país divers, plural i un país de països. Que malament deuen veure el seu futur perquè ara diguin tot això i que, nosaltres sabem des de sempre.

Hem de tindre en compte que en el reglament de les dues càmeres, no hi ha cap punt on digui que només s'ha d'utilitzar el castellà. Ni al congrés ni al Senat.

Quantes promeses falses, paraules buides de compromís, quantes reunions perdudes que no s'ha arribat a res. Quantes hores i esforços s'han de perdre, perquè el govern català s'adoni que només tenim un camí i no és el ser bons minyons en una autonomia, tota aquesta energia i esforç ha de ser per la nostra independència.

Tessa Barlo