dissabte, 9 de gener del 2021
Maria Barbal guanya el Premi Josep Pla
En certa manera, les dues novel·les premiades per l'editorial Destino tenen en comú la recerca de la llibertat. Tant Barbal com El Hachmi van presentar les obres amb un pseudònim i un altre títol. La convocatòria d'enguany ha aconseguit una altíssima participació, amb una xifra rècord de 1.044 obres al Premi Nadal, dotat amb 18.000 euros, i una seixantena al Premi Josep Pla, que té una dotació econòmica de 6.000 euros.
dimecres, 6 de gener del 2021
Misteri al sector editorial: qui està robant manuscrits d'escriptors abans de publicar-se?
La suplantació d'autors, editors i agents per aconseguir esborranys d'alguns llibres alerta el sector
A principis d’aquest mes, la web de la indústria editorial Publishers Marketplace va anunciar que Little, Brown publicaria Re-Entry, una novel·la de James Hannaham sobre una dona transgènere que surt en llibertat condicional d’una presó d’homes. El llibre seria editat per Ben George. Dos dies més tard, Hannaham va rebre un correu de George demanant que li enviés l’últim esborrany del manuscrit. El correu va arribar a una adreça de la web de Hannaham que gairebé mai utilitza, o sigui que va obrir el seu compte habitual, hi va adjuntar el document, va escriure el mail a l’editor amb una petita nota i el va enviar. “Llavors el Ben em va trucar –Hannaham explica– per dir-me que ell no m’havia escrit”.
Hannaham és només una de les incomptables víctimes d’una misteriosa estafa de phishing (suplantació per robar informació) a nivell internacional que ha enganyat escriptors, editors, agents i qualsevol persona del seu entorn per compartir un manuscrit inèdit. No està clar qui és el lladre o lladres o quins beneficis poden treure'n. Autors de renom com Margaret Atwood o Ian McEwan n’han sigut víctimes, igual que celebritats com Ethan Hawke. Però relats i novel·les d’escriptors poc coneguts també han sigut atacats, tot i no tenir gaire valor al mercat negre. De fet, els manuscrits no apareixen ni al mercat negre ni enlloc de la dark web i no s’ha demanat cap rescat. Quan les còpies del manuscrit s’envien sembla que simplement desapareguin. Així que, per què està passant això?
Ethan Hawke amb un Lleopard del destival de Locarno
Algú de dins el sector
“El veritable misteri és on acabarà el joc”, explica Daniel Halpern,
fundador d’Ecco, que ha rebut correus i també ha sigut suplantat.
“Sembla que ningú sap res més que els fets i això és alarmant”. El
lladre sap com funciona el món editorial i té controlades les connexions
entre els autors i la constel·lació d’agents, editorials i editors que
tindrien accés al seu material. El lladre coneix el camí que un
manuscrit segueix entre la presentació i la publicació, i té
familiaritat amb l’argot anglès, ja que, per exemple, utilitza ms en comptes de manuscrit. Els correus estan dissenyats perquè semblin enviats per un agent a un dels seus autors, o per un editor a un scout, amb petits canvis en el nom del domini del mail.
El misteri va començar fa tres anys però aquest ha estat més perillós perquè el volum de correus ha explotat, en especial all voltant de la Fira de Frankfurt, que s’ha fet virtualment. Els llibres afectats inclouen títols de Kiley Reid, Blair Fell, Ethan Hawke o Dylan Farrow. Penguin Random House i Simon & Schuster, dues de les editorials més grans, han alertat de la trampa.
Cynthia D’Aprix Sweeney, autora de la novel·la Tot queda en família (Ara llibres), va ser víctima el 2018 d’algú fent-se passar pel seu agent, Henry Dunow. Els correus van començar vuit mesos després de vendre la seva segona novel·la i després d'haver presentat un avançament del llibre anomenat parcial. Normalment, els correus trampa utilitzen informació pública, com anuncis dels llibres i dels editors. El segon llibre de Sweeney, però, encara no havia sigut anunciat i el lladre en coneixia els detalls, des dels terminis de Sweeney fins als noms dels personatges principals. “Hola Cynthia. M’ha encantat el parcial i no puc esperar per veure què els passa a la Flora, el Julian i la Margot. Em vas dir que tindries un esborrany per aquestes dates. El pots compartir? Henry”, deia el correu. A Sweeney li va semblar estrany i ho va enviar al seu agent. “Es va posar dels nervis”, comenta. No li va respondre a l’estafador, però els correus van seguir. Finalment, va contestar demanant que la deixessin en pau. Li van respondre: “Soc jo, el Henry. Si no, com sabria res de la teva nova novel·la?”. “És desconcertant perquè no és que la ficció doni tant rèdit. I com monetitzes un manuscrit que no és teu?”, es pregunta.
El primer llibre de Sweeney va ser un bestseller. Ella, com altres autors coneguts com Jo Nesbo i Michael J. Fox, poden ser un objectiu evident. Però l’estafador ha sostret novel·les experimentals, col·leccions de relats i, recentment, llibres d’autors novells. En canvi, el llibre de Bob Woodard Ràbia (Roca Ed), que va sortir al setembre, mai va tenir cap problema. “Si només estiguessin atacant John Grishams i J.K. Rowlings podries treure’n una teoria”, comenta Dan Stone, cap executiu de l'agència literària Trident Media Group. “Però quan parles d’un autor novell no hi ha un valor immediat al posar-lo a internet perquè ningú ha sentit a parlar d'aquesta persona”.
Una de les principals teories en el món editorial, que està carregat d’especulacions sobre els robatoris, és que es tracta d'algú de la comunitat dels scout. Els scout gestionen la venda de drets dels llibres a nivell internacional i a productors de cinema i televisió. Els seus clients paguen per tenir accés prioritari a la informació, o sigui que un manuscrit sense editar tindria valor per a ells. “El patró s’assembla al que faig jo”, reconeix Kelly Farber, una scout literària.
Els robatoris han posat nerviosos els autors més confiats i generen inseguretat en els professionals editorials. Per als escriptors hi ha moltes coses en joc: es tracta de la seva feina inacabada, amb errors i línies argumentals que no arribaran a l’edició final, que queda exposada abans que estigui acabada. “Et sents despullat –explica Hannaham–. No vull que ningú sàpiga com de dolents poden ser els primers esborranys”.
Copyright The New York Times
https://www.ara.cat/cultura/misterios-robatori-massiu-manuscrits-publicar_0_2591141062.html
diumenge, 27 de desembre del 2020
Un Nadal diferent
Un Nadal diferent
Veiem com aquesta segona onada és pitjor que la primera, potser alguns no tenen aquesta percepció; perquè van a treballar, poden sortir a passejar, prendre un cafè o cervesa amb algun amic o amiga, això els fa una sensació de normalitat. El cert és que si mirem les xifres de contagiats per dia i les morts és esfereïdora. Molt pitjor que la primera onada. A la primera ens van confinar totalment i va ser molt dur, ara prenen mesures, la sensació és d'una mica a la desesperada, perquè les conseqüències d'un confinament total per l'economia del país, tant per empreses, comerç o famílies, seria devastadora. Però que es puguin fer certes coses, no vol dir que anem a millor, les xifres no menteixen.
Fer una intervenció precoç és la manera de controlar la propagació del virus COVID19, sobretot, per evitar el col·lapsa sanitari que seria de gravíssimes conseqüències, per això, el toc de queda, les prohibicions i el confinament perimetral, etc. I tots pensant en les festes de Nadal. La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von de Leyen, ens ha avançat que aquest Nadal serà diferent. Com també tenim clar que els reis mags no ens portaran la vacuna.
Volem veure a la nostra família, reunint-se com sempre, riure, fer fotos i una taula plena de menjar, mentre els més petits juguen per la casa. Però, serà un Nadal diferent, màxim deu persones inclosos les criatures, haurem de buscar fórmules per passar aquest any com puguem. Pitjor seria exposar-nos o exposar els més dèbils a què agafin el virus. Tots pensem "jo estic bé", però és sabut que en les reunions familiars, és quan es produeix el número més gran contagi entre les persones.
Els reis vindran també d'altra manera, s'han hagut d'adaptar com tots i dels grans depèn com ho visquin els més menuts.
Tot plegat és difícil, però ara toca quedant-se a casa, la salut dels teus s'ho val.
Tessa Barlo
diumenge, 13 de desembre del 2020
Una Fira Literal d’Hivern per a reivindicar els espais culturals, més que mai
El certamen s'adapta a les mesures sanitàries i ofereix tota la programació i el mercat de llibres en línia, a més dels actes a la Fabra i Coats
La Fira Literal s’havia de fer tant sí com no, això ho tenien clar els organitzadors quan van haver d’ajornar la tradicional cita del maig a causa de la pandèmia de la covid-19, i durant tots aquests mesos han esmerçat molts d’esforços per a preparar la Literal d’Hivern, que es farà aquest cap de setmana tant presencialment com virtual. La qüestió era mantenir aquest punt de trobada de la cultura i el pensament crític que ja s’ha convertit en un referent. Com cada any, s’han preparat conferències, debats, espectacles i presentacions de llibres, que es faran a la Fabra i Coats de Barcelona i que també es podran seguir en línia.
Dissabte: d’Erri de Luca a Abel Azcona i llibres i debats per a sacsejar consciències
Els actes inaugurals de dissabte al matí marquen el segell propi de la Literal, punt de partida i declaració de principis, els de la literatura com a valor cultural i també com a força de canvi. Primer, un espectacle literari i musical amb David Fernàndez i Lu Rois, que diran la paraula d’Erri de Luca, narrador, poeta i també activista. I en acabat, un debat entorn d’una qüestió que ha estat ben present durant tots aquests mesos de confinament intermitent: què significa la cultura en un moment com l’actual, en el qual s’ha fet evident el seu paper imprescindible a la societat. Hi participaran Xavi Urbano, de la cooperativa Quesoni, Eloi Aymerich, de Clack Audiovisual, Alcira Padín, de la llibreria Synusia, i la periodista de la Directa Gemma Garcia.
Dissabte al vespre hi ha previst un altre espectacle, en aquest cas, amb l’artista madrileny Abel Azcona, autor d’Acto de desobediencia, i l’actor Willy Toledo. Azcona viu exiliat a Lisboa des de l’any passat, arran de la persecució judicial per haver denunciat la pederàstia a l’església en alguns espectacles, i té una ordre de crida i cerca dels tribunals espanyols. En aquest llibre, presenta un acostament a la desobediència civil i reflexions sobre la insubordinació artística.
I durant tot el dia, un grapat de presentacions de llibres i debats, entre els quals destaquen, d’una banda, les presentacions de: Matricidi. El secret del patriarcat, de Rosa-Elvira Presmanes (espai Josep Bota i en línia, 11.00); Fils. Cartes sobre el confinament, la vigilància i l’anormalitat, amb les autores, Íngrid Guardiola i Marta Segarra, que recullen la correspondència entre totes dues des de final del 2019 (espai Josep Bota i en línia, 12.00); Eva Serra: per la revolució catalana, d’Albert Botran, i Reviure els fets: memòries polítiques, de Carles Castellanos, en l’acte “La nostra història, la nostra gent“, amb els autors i Blanca Serra, que reflexionaran sobre la història agrària i de les institucions catalanes (espai Josep Bota i en línia, 15.00); i Per què tornaves cada estiu, de Belén López Peiró, en què l’autora reconstrueix la història d’un abús patit d’adolescent, amb la participació de la traductora, Bel Olid, i de la presidenta de la Fundació Vicki Bernadet (ateneu l’Harmonia i en línia, 19.30).
I pel que fa als debats: Antoni Soy, Ramon Boixaderas i Roser Espelt es reuniran per parlar sobre la política europea de reconstrucció (ateneu l’Harmonia i en línia, 11.00); tres llibres, Brigadistes, Fugir era el més bell que teníem i Atrapa la llebre, serviran per a reflexionar sobre la memòria, la guerra i el refugi, amb la participació dels autors i el traductor, respectivament, Jordi Martí, Marta Marín-Domine i Pau Sanchís Ferrer (fàbrica de creació i en línia, 12.30); la qüestió decolonial serà tractada sota el títol “Per una esquerra antiracista“, amb el professor de la Universitat de Girona Mustafà Shaimi i la investigadora Ainhoa Nadia Douhaibi, coautora de La radicalización del racismo (fàbrica de creació i en línia, 16.00); i, finalment, hi haurà una conversa sobre l’autocensura i els tabús en la literatura juvenil, amb l’editora de Sembra Llibres Mercè Pérez, l’escriptora Tona Català (A mi què em passa?) i l’antropòloga Fernanda Guerrero (fàbrica de creació i en línia, 17.30).
Dissabte clourà amb la conferència de la professora de filosofia de la Universitat Estatal de Texas Holly Lewis, “Per una política interseccional: feminisme, teoria queer i marxisme” (espai Josep Bota i en línia, 20.30).
Diumenge: maternitat, cures i perspectiva de gènere en la medicina, i poesia, també
El gènere fantàstic en català i les dones protagonitzaran el primer debat de diumenge, amb les editores Judit Terradellas (Mai Més Llibres), Marta Torres (Hermenaute) i Alícia Gili (Edicions Secc) i la traductora Anna Llisterri (fàbrica de creació i en línia, 12.30). I a la tarda, un altre debat candent: com responsabilitzar tota la societat de les invisibilitzades cures i de la maternitat i com fer-ne una eina política: “Politització de la maternitat i visibilització dels treballs de cures“, amb Esther Vivas, autora de Mama desobedient, l’activista Maria Rodó i la professora de la UAB Sara Moreno (fàbrica de creació i en línia, 16.00).
Pel que fa a les presentacions, destaquen les dels llibres: El dia de les oques, sobre l’assassinat de Santiago Brouard a Bilbao el 1984, amb els autors, Harkaitz Cano i Adur Larrea (espai Josep Bota i en línia, 11.00); Una vegada un home i una dona van morir, que narra llegendes i creences sobre la mort, amb Roser Pubill, una de les autores (ateneu l’Harmonia i en línia, 11.30); L’economia social i solidària a Catalunya, amb els autors, Ivan Miró i Jordi Estivill, sobre els fonaments teòrics i els desafiaments estratègics d’aquest projecte històric i present (ateneu l’Harmonia i en línia, 12.30); Mujeres invisibles para la medicina, de la doctora Carme Valls, que en aquesta entrevista a VilaWeb explicava la importància d’aplicar la perspectiva de gènere en el diagnòstic i el tractament de les dones (ateneu l’Harmonia i en línia, 13.30); i Refugiats climàtics. Un dels grans reptes del segle XXI, amb Miguel Pajares, autor del llibre, i Blanca Garcés, investigadora del CIDOB. I, finalment, dues novetats poètiques: Assagets, del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes Enric Casasses, i Pitó, de Guim Valls (ateneu l’Harmonia i en línia, 17.00).
Tota la programació de la Fira Literal es pot consultar en aquest enllaç. La cinquantena d’activitats són de franc, amb una cabuda limitada al 50%. Per això, cal reservar prèviament el seient. A més, totes s’emetran en directe per internet al canal de Literal TV.
Mercat en línia per a triar i remenar, i comprar
Aquest continua sense ser un any normal, i les mesures de prevenció de la covid obliguen a reformular-se. Per això, a més d’oferir tota la programació en format virtual, la Literal d’enguany també ha traslladat a la xarxa el tradicional mercat del llibre. De fet, ja fa dies que s’hi poden remenar els llibres del centenar d’editorials que participen en la Fira i comprar-ne.
Un nou format per a la Fira Literal, adaptat a les circumstàncies, també noves, i estranyes, però amb la voluntat de sempre: “Si en moments com l’actual ens hem adonat que una sanitat i una educació públiques, universals, de qualitat i gratuïtes són imprescindibles per a garantir la salut i el futur de tots, la cultura i les idees crítiques també són eines d’articulació comunitària i de cohesió social imprescindibles, que necessiten espais de trobada oberts i al mateix temps segurs.”
dimecres, 18 de novembre del 2020
Cartografia de la vitalitat de Pla
El periodista Xavier Febrés va guanyar el premi Carles Rahola d'assaig 2020 i assegura que el gran llibre de l'empordanès encara s'ha de publicar: les cartes amb Aurora Perea
Josep Pla (1897-1981) és sense cap mena de dubte l’autor més prolífic de la literatura catalana. Les mítiques trenta mil pàgines dels seus volums d’obra completa són també un dels corpus escrits més estudiat i analitzat. I poques persones han escrit tants títols sobre Josep Pla com el periodista Xavier Febrés, que ha guanyat el premi Carles Rahola d’assaig 2020 amb Josep Pla o la vitalitat, que porta com a subtítol “Una biografia literària”. El periodista Joan Safont va saludar l’aparició del llibre dient que si ara hi hagués veritable crítica literària, en aquest país nostrat el llibre de Febrés hauria mogut una controvèrsia interessant. Entre altres coses perquè en aquest llibre breu diu que li hauria agradat escollir les millors tres-centes pàgines de Pla, enfront de les 30.000 de l’obra completa, i que Pla és un escriptor genial només a batzegades.
El llibre de Febrés arriba en un any en què hi ha hagut dues circumstàncies felices més per a tots els lectors de l’escriptor empordanès (tant en el seu vessant com a escriptor com en el del personatge). D’una banda, l’editorial Gavarres ha hagut de fer una segona edició del llibre Històries de Josep Pla, escrit per Josep Valls, on ens mostra alguns detalls i facetes dels darrers dies de l’autor d’El quadern gris. D’una altra, un dels llibres més venuts durant la Setmana del Llibre en Català a la parada que munten els editors valencians va ser París, Madrid, Nova York: les ciutats de lluny de Josep Pla, d’Antoni Martí Monterde. Publicat per Edicions 3i4, el text va guanyar el premi Joan Fuster d’assaig 2018 i el president Quim Torra va dir, també a principi de setembre, que era un llibre del qual n’havia “gaudit moltíssim”.
Així doncs, Josep Pla continua en l’òrbita dels escriptors i intel·lectuals que l’han succeït i continua generant materials nous que contenen algunes reivindicacions no tan noves, com la necessitat de fer una edició crítica de la seva Obra Completa. Febrés diu: “L’Obra Completa és millorable en molts aspectes i hi ha molta gent que opina igual. Una de les poques coses que s’ha fet en aquest sentit és la revisió d’El quadern gris que va fer Narcís Garolera, i això no esgota el tema, al contrari, obre moltes possibilitats.”
Una irrupció de cavall sicilià
El llibre de Febrés no es rendeix davant la immensa capacitat de treball de Pla, ans al contrari. “Crec que Pla és un magnífic escriptor de fragments brillants i no de llibres brillants. És genial a batzegades, però també hi ha molta palla, en els texts.” Febrés traça la biografia de Pla cenyint-se a diferents moments vitals i a llibres concrets i li costa triar un moment concret i un llibre concret. “Quan Pla publica Coses vistes, el 1925, és un moment molt important. No sé si l’escolliria com el millor moment de Pla, però sí que és innegable que amb aquest llibre, que després va refondre dins El quadern gris, va fer una irrupció de cavall sicilià dins la modernitat de la prosa catalana, i a més a més ho va fer amb tota la insolència i desinhibició. El més interessant és que no va ser ell i prou, sinó també Sagarra i Carles Soldevila, els qui varen sacsejar les columnes del temple de la literatura catalana i el varen ampliar ostensiblement enfront del noucentisme d’Eugeni d’Ors i de Josep Carner.”
Aquesta entrada al món literari dels anys vint és una de les primeres dosis de la vitalitat planiana que Febrés reivindica. “Hi ha una gran injecció de vitalitat per a la nostra literatura i cultura amb l’arribada de Pla i els seus congèneres postnoucentistes. Novel·les com Fanny, de Carles Soldevila, o Vida privada, de Josep Maria de Sagarra, tenen un paper similar.” I de la mateixa manera que quan Pla comença a col·laborar regularment en premsa és un crític literari demolidor, a ell mateix també li toca el rebre amb alguns dels seus llibres. “Aquest era el tracte i el preu a pagar per sacsejar l’ambient. Fins llavors, la literatura catalana la llegien les elits cultivades i molt minoritàries i ara aquesta nova generació aporta la modernitat literària i s’amplia el públic lector, i davant d’això no val ni el llenguatge ni l’actitud anterior, calia una nova actitud social i un posicionament dins la cultura del moment, i per això repartir trompades i rebre’n era molt higiènic i beneficiós.”
Les cartes amb Aurora
Febrés també argumenta que el gran llibre pendent d’aparèixer de Josep Pla –cal recordar que en els darrers temps se n’han reeditat alguns inèdits i una part important de la correspondència i que per al 2021 és previst que surtin les cartes amb Estelrich i el 2022 les que va intercanviar amb Francesc de Borja Moll– és la correspondència eròtica que va mantenir amb Aurora Perea, que va ser parella de l’escriptor durant cinc anys, entre el 1940 i el 1945. El 1948 va emigrar a Buenos Aires, però hi ha constància que es varen escriure nombroses cartes que encara no han aparegut.
Febrés explica: “Josep Martinell assegura que l’Aurora és la persona a qui Pla va dedicar més cartes i estic segur que si apareguessin seria el llibre més important de l’escriptor. Ara mateix no veig cap motiu perquè aquestes cartes no puguin aparèixer, la mentalitat social ha evolucionat molt i res del que hi llegíssim no alteraria gaire la imatge que ens hem fet de l’escriptor.”
Febrés encara té algunes explicacions per a intentar d’entendre per què Pla genera la fascinació i el nombre d’estudis i aproximacions que cada any se’n publiquen. “Hi ha dos factors que hi ajuden. Un és geogràfic, l’Empordà fa molt temps que genera escriptors, abans i després de Pla, i és un dels territoris més estudiats i a la vegada coneguts i mitificats. Hauria tingut un recorregut molt diferent si no hagués estat empordanès. L’altre motiu és que la varietat de la seva obra és tal que hi ha un ventall immens de propostes d’aproximació: els viatges, els homenots, els dietaris, la gastronomia, això facilita molt l’accés als estudiosos que s’hi acosten per un vessant o per un altre. I encara més, durant un segle, des de 1925, Pla ha estat contínuament reeditat a casa nostra, sempre hi ha hagut una novetat o una reedició a punt i, per tant, se l’ha vist viu a les llibreries.”
I en aquest temps en què bona part de la crítica literària contemporània s’ha traslladat també a les xarxes socials, Xavier Febrés diu que Pla “hauria estat un tuitaire terrible”. “Ell era un innovador i ho hauria estat avui, passa que segurament ho hauria tingut molt més complicat per a fer forat. És una llàstima que s’hagi perdut una cosa que era molt pròpia de la transició, que era polemitzar, fer-ho amb arguments era una gran virtut, partint de la base que dissentir pot ser una manera de dialogar. Ara això en bona part s’ha perdut.”
En defensa de la senzillesa gastronòmica
Entre les múltiples pàgines de Pla hi ha les dedicades a la gastronomia, això sí, sempre sota el seu prisma singular i defensant molt la cuina tradicional. Aquesta cuina de sempre i de senzillesa ha motivat un altre dels projectes de Febrés que acaba d’aparèixer, en aquest cas a quatre mans amb Àngela Vinent: Cuines amagades. Ruta gastronòmica pels bars dels 40 mercats de Barcelona (Cossetània). “Hem recorregut els quaranta mercats municipals i els seus bars amb les instal·lacions limitades on es cuinen autèntiques meravelles. Barcelona ha sabut conservar aquesta xarxa de mercats que la singularitza a Europa i que va impulsar l’alcalde Rius i Taulet amb el seu gust per l’arquitectura catedralícia de ferro i vidre i que l’alcalde Maragall va saber posar al dia. En tots hi ha alguns petits bars on es menja molt bé i demostra la vitalitat dels barris de tota la ciutat.”
divendres, 6 de novembre del 2020
El dolmen en la meva última novel.la "El cim de les Bruixes"
El dolmen generalment, era usat com a cambra funerària, en la meva última novel·la, El cim de les bruixes, els protagonistes també els atraparà el misteri d'aquestes pedres. Que passà en aquest indret?, ho descobrirem junts/es.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)