Marató de Sant Jordi per l'ajuntament de Cerdanyola.
El meu minut 4'52
dijous, 23 d’abril del 2020
Marató de Sant Jordi per l'ajuntament de Cerdanyola.
Marató de Sant Jordi per l'ajuntament de Cerdanyola.
El meu minut 4'52
dilluns, 6 d’abril del 2020
Mor Josep Maria Benet i Jornet, dramaturg clau per al teatre contemporani català
El dramaturg Josep Maria Benet i Jornet ha mort als 79 anys. Referent de diverses generacions, gustos i dramatúrgies, Benet i Jornet és la baula essencial per al teatre català contemporani. El 2015 es va fer públic que tenia Alzheimer.
Discret, proper, familiar, sempre es treia mèrits o els relativitzava amb el seu humor i fina ironia. Però qui es va fer dir sempre Papitu va tenir una importància crucial.
Ell relliga la tradició teatral, tocada de mort quan al 39 es perd la guerra, reconnecta els clàssics --Sagarra, Guimerà, Rusiñol...-- amb Belbel, Galceran, Cunillé, i amb els que han vingut després, Pere Riera, Jordi Casanovas, Marta Buchaca. Que avui veure teatre en català sigui la cosa més normal és gràcies a Benet i Jornet.
Les seves obres van ser decisives, però li va costar travessar tot un desert. No era l'únic que s'atreveix a escriure obres en català, però gairebé tots van abandonar. Era massa desolador. Als setanta, les reines eren les companyies de creació col·lectiva, de teatre de carrer, no necessitaven autors ni text, ho trobaven cosa del passat. Però Benet i Jornet era tossut, i resistent.
Una cinquantena d'obres
Nascut l'any 1940 en una família treballadora de la Ronda de Sant Antoni, va poder estudiar Filosofia i Lletres, i va ser entrar a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on hi va conèixer Ricard Salvat, Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig, el que va guiar la seva fal·lera cap al teatre.
I va fer protagonistes qui ningú gosava: els perdedors i les classes populars. Del to més realista de la primera, "Una vella, coneguda olor", se'n va anar cap a arguments més existencials, com a "Desig", i ja no pararia de buscar noves formes teatrals.
Escrivia cada dia del món, no és estrany que arribés a la cinquantena d'obres. Amb les últimes, per només dos actors --però quins actors-- va aconseguir una veritat i una tensió d'altíssima volada.
Se li va concedir el Premi Nacional de Literatura, el Max d'Honor i el 45è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el va convertir en el primer dramaturg en tenir-lo.
Autor també de serials de TV3
I a la televisió també hi té un lloc d'honor: Va crear el primer gran serial de sobretaula de TV3, "Poble Nou" i més endavant "Nissaga de Poder", el "Cor de la ciutat", "Ventdelplà".
Vides seguides per milers d'espectadors que gràcies a la destresa de Benet i Jornet per captar la realitat es van poder identificar, per primer cop, amb uns personatges que no venien ni de Dallas ni de l'East End de Londres.
El món cultural català ha reaccionat a la mort del dramaturg a les xarxes:
Des de @Llibreterscat volem expressar el més sentit condol a la familia i amics de Josep Maria Benet i Jornet, que ens ha deixat avui als 79 anys.
Descansi en pau.
Lamentem la mort de Josep Maria Benet i Jornet, escriptor i un dels dramaturgs més reconeguts del país. Considerat un dels principals renovadors del teatre català, va rebre el 45è #PremiDHonor de les Lletres Catalanes l'any 2013. Una abraçada a la família i els amics. DEP.
dimecres, 1 d’abril del 2020
dilluns, 23 de març del 2020
Davant de l escriptori d la
, a Cerdanyola, veiem una il.lustració a la pared; És un regal de part dels Mossos d'Esquadra: Representen tots els diferents uniformes que ha tingut el cos des de 1719 fins ara.
https://twitter.com/SantJordiaCasa/status/1241957348471640064?s=20https://twitter.com/SantJordiaCasa/status/1241957348471640064?s=20
https://twitter.com/SantJordiaCasa/status/1241957348471640064?s=20
https://twitter.com/SantJordiaCasa/status/1241957348471640064?s=20 https://twitter.com/SantJordiaCasa/status/1241957348471640064?s=20
dissabte, 21 de març del 2020
21-03 dia de la poesia
21-03 dia de la poesia
Llàgrima
Una llàgrima que s'escapa,
rellisca suau fins a la boca
el salobre de la seva essència
em fa veure que estic plorant.
Torno a examinar la carta,
incrèdula, res no ha canviat.
Tessa Barlo
dimecres, 18 de març del 2020
divendres, 13 de març del 2020
Presentació del grup d'escriptors/es de Cerdanyola
El 11-03 vam fer la presentació del grup d'escriptors/es de
Cerdanyola a l'Ateneu, falta el nostre company Carles Morata, que per motius de
salut no va poder estar amb nosaltres, si vam llegir les paraules per ell
mateix escrites. Va estar un èxit i estem molt contents d'aquesta primera
presentació tenint en compte els moments actuals de por pel coronavirus.
dissabte, 22 de febrer del 2020
LA GENERALITAT I EL PRESIDENT COM A INSTITUCIÓ
LA
GENERALITAT I EL PRESIDENT COM A INSTITUCIÓ
En l'XI, Catalunya estava constituïda per les assemblees
de pau i treva i la Cort Comtal de Barcelona. Va ser amb Jaume I, que la Cort
Comtal es transforma en les Corts Generals de Catalunya. Aquestes constaven de
tres estaments: El braç militar, que reunia a la noblesa; El braç eclesiàstic,
representants de la jerarquia religiosa: i el braç reial, representants de les
ciutats o viles del domini del monarca.
Les corts Catalanes van estar vigents des de 1283 fins a
1714, durant aquest temps el govern de Catalunya van defensar el sistema
constitucional davant els monarques de la casa d'Àustria que governaven des de
Madrid. En el segle XVIII després de la guerra de la successió, el Decret de la
Nova Planta va abolir qualsevol institució catalana d'autogovern.
Des de 1714 el poble català ha aspirat a recuperar les
llibertats perdudes. Fins al 1914-1925 que es va constituir la Mancomunitat de
Catalunya, era un primer pas, però fou abolida per la dictadura de Primo de
Rivera. El 1931 es constitueix un govern provisional amb el nom Generalitat de
Catalunya. Un camí que acaba el quinze de setembre de 1932, Niceto Alcalá
president de la República, signa a Sant Sebastià L'Estatut de Catalunya,
aprovada per les Corts constituents.
El parlament de Catalunya representava el poble al català
i el president era elegit pel parlament. No repetiré la història ben sabuda,
que aquella sobirania catalana acabà amb l'entrada de les tropes franquistes i
la mort del president de la Generalitat; Lluís Companys.
No va ser fins al vint-i-nou de setembre de 1977 per un
reial decret, que es restablia la Generalitat de Catalunya. Ha sigut un camí
ple d'espines per aconseguir el nostre autogovern, el tira i afluixar des de
Madrid ha sigut continua. Molts presidents han passat i tots han defensat la
institució i el seu president per sobre de tot.
El dilluns 27 de gener, vam viure el que crec que, cap
català s'hagués imaginat, que un partit català vulneres la sobirania del
parlament destituint com a diputat al seu President. La història escriurà
aquest fet i els jutjarà.
Tessa Barlo
Subscriure's a:
Missatges (Atom)