Eduardo Mendoza inaugura el segon Fòrum Edita Barcelona
al Saló de Cent
En plena revolució tecnològica i digital, Barcelona batalla
per seguir sent la capital editorial d'Espanya en un context ple d'incerteses.
El segon Edita Barcelona, un fòrum d'editors que planteja com serà el món del
llibre el 2030, es va inaugurar ahir amb un discurs quixotesc d'Eduardo
Mendoza, recent guanyador del Premi Cervantes. L'escriptor barceloní va
recordar els seus inicis com a escriptor a l'editorial Seix Barral i va
disseccionar la professió d'editor des de l'època de Cervantes fins al present.
“Ara hi ha editorials que s'han convertit en grans empreses”, va dir. Amb tot,
el discurs de Mendoza va ser una lloança a la professió. “La seva tasca ha
aconseguit que les grans obres de la literatura universal arribin a tothom
(...). No hi ha lluita de classes entre escriptors i editors”, va afirmar.
Mendoza també va tirar de missatge reivindicatiu i va parlar
de governs que en matèria fiscal “freguen l'assetjament cap als creadors mentre
la pirateria gaudeix d'impunitat”. Sobre els seus inicis a l'editorial Seix
Barral, a la qual segueix 45 anys després, Mendoza va explicar que en aquella
època va conèixer “figures gairebé heroiques, quan les editorials tenien un
punt d'artesà, murri i romàntic”. Com José Manuel Lara pare, amb qui va
compartir una “cordial relació” i el seu fill, qui “el que més va valorar en
els seus últims moments va ser poder haver conegut grans escriptors al llarg de
la seva vida”.
Va explicar anècdotes, com la del seu primer Sant Jordi en
plena Transició, quan un editor es va interposar entre ell i una pilota de goma
llançada per la policia després d'una manifestació. “Explico aquesta història
per il·lustrar com un editor ha de cuidar els seus escriptors”, va dir entre
bromes. Mendoza va definir Barcelona com “una ciutat literària” i es va referir
a la seva creixent transformació turística: “encara que a primera vista ningú
ho diria, aquí també s'editen molts llibres”. Del viatge del Quixot a la
capital catalana, Mendoza va destacar el passatge en el qual el personatge
literari discuteix amb un editor que pretén treure una edició apòcrifa de les
seves aventures. “Cervantes ens va deixar constància que ja en aquells dies hi
havien problemes entre escriptors i editors”.
A part de Mendoza, al certamen hi participarà també Javier
Cercas i Gemma Lienas com a convidats estrella, a més dels editors Koen Van
Gulik (Wereldbibliotek), Teresa Cremisi (exresponsable editorial de Gallimard i
Flammarion) i Consuelo Saizar (exdirectora del Fons de Cultura Econòmica). Amb
42 ponents en tres dies, les conferències i sessions aprofundiran en “els
corrents de fons de la indústria editorial”, amb especial èmfasi en les
tecnològiques, les incerteses del gran mercat hispanoamericà i l'auge de les
adaptacions literàries per a la televisió i el cinema.
