L'escriptor i professor d'institut recull el premi principal
de la Festa Òmnium de les Lletres Catalanes - Nit de Santa Llúcia amb el crit
en primera persona d'auxili o d'amor de la Carla, la protagonista de la
novel·la guardonada.
Roc Casagran
(Sabadell, Vallès Occidental, 1980) s’ha afegit aquest vespre a la prestigiosa
llista de guanyadors del premi Sant Jordi de
novel·la, amb Somiàvem una illa. Una
novel·la amb una protagonista femenina, la Carla, que més d’un membre del jurat
–format per Sebastià Alzamora,
Maria Dasca, Manuel Forcano, Maya Faye Lethem, Marcel Mauri, Mercè Sarrias i
Carme Vidal Huguet– pensava que només podia haver escrit una
dona. La sorpresa en obrir la plica va ser, doncs, doble. Per una banda, perquè
es tractava d’aquest autor de quaranta anys, que ha combinat la poesia i la
novel·la. Per una altra, perquè era un escriptor el qui havia creat aquella
Carla que comença la carta, escrivint: “T’estimo i això és un crit d’auxili.
T’estimo i això és un fem-ho junts, sisplau. T’estimo encara que el món se’ns
hagi desfet de cop. T’estimo malgrat aquest abisme de braços buits i les illes
on m’he perdut.”
“És una aportació innovadora i trencadora a la literatura de
la intimitat, emmarcada dins la ficció autobiogràfica. Un jo femení que trena
vides amb la seva vida. La vida del jo de l’autor de l’autora, trenada a través
de les vides que l’han acompanyada i feta en la seva intimitat”, l’ha definit
Carme Vidal Huguet, en funcions de portaveu del jurat, que ha triat entre
trenta-vuit originals la novel·la, que arribarà a les llibreries el febrer del
2025 amb l’editorial Univers, responsable de l’edició del premi gros dels
guardons literaris de la Festa Òmnium de les
Lletres Catalanes – Nit de Santa Llúcia i actualment dins el
nou conglomerat Abacus Futur.
Retorn a la novel·la després de vuit anys
Somiàvem una illa s’estructura en capítols relacionats amb
un conjunt d’illes escampades arreu del món que fan de correlat dels
sentiments, experiències i emocions de la protagonista, que treballa en una
productora de documental. Com un crit d’auxili, i d’amor alhora, després d’un
doble sotrac vital, així s’ha atrevit a presentar-la l’autor. Per una banda,
doncs, hi ha les històries de vuit illes principals –i moltes altres que
espurnegen en la narració– i, per una altra, l’intent de Carla, narrat en primera
persona, de trobar el seu lloc al món, fer-se entendre i entendre’s a ella
mateixa.
Professor d’institut i escriptor, Casagran va debutar amb el
llibre de poemes Els carrers de les fàbriques, premi Martí Dot 2002. De llavor
ençà ha combinat la poesia i la novel·la, amb títols com Austràlia, premi Pin i
Soler 2007, Un ós panda al pas zebra i, especialment, Ara que estem junts, un
autèntic best-seller que ha estat lectura prescriptiva als instituts i que li
ha fet fer ronda per nombrosos centres educatius, il·lusionant amb la lectura
una bona colla d’adolescents. D’ençà del 2016, però, quan va publicar L’amor
fora de mapa, la seva condició de pare de família i les obligacions laborals
l’havien obligat a deixar de banda la novel·la, i concentrar l’activitat
literària en els versos i els contes. Com ha explicat, va anar ajornant la seva
vocació de novel·lista fins que una excedència providencial de dos trimestres
li va permetre de concentrar-se en el relat que tenia al cap i anar aplegant
informació sobre aquestes illes, que serveixen de metàfora de la manera de
viure actual. “La prioritat és viure. Escric perquè em fa feliç, però la
prioritat sempre ha de ser viure, tal com defensa la novel·la.” Durant el seu
discurs, Casagran ha enumerat somnis com el fet de poder anar a un bar i que
t’entenguin quan demanes un cafè amb llet, que el pediatre dels teus fills
t’atengui en la teva llengua, o que puguem viure plenament en català: “Somniem
que les institucions públiques s’impliquin fins al fons i es compleixin les
lleis que ja tenim i es legisli el que calgui per salvar el català.”
https://www.vilaweb.cat/noticies/roc-casagran-guanya-el-premi-sant-jordi-amb-somiavem-una-illa/
L'escriptor i professor d'institut recull el premi principal
de la Festa Òmnium de les Lletres Catalanes - Nit de Santa Llúcia amb el crit
en primera persona d'auxili o d'amor de la Carla, la protagonista de la
novel·la guardonada.
Roc Casagran
(Sabadell, Vallès Occidental, 1980) s’ha afegit aquest vespre a la prestigiosa
llista de guanyadors del premi Sant Jordi de
novel·la, amb Somiàvem una illa. Una
novel·la amb una protagonista femenina, la Carla, que més d’un membre del jurat
–format per Sebastià Alzamora,
Maria Dasca, Manuel Forcano, Maya Faye Lethem, Marcel Mauri, Mercè Sarrias i
Carme Vidal Huguet– pensava que només podia haver escrit una
dona. La sorpresa en obrir la plica va ser, doncs, doble. Per una banda, perquè
es tractava d’aquest autor de quaranta anys, que ha combinat la poesia i la
novel·la. Per una altra, perquè era un escriptor el qui havia creat aquella
Carla que comença la carta, escrivint: “T’estimo i això és un crit d’auxili.
T’estimo i això és un fem-ho junts, sisplau. T’estimo encara que el món se’ns
hagi desfet de cop. T’estimo malgrat aquest abisme de braços buits i les illes
on m’he perdut.”
“És una aportació innovadora i trencadora a la literatura de
la intimitat, emmarcada dins la ficció autobiogràfica. Un jo femení que trena
vides amb la seva vida. La vida del jo de l’autor de l’autora, trenada a través
de les vides que l’han acompanyada i feta en la seva intimitat”, l’ha definit
Carme Vidal Huguet, en funcions de portaveu del jurat, que ha triat entre
trenta-vuit originals la novel·la, que arribarà a les llibreries el febrer del
2025 amb l’editorial Univers, responsable de l’edició del premi gros dels
guardons literaris de la Festa Òmnium de les
Lletres Catalanes – Nit de Santa Llúcia i actualment dins el
nou conglomerat Abacus Futur.
Retorn a la novel·la després de vuit anys
Somiàvem una illa s’estructura en capítols relacionats amb
un conjunt d’illes escampades arreu del món que fan de correlat dels
sentiments, experiències i emocions de la protagonista, que treballa en una
productora de documental. Com un crit d’auxili, i d’amor alhora, després d’un
doble sotrac vital, així s’ha atrevit a presentar-la l’autor. Per una banda,
doncs, hi ha les històries de vuit illes principals –i moltes altres que
espurnegen en la narració– i, per una altra, l’intent de Carla, narrat en primera
persona, de trobar el seu lloc al món, fer-se entendre i entendre’s a ella
mateixa.
Professor d’institut i escriptor, Casagran va debutar amb el
llibre de poemes Els carrers de les fàbriques, premi Martí Dot 2002. De llavor
ençà ha combinat la poesia i la novel·la, amb títols com Austràlia, premi Pin i
Soler 2007, Un ós panda al pas zebra i, especialment, Ara que estem junts, un
autèntic best-seller que ha estat lectura prescriptiva als instituts i que li
ha fet fer ronda per nombrosos centres educatius, il·lusionant amb la lectura
una bona colla d’adolescents. D’ençà del 2016, però, quan va publicar L’amor
fora de mapa, la seva condició de pare de família i les obligacions laborals
l’havien obligat a deixar de banda la novel·la, i concentrar l’activitat
literària en els versos i els contes. Com ha explicat, va anar ajornant la seva
vocació de novel·lista fins que una excedència providencial de dos trimestres
li va permetre de concentrar-se en el relat que tenia al cap i anar aplegant
informació sobre aquestes illes, que serveixen de metàfora de la manera de
viure actual. “La prioritat és viure. Escric perquè em fa feliç, però la
prioritat sempre ha de ser viure, tal com defensa la novel·la.” Durant el seu
discurs, Casagran ha enumerat somnis com el fet de poder anar a un bar i que
t’entenguin quan demanes un cafè amb llet, que el pediatre dels teus fills
t’atengui en la teva llengua, o que puguem viure plenament en català: “Somniem
que les institucions públiques s’impliquin fins al fons i es compleixin les
lleis que ja tenim i es legisli el que calgui per salvar el català.”
