Quan en el 2016 va guanyar per primera vegada les eleccions als Estats Units, es va produir una estupefacció general, ¿com havia pogut guanyar a Hillary Clinton, una dona molt més preparada i qualificada que ell? Aquesta segona vegada ha estat més decebedora, un personatge perseguit per la justícia, mentider, misogin, barroer, maleducat, etc. És en definitiva un ignorat sense cap principi, indigne de ser el president dels Estats Units.
Però els EUA no és Europa, existeix una “Amèrica profunda” que són milions de persones. Són uns votats de rasa blanca sense estudis o molt bàsics, majoritàriament d’origen irlandès i escocès, assentant a la serralada dels Apalatxes i que travessa del nord a sud dels EUA. Es tracta d’un sector molt pobre i molt radicalitzat amb les idees. Viuen en una decadència que dura més de quaranta anys i com sols passar, busquen culpables de la seva situació. Arriba Trump i els diu jo soc dels vostres, “Heu estat oblidats fins ara, jo us asseguro que des d’ara ja no ho sereu més”.
La societat que viuen a les costes, est i oest els menyspreen, per ser un sector on la gent és majoritàriament alcohòlica, problemes de drogues (la droga més utilitzada és fentanil) amb tots els problemes i malalties que suposa. Curiosament, això no afecta ni als afroamericans, ni asiàtics, ni hispans. Trump ha sabut escolta a aquesta altra Amèrica. Aquí el secret del seu èxit, Hillary Clinton els va titllar de “deplorables” i Kamala Harris “d’escombraries”. Hi ha dues Amèriques, i Trump els hi diu: “Jo soc la vostra revenja”.
Dit això, no cap dubte de què Trump és una amenaça per Europa. El primer a patir les conseqüències serà Ucraïna, no tindrà més ajuda militar i Europa tampoc podrà suplir el cost econòmic que feia els EUA. Per altra banda, saben de la seva amistat amb Putin. El seu desgavell econòmic amb els aranzels que pot fer no només a Europa, sinó a escala mundial, potser tan desastrós, que ens pot portar a la tercera guerra mundial, hem de tindre en compte que estem en un món globalitzat, tot ens afecta a tots.
Europa té una oportunitat de mirar per ella, és ara o mai, i tindre polítiques pròpies i sobretot, defensar l'economia interior dels països que la componen, potser és el moment de canviar les polítiques europees en referència a l'exterior.
Tessa Barlo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada