La mallorquina Antònia Vicens, Premio Nacional de poesia

El jurat reconeix l'escriptura "seca, dura, inquieta i fulgurant" de 'Tots els cavalls'

El jurat del Premio Nacional de poesia ha guardonat la mallorquina Antònia Vicens per l'obra 'Tots els cavalls'. El premi, concedit pel Ministeri de Cultura i Esport, està dotat amb 20.000 euros. El jurat li reconeix la "vocació poètica que contempla tota una vida a través del tamís d'una expressió seca, dura, inquieta i fulgurant".

Vicens ha aprofitat l'avinentesa per demanar la llibertat dels presos polítics en declaracions a Europa Press, perquè considera que “és una vergonya” que n’hi hagi en democràcia. “Han de ser al carrer”, ha defensat, i ha afegit: “Faria malament de ficar-me a casa en rebre el premi sense dir res sobre això”. Malgrat això, l'escriptora mallorquina no es planteja renunciar al premi perquè té “l’esperança que Catalunya i Espanya s’entenguin i que Espanya acabi respectant la decisió de vot dels catalans”. Vicens ha denunciat atacs a la llibertat d'expressió i s'ha mostrat dolguda perquè "encara hi hagi barreres per a les paraules". "Per a mi escriure sempre ha sigut llibertat", ha conclòs.

Antònia Vicens (Santanyí, Mallorca, 1941) té una llarga trajectòria literària, tant lligada a la novel·la com a la poesia. El 1967 ja va obtenir el premi Sant Jordi amb '39º a l’ombra'. El 1981, el Ciutat de Palma per 'Quilòmetres de tul per a un petit cadàver'. El Ciutat de València de narrativa se’l va endur amb 'Gelat de maduixa', el 1984. La Generalitat li va concedir, el 1999, la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria, i pel mateix motiu rebria el premi Ramon Llull del govern de les Illes Balears el 2004. El 2009 publica el seu primer llibre poètic 'Lovely', al qual va seguir 'Sota el paraigua el crit' (2013), 'Fred als ulls' (2015) i 'Tots els cavalls'.

El seu últim llibre va arrencar d’un somni en què va veure quatre cavalls galopant. “Eren dels colors dels cavalls de l’Apocalipsi i no hi havia manera d’oblidar-los”, recorda. Va ser per aquest motiu que va escriure un cicle de quaranta poemes que es poden llegir com una narració -a estones lluminosa, d’altres pertorbadora- en què apareixen el Diable, sabates perdudes, amigues i morts estimats. “El cel pot cabre dins un bassal, / l’infern pot ser / un llit amb els llençols / de seda”, escriu.

El 1998 va ser nomenada presidenta en funcions de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual també va ser vicepresidenta a les illes Balears entre el 1997 i el 2004. El 2016 va rebre el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i ja tenia la Creu de Sant Jordi i el Premi de Cultura de la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria

https://www.ara.cat/cultura/mallorquina-Antonia-Vicens-Premio-Nacional_0_2108189319.html

La literatura de denúncia de Walter Mosley rep el premi RBA de novel·la policíaca

‘Traición’ està protagonitzada per un home negre empresonat injustament

El premi RBA de novel·la policíaca aposta, des de fa dotze anys, per incorporar al catàleg de l’editorial barcelonina alguns dels autors més ben considerats del panorama internacional: ha passat, entre altres casos, en reconèixer l’obra d’Andrea Camilleri, Don Winslow, Benjamin Black, Patricia Cornwell –única dona que l’ha aconseguit en dotze edicions– i Philip Kerr, que va morir aquest març als 62 anys. L’últim afortunat que rebrà els 125.000 euros del guardó, un dels més ben dotats del gènere a tot el món, és el nord-americà Walter Mosley, per la novel·la 'Traición', que inicia una nova sèrie protagonitzada per un detectiu torturat, Joe King Oliver.

Mosley, gràcies al seu debut, 'El demonio vestido de azul' –publicada el 1990, quan s’acostava als 40 anys–, va aconseguir una repercussió notable, amb una adaptació cinematogràfica protagonitzada per Denzel Washington, que interpretava el personatge estrella de l’autor, Easy Rawlins. Des de fa gairebé tres dècades, el detectiu negre no ha deixat d’investigar els racons més foscos de la Nord-amèrica de finals de la dècada dels 40 al llarg d’una sèrie de novel·les que inclou catorze títols, l’últim dels quals, inèdit en castellà, és 'Charcoal Joe' (2016).

Un món injust

L’escriptor, però, no s’ha cenyit a desenvolupar el món d’un únic personatge, i al llarg de les últimes tres dècades ha publicat una quarantena de títols, provant sort també en la ciència-ficció i en el gènere eròtic –ha encunyat el terme 'sexistencial novel' (novel·la sexistencialista)–, el teatre i la novel·la gràfica.“Escric dos o tres llibres a l’any”, admet Mosley, que va néixer a Los Angeles el 1952 i de seguida va descobrir el tema que estructuraria bona part de la seva narrativa, la injustícia racial.

“Quan era adolescent caminava per un barri que no era el meu i un policia em va aturar i em va demanar la documentació –recorda–. Després de resoldre el tràmit li vaig preguntar per què ho havia fet i em va respondre: «Si veig un blanc en un barri de negres l’aturo. Si veig un negre en un barri de blancs faig el mateix»”. El personatge principal de la nova novel·la de Mosley, Joe King Oliver, també arrossega el trauma d’haver anat a parar a la presó pel racisme latent que encara abunda als Estats Units. “El Joe era un home feliç, amb una dona i una feina al cos de policia, i la seva vida es converteix en un malson tortuós i complex –explica–. Després de passar una temporada injusta entre reixes es converteix en detectiu privat”. L’home és ajudat per la seva filla adolescent, Aja-Denise, i l’exdelinqüent Melquarth Frost per descobrir quina conspiració el va portar fins a la presó. “No crec que al sistema polític i econòmic en què vivim existeixi la justícia”, assegura Mosley, que també aprofita per denunciar que les condicions de vida als Estats Units són més dures que mai:“La gent no es pot jubilar perquè no té prou diners per viure, i els joves no es poden independitzar perquè els lloguers són massa cars”.

Amb 'Traición', RBA rellança la seva col·lecció de novel·la negra, que estrena director, Antonio Lozano. “Publicarem només dos o tres títols al mes i serem molt rigorosos amb els criteris de selecció –diu–. A més de seguir apostant per novel·les de nivell, llançarem biografies i assajos basats en crims reals”.

https://llegim.ara.cat/actualitat/RBA-literatura-denuncia-Walter-Mosley_0_2083591837.html

Una nova etapa

 

Comencem una nova etapa amb el retorn a Bèlgica del president a l'exili Carles Puigdemont. Marcada primer pel ressò internacional de la seva llibertat, així com, la voluntat del president de continuar treballant per la independència des de l'exili. Els periodistes i tots els mitjans de comunicació encara estan perplexos, pel fet que, pugui ser lliure i moure's pel món, excepte per l'estat espanyol.

A la Casa de la República de Bèlgica ja si han fet les primeres reunions, però no serà fins passades les vacances o a finals d'agost, que no es preguin mesures d'estat. Això si no hi ha sorpreses, que últimament anem d'esglai en esglai. El fet de la llibertat del president Puigdemont ha sigut com una esperança feta realitat, després de tants mesos d'inquietud. Semblava com si el món independentista-republicà estigues desorientat, és el primer pas en molt mesos i, molt important.

El magistrat Llarena en lloc de rectificar davant els dictàmens d'Alemanya, una vegada més ha optat per fer el ridícul, retirant les euroordres, no sols d'Alemanya sinó de tots els països on hi ha exiliats polítics. Està en un carreró sense sortida i que el porten directament al desprestigi, tant és, que fa poc dies va sortir per una televisió per donar explicacions, no va ser una bona imatge d'un magistrat que segons diuen tots, almenys el que el coneixen, d'un currículum impecable, acabi sent vergonyós per la seva venjança personal contra els independentistes. No només amb els catalans, que hi estem acostumats, sinó amb Europa i el món.

Estem en un camí sense retorn, on sembla que els vents comencen a canviar a favor de la república. Tenim un llarg recorregut, molts murs per saltar, però des de l'un d'octubre som més forts que mai.

Tessa Barlo