7-03 Sopar de les dones. Cerdanyola. Enguany homenatge a sigut per Rosalia Puigcercós, on li vaig fer un poema. Uqui el moment de recita'l i entrega.
També com convidada especial a la dona de Josep Rull; Meritxell Lluís.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Noticias. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Noticias. Mostrar tots els missatges
divendres, 8 de març del 2019
dilluns, 13 d’agost del 2018
Mor el Premi Nobel de literatura V. S. Naipaul a 85 anys
N'ha informat la
seva família aquesta nit passada
Vidiadhar Surajprasad Naipaul,
escriptor britànic i guanyador del Premi Nobel de literatura, ha mort a 85
anys, segons ha comunicat la seva família aquesta nit passada. Nascut el 1932
a Chaguanas, Trinitat i Tobago, és l’autor de més de trenta llibres, entre
ells Una casa per al senyor Biswas, pel qual va guanyar el Nobel, i
L’Índia va morir a la seva llar a Londres.
L’obra guanyadora
del Nobel el 2001 va ser traduïda al català per Edicions 62. Com va
passar en altres ocasions, el Nobel va ser l’oportunitat per
a traduir al català un autor de gran importància, que no tenia cap
presència en la nostra llengua.
Per a
la concessió del premi, l’Acadèmia va explicar que havia valorat la
profunditat amb què l’escriptor d’origen caribenc tractava diverses
civilitzacions en les seves novel·les: des de la Trinitat natal al món indi o
islàmic.
dimecres, 27 de juny del 2018
Personatges LGTBI dintre del gènere negre
Amb aquest títol, s'obria l'acte ahir 26-06 a la sala
d'actes de la Biblioteca de Cerdanyola, dedicat a llibres i també pel·lícules
d'aquest gènere.
Javier García
Rodríguez, autor de l'assaig El cel·luloide rosa, va obrir l'acte fent un
recorregut a través de la història del cinema, on ens va demostrar que els
continguts de gais o lesbianes sobretot, no és una cosa nova sinó que el
cinema, això si, el cinema Nord Amèrica ja els feia protagonistes en
pel·lícules i a diferents sèries.
Va començar per la pel·lícula (La soga, 1948), d'Alfred
Hitchcock) que en la versió americana es veu com els dos inductors de la mort
de la víctima, són gais, però en la versió del doblatge al castellà, queda molt
diluïda. Continuen per (Las revueltas de Stonewall de 1969) on es va fer palesa
l'inici de la lluita oberta contra l'homofòbia i tota la reivindicació gai
(Orgull gai). Un canvi substancial va ser la pel·lícula (Cruissig, 1980) amb Al
Pachino, perquè el cinema trenca amb els estèreos tips imposats, de boges,
viciosos, malalts, etc. Al Pachino fa de policia que s'infiltra en el món gai
de New York, a fi d'atrapar a un assassí en sèrie. Després vindrien molt més,
però a Espanya en any 1983 es van atrevir amb (La muerte de Mikel) amb Imanol Arias
de protagonista, va tindre molt bona acollida, per l'època i sent la primera.
Javier Garcia en la seva exposició no podia deixar enrere a l'Almodóvar, ja que, en totes les seves pel·lícules fa una referència al gènere LGTBI
Javier Garcia en la seva exposició no podia deixar enrere a l'Almodóvar, ja que, en totes les seves pel·lícules fa una referència al gènere LGTBI
L'altre ponent de l'acte va ser Nacho Zubizarreta, que va fer la presentació de la novel·la Nada es cierto. On dona vida a un
detectiu gai, el Lucas Rozman, ex policia i ara detectiu privat.
Sinopsi- Virginia Sentmant matriarca d'una adinerada família catalana del cava, vol que investigui que s'ha fet d'un collar molt valuós. La investigació el porta pels interiors familiars i els seus secrets.
Però l'autor va voler recalcar, que volia sortir dels estèreos tips abans indicats i donar normalitat a la sexualitat del protagonisme, ja que és un fet que no canvia la història, és a dir, no altera la trama de la novel·la.
Va ser agradable poder parlar sobre aquets temes, que avui encara
amb molt àmbits i ciutats, es veu com una cosa anormal de la persona.
Tessa Barlo
27-06-2018
dissabte, 24 de març del 2018
Olot pren el relleu a Girona del MOT 2018 amb set converses literàries
Passaran per la capital de la Garrotxa autors
internacionals com Mircea Cartarescu, John Carlin o Ngugi Wa Thiong’O, així com
Luis Sepúlveda, Bel Olid, Anna Ballbona o Belén Gopegui, entre d’altres
La cinquena edició del MOT, festival de literatura Girona-Olot, ha culminat el seu
primer cap de setmana amb un balanç de més d’un miler de persones que han
assistit a les diferents converses literàries a Girona. El MOT 2018 arriba a
Olot aquest proper dijous dia 22 i fins dissabte 24 de març i oferirà set
converses literàries a la Sala El Torín, mentre que el ver-MOT tindrà
lloc el migdia de dissabte al Bar Líquid. Totes les activitats seran gratuïtes.
El comissari de la present edició, Josep Ramoneda, s’ha mostrat
satisfet del primer cap de setmana del MOT. “El balanç l’ha de fer el públic,
com organització hem portat autors d’altíssim nivell perquè es produïssin
debats intensos i enriquidors, i així ha estat. Ningú ha sortit insensible de
les diferents sessions”. I ha conclòs: “Hem demostrat que hi ha una literatura
encarnada, poderosa, que és capaç de fer de l’obra literària una experiència
pròpia i compartible amb els altres”.
La conversa entre Erri De Luca i David Fernàndez sobre L’escriptura de resistència i futur ha tancat l’edició de Girona amb un ple absolut i amb una cua per accedir a la sala que arribava al carrer. De fet, s’han habilitat dos espais amb pantalla de TV al vestíbul de la Biblioteca Carles Rahola perquè tothom pogués seguir-la en directe.
El MOT a Olot, amb primeres espases internacionals
Més enllà de les converses literàries, el MOT a Olot també inclou un espectacle teatral Mos maiorum (El costum dels avantpassats); un de familiar, Quatre quarts; i un darrer de cloenda de lectures il·lustrades, Lectures encarnades, amb la companyia de la veu de Sílvia Bel i el músic Miquel Jordà. A Olot, a més, participaran autors de primer novell internacional, com Ngugi Wa Thiong’o (Kènia), John Carlin (Regne Unit), Mircea Cartarescu (Romania), Bashkim Shehu (Albània) i Salem Zenia (Cabília, Algèria).
Entre autors i participants catalans seran a Olot Vicenç Pagès, Xevi Sala, Valèria Gaillard, Bru Rovira, Plàcid Garcia-Planas, Anna Ballbona, Bel Olid, Carme Colomina i Enric Puig Punyet. Provinents de la resta de l’Estat hi participaran Luisgé Martín, Belén Gopegui i Luis Sepúlveda, xilè establert a Astúries des de fa dues dècades.
Sobre el Festival MOT
Des del seu naixement, el festival té com a objectiu principal fomentar la lectura i la divulgació literària, apropant escriptors de primera línia a un públic que cada cop transcendeix més les comarques gironines. Una accessibilitat que ve reforçada pel fet que la gran majoria d’activitats programades són gratuïtes. El MOT gira cada any al voltant d’una tema diferent.
El 2014, el focus es va posar sobre la literatura fantàstica; el 2015, el festival es va fixar en la relació entre literatura i ciutats; el 2016, el protagonisme va ser per a les vides escrites, i el 2017, es va reflexionar sobre el passat.
El festival MOT està organitzat per l’Ajuntament de Girona i l’Ajuntament d’Olot amb el suport de la Diputació de Girona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Compta, també, amb la col·laboració de la Fundació Banc de Sabadell.
La conversa entre Erri De Luca i David Fernàndez sobre L’escriptura de resistència i futur ha tancat l’edició de Girona amb un ple absolut i amb una cua per accedir a la sala que arribava al carrer. De fet, s’han habilitat dos espais amb pantalla de TV al vestíbul de la Biblioteca Carles Rahola perquè tothom pogués seguir-la en directe.
El MOT a Olot, amb primeres espases internacionals
Més enllà de les converses literàries, el MOT a Olot també inclou un espectacle teatral Mos maiorum (El costum dels avantpassats); un de familiar, Quatre quarts; i un darrer de cloenda de lectures il·lustrades, Lectures encarnades, amb la companyia de la veu de Sílvia Bel i el músic Miquel Jordà. A Olot, a més, participaran autors de primer novell internacional, com Ngugi Wa Thiong’o (Kènia), John Carlin (Regne Unit), Mircea Cartarescu (Romania), Bashkim Shehu (Albània) i Salem Zenia (Cabília, Algèria).
Entre autors i participants catalans seran a Olot Vicenç Pagès, Xevi Sala, Valèria Gaillard, Bru Rovira, Plàcid Garcia-Planas, Anna Ballbona, Bel Olid, Carme Colomina i Enric Puig Punyet. Provinents de la resta de l’Estat hi participaran Luisgé Martín, Belén Gopegui i Luis Sepúlveda, xilè establert a Astúries des de fa dues dècades.
Sobre el Festival MOT
Des del seu naixement, el festival té com a objectiu principal fomentar la lectura i la divulgació literària, apropant escriptors de primera línia a un públic que cada cop transcendeix més les comarques gironines. Una accessibilitat que ve reforçada pel fet que la gran majoria d’activitats programades són gratuïtes. El MOT gira cada any al voltant d’una tema diferent.
El 2014, el focus es va posar sobre la literatura fantàstica; el 2015, el festival es va fixar en la relació entre literatura i ciutats; el 2016, el protagonisme va ser per a les vides escrites, i el 2017, es va reflexionar sobre el passat.
El festival MOT està organitzat per l’Ajuntament de Girona i l’Ajuntament d’Olot amb el suport de la Diputació de Girona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Compta, també, amb la col·laboració de la Fundació Banc de Sabadell.
dimarts, 6 de març del 2018
Irresistible, descarat i generacional: el millor Terenci Moix torna a les llibreries
Edicions 62 reedita "El dia que va morir Marilyn",
en motiu dels 15 anys de la mort de l'autor
Labutxaca també recupera "Tots els contes" i
"El sexe dels àngels", Premi Ramon Llull 1992
"Una de les principals mancances del nostre sistema
cultural és el desconeixement del patrimoni literari", escriu Sebastià
Portell al pròleg de la nova edició d'El dia que va morir Marilyn, que arriba de la mà
d'Edicions 62. "Se'ns escapen els referents. O no ens n'adonem i
contribuïm a enterrar-los", afegeix. Potser sigui ben cert, tan
predisposats com estem a perpetuar el tòpic i a fer lectures esbiaixades dels
nostres grans –en el sentit més ampli possible– autors.
En part, això és el que li va passar a Terenci Moix, sepultat per la imatge que ell mateix propagava: xerraire, de gran fotogènia televisiva, irresistible i encantador. Però, més enllà de la caricatura i de l'enuig per una obra que es va fer massivament popular –i que alternava el català amb el castellà–, això és el que vol reparar la reedició d'aquesta novel·la, un dels grans moments literaris de l'autor, i tot un "manifest generacional" amb motius propis de l'efervescència juvenil i un relat que transita per la cultura de masses i el món del cinema, amb l'homosexualitat exposada per primera vegada en la literatura catalana.
En part, això és el que li va passar a Terenci Moix, sepultat per la imatge que ell mateix propagava: xerraire, de gran fotogènia televisiva, irresistible i encantador. Però, més enllà de la caricatura i de l'enuig per una obra que es va fer massivament popular –i que alternava el català amb el castellà–, això és el que vol reparar la reedició d'aquesta novel·la, un dels grans moments literaris de l'autor, i tot un "manifest generacional" amb motius propis de l'efervescència juvenil i un relat que transita per la cultura de masses i el món del cinema, amb l'homosexualitat exposada per primera vegada en la literatura catalana.
Peces que conformen una obra singular, referencial i
absolutament vigent. Per això, Edicions 62 la reedita de nou en motiu dels 15
anys de la mort de Terenci Moix. "Un text d'alta qualitat, a cavall entre
la literatura memorial i la novel·la psicològica, un autèntic retrat
generacional que ja voldrien haver escrit molts dels autors suposadament 'pop'
d'avui en dia", com subratlla Portell al pròleg, concís, però molt ben
afinat.
El dia que va morir Marilyn, que va ser publicada el 1969 i va rebre el Premi Crítica Serra d’Or, mostra una retaule de grans personatges, "profundament humans i perdedors, que encara bateguen avui", a través d'una prosa esculpida amb dedicació, amb talent i molt d'ofici. Moix hi narra la vida barcelonina de dos nois que el 1962 tenien 20 anys i que van rememorant els seus records d'infantesa i adolescència –el cinema, els tebeos, l'educació religiosa– enfrontats als records dels seus pares sobre la Barcelona dels anys 30 i la Guerra Civil.
Recuperació de més obres de Terenci Moix
L'aniversari de la mort de Terenci Moix arriba també amb la recuperació de dues de les seves obres més representatives, que reforcen la voluntat d'apropar l'escriptor al públic actual. Per una banda, labutxaca presenta en un sol volum Tots els contes, llibre que aplega els tres volums de relats que va publicar al llarg de la seva trajectòria: La torre dels vicis capitals, Assassinar amb l'amor i La caiguda de l'imperi sodomita.
També es reedita El sexe dels àngels, premi Ramon Llull i Lletra d'Or del 1992. L'obra va provocar una gran polèmica, ja que emetia una crítica àcida del sector cultural a través d'una dissecció del propi gremi. En la història, la Barcelona sacsejada per les commocions dels anys setanta acull la irrupció d'un personatge emblemàtic: el jove escriptor Lleonard Pler, que deixa al seu pas molts misteris insondables.
Unes recuperacions que ens deixen sense excusa per reviscolar la ploma incisiva de Terenci Moix, amanida de tocs de geni inimitable per, així, no contribuir "a enterrar" els referents que expliquen la nostra literatura i revertir una de les principals mancances del nostre sistema cultural. El desconeixement del patrimoni que ens ha fet arribar a tenir una literatura descarada, moderna i, sobretot, viva.
El dia que va morir Marilyn, que va ser publicada el 1969 i va rebre el Premi Crítica Serra d’Or, mostra una retaule de grans personatges, "profundament humans i perdedors, que encara bateguen avui", a través d'una prosa esculpida amb dedicació, amb talent i molt d'ofici. Moix hi narra la vida barcelonina de dos nois que el 1962 tenien 20 anys i que van rememorant els seus records d'infantesa i adolescència –el cinema, els tebeos, l'educació religiosa– enfrontats als records dels seus pares sobre la Barcelona dels anys 30 i la Guerra Civil.
Recuperació de més obres de Terenci Moix
L'aniversari de la mort de Terenci Moix arriba també amb la recuperació de dues de les seves obres més representatives, que reforcen la voluntat d'apropar l'escriptor al públic actual. Per una banda, labutxaca presenta en un sol volum Tots els contes, llibre que aplega els tres volums de relats que va publicar al llarg de la seva trajectòria: La torre dels vicis capitals, Assassinar amb l'amor i La caiguda de l'imperi sodomita.
També es reedita El sexe dels àngels, premi Ramon Llull i Lletra d'Or del 1992. L'obra va provocar una gran polèmica, ja que emetia una crítica àcida del sector cultural a través d'una dissecció del propi gremi. En la història, la Barcelona sacsejada per les commocions dels anys setanta acull la irrupció d'un personatge emblemàtic: el jove escriptor Lleonard Pler, que deixa al seu pas molts misteris insondables.
Unes recuperacions que ens deixen sense excusa per reviscolar la ploma incisiva de Terenci Moix, amanida de tocs de geni inimitable per, així, no contribuir "a enterrar" els referents que expliquen la nostra literatura i revertir una de les principals mancances del nostre sistema cultural. El desconeixement del patrimoni que ens ha fet arribar a tenir una literatura descarada, moderna i, sobretot, viva.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)