Personatges LGTBI dintre del gènere negre

Amb aquest títol, s'obria l'acte ahir 26-06 a la sala d'actes de la Biblioteca de Cerdanyola, dedicat a llibres i també pel·lícules d'aquest gènere.

 

Javier García Rodríguez, autor de l'assaig El cel·luloide rosa, va obrir l'acte fent un recorregut a través de la història del cinema, on ens va demostrar que els continguts de gais o lesbianes sobretot, no és una cosa nova sinó que el cinema, això si, el cinema Nord Amèrica ja els feia protagonistes en pel·lícules i a diferents sèries.

 

 

Va començar per la pel·lícula (La soga, 1948), d'Alfred Hitchcock) que en la versió americana es veu com els dos inductors de la mort de la víctima, són gais, però en la versió del doblatge al castellà, queda molt diluïda. Continuen per (Las revueltas de Stonewall de 1969) on es va fer palesa l'inici de la lluita oberta contra l'homofòbia i tota la reivindicació gai (Orgull gai). Un canvi substancial va ser la pel·lícula (Cruissig, 1980) amb Al Pachino, perquè el cinema trenca amb els estèreos tips imposats, de boges, viciosos, malalts, etc. Al Pachino fa de policia que s'infiltra en el món gai de New York, a fi d'atrapar a un assassí en sèrie. Després vindrien molt més, però a Espanya en any 1983 es van atrevir amb (La muerte de Mikel) amb Imanol Arias de protagonista, va tindre molt bona acollida, per l'època i sent la primera.
Javier Garcia en la seva exposició no podia deixar enrere a l'Almodóvar, ja que, en totes les seves pel·lícules fa una referència al gènere LGTBI

 

L'altre ponent de l'acte va ser Nacho Zubizarreta, que va fer la presentació de la novel·la Nada es cierto. On dona vida a un detectiu gai, el Lucas Rozman, ex policia i ara detectiu privat.

Sinopsi- Virginia Sentmant matriarca d'una adinerada família catalana del cava, vol que investigui que s'ha fet d'un collar molt valuós. La investigació el porta pels interiors familiars i els seus secrets.
Però l'autor va voler recalcar, que volia sortir dels estèreos tips abans indicats i donar normalitat a la sexualitat del protagonisme, ja que és un fet que no canvia la història, és a dir, no altera la trama de la novel·la.

Va ser agradable poder parlar sobre aquets temes, que avui encara amb molt àmbits i ciutats, es veu com una cosa anormal de la persona.

 

Tessa Barlo

27-06-2018