Avançament editorial: ‘Posseït’, d’Albert Roig

 

L’Altra Editorial publica aquest assaig sobre els poetes catalans del segle XX, fills de la guerra del 1936-39, que, segons l’autor, salven i renoven la poesia catalana

 

El 22 d’abril de 1988, l’endemà de la mort de sa mare, Blai Bonet escriu una carta “atroç” a Albert Roig i escriu el poema “Dotze hores després de tornar orfe”. Blai Bonet era orfe de pare d’ençà dels onze anys. Miquel Bauçà era orfe de mare d’ençà dels dotze anys: “Vaig néixer un 7 de febrer de l’any quaranta, i el 14 del mateix mes, dotze anys més tard, la mare va decidir de constituir-me orfe.” Després de la mort de Joan Petit, la seva dona, Margarita Fontserè, es mata. Joan Vinyoli li escriu “El darrer solatge”. El seu amic Gabriel Ferrater, fill d’un suïcida, també es mata, es posa una bossa de plàstic al cap i se la lliga. J. V. Foix li escriu “Tots hi serem al port amb la Desconeguda”, li diu: “Deies —no ho deies tot!— que aquella nit era un clam de ganivets damunt la gola nua, el crit d’un paper escrit.” Són els fills de la guerra del 1936-1939. Ara Albert Roig els deixa parlar, els filma. I així neix l’assaig Posseït, que publica l’Altra Editorial.

Llegiu un fragment de Posseït d’Albert Roig (l’Altra Editorial).

Segons que l’autor mateix explica als lectors de VilaWeb: “La poesia és, diu Gabriel Ferrater, ‘la revolta feliç’, és la ‘felicitat’ dels happy fews. La poesia catalana del XX és la cosa de només dos feliços: un gran poeta, J. V. Foix, i un gran lector, Gabriel Ferrater. I d’un savi irat i amarg: Carles Riba. Ell va ser el mestre dels poetes catalans durant la postguerra. Al costat d’aquest mestre i d’aquest lector hi ha quatre lectors més: Joan Vinyoli, Blai Bonet, Miquel Bauçà i Vicent Andrés Estellés. Al seu costat, Joan Brossa és el profeta de la modernitat de la modernitat. Tots ells salven, renoven la poesia catalana. És clar que cap crític ho va saber veure. Aquesta és la primera elementalitat que ensenya Posseït. Posseït és una mena d’homenots que retrata aquests poetes i el músic Carles Santos, deixeble de Brossa, i els poetes Andreu Vidal, que segueix la poesia de Joan Vinyoli, i Xavier Lloveras, que segueix Blai Bonet i Gabriel Ferrater.”

 

https://www.vilaweb.cat/noticies/avancament-editorial-posseit-dalbert-roig/