Jordi Cuixart com a president i Marcel Mauri com a vicepresident, van presentar la dimissió dels dos càrrecs principals de l'entitat d'Òmnium. La figura de Cuixart ha estat posada en dubte en els últims mesos, per una part dels seus seguidors, l'havien acusat de constitucionalista: L'abraçada a Iceta, el suport a l'alcaldessa Colau en el pregó de la festa major de Barcelona i sobretot els seus discursos antics sense continguts i repetitius.
És cert que Cuixart va fer créixer l'entitat, de tot just uns 30.000 afiliats a 200.000, inclòs superant als de l'ANC. Però des de l'indult, Jordi Cuixart no era el mateix, havia perdut l'empenta de quan va començar. A veure, la presó ha de ser una experiència esquinçadora, així i tot, els seus partidaris no volen el Cuixart tou d'avui. Ell va dir: "Toquen nous lideratges i ningú és imprescindible". En el 2022 els afiliats s'han reduït a 190.000 i continuen la baixa del carnet de soci. És digne saber retirar-se a temps i frenar aquesta caiguda abans sigui irreparable. La decisió que han pres els honra.
Ara bé tots els afiliats esperaven un canvi, real, un canvi trencador. A les primeres hores de presentar la nova junta, per molta Mònica Terribas que estigui de vicepresidenta i com a president Xavier Antich, l'opinió dels afiliats com els de no afiliats, és que és més del mateix. Les mateixes cares de sempre i el pitjor tots o la majoria, porten una motxilla insalvable. La votació s'efectuarà del 10 al 26 de febrer, sortiran escollits, és l'única llista que s'hi han presentat.
Per donar una mica de color a l'optimisme, esperem que fan en els mesos vinents la nova junta, quin aire li donen i quines propostes ens presenten, que no sigui, "Ho tornarem a fer" ara toca "Fem-ho".
Tessa Barlo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada