Teresa Juvé treu novel·la i celebra el seu centenari

 

La pedagoga i escriptora celebra el seu any publicant ‘El degollador de Vallvidrera’

Poques vegades s’esdevé que l’any que la Institució de les Lletres Catalanes dedica a un escriptor amb motiu del centenari del seu naixement la persona homenatjada estigui viva i en plenitud de facultats. Va passar l’any 2013 amb Joana Raspall i torna a succeir aquest 2021 amb Teresa Juvé Acero (Madrid, 1921).

La pedagoga i escriptora ha tingut una vida convulsa, que comença a Madrid, passa per l’exili a Tolosa de Llenguadoc, París –un cop casada amb el que seria destacat dirigent socialista Josep Pallach– i Catalunya. És especialista en literatura occitana i en la Catalunya del segle XVI. Aficionada a la novel·la negra, l’ha barrejada amb la novel·la històrica i l’ha situada en aquella Catalunya de fa cinc-cents anys, en què ambienta la sèrie de novel·les protagonitzades pel detectiu Jaume Plagumà, portantveus del rei, i el seu col·laborador, el jutge Joanola.

L’editorial Meteora n’acaba de publicar l’última, El degollador de Vallvidrera , en què Plagumà s’enfronta a un criminal que té el do de la ubiqüitat, perquè sembla ser a tot arreu i en tots els estrats socials. La preocupació social és creixent perquè el degollador actua cada vegada més a prop del recinte emmurallat de Barcelona. En la història, a més, la integritat física de Plagumà es veu amenaçada per una herència cobejada, i a tot plegat cal afegir un ull de vidre provinent de Murano i destinat a una dama de passat tempestuós.

En l’acte de presentació de l’any Teresa Juvé hi van participar la consellera de Cultura, Àngels Ponsa; el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Punsatí-Murlà, i el comissari de l’any, Toni Terrades. La consellera va començar llegint unes paraules de Juvé en què s’alegrava de la coincidència amb el centenari, l’any passat, de Josep Pallach: “Els dos hem fet de la nostra vida una sola vida”.

Ponsa va recordar que el 7 de febrer, dia de l’aniversari de Juvé, ja es va fer un primer acte d’homenatge i de presentació del nou llibre a Palafrugell, que continuarà aquest mateix divendres amb un altre acte a Begur. Ponsatí-Murla va dir de Juvé que té “una biografia apassionant i una literatura que transposa en paraules aquesta passió per la vida”. Una obra “amarada per la seva dignitat humana, compromesa amb la justícia, amb un caràcter sagaç però alhora insubornable”.

De la seva obra, Terrades també va destacar el llibre autobiogràfic Tu ets jo. Flaixos per al meu bloc (Meteora, 2015), “que inclou pensaments i anàlisis sempre lúcides de la seva manera de pensar”. I va anunciar que compten “amb la col·laboració total i absoluta de Juvé per perfilar els continguts d’aquest any de commemoració”. En l’any del centenari també hi col·labora la Fundació Pallach, l’editorial Meteora i l’AELC.

L’any tindrà un acte central d’homenatge, “en la mesura que es pugui”, una exposició itinerant per les biblioteques, rutes literàries a càrrec de Maria Nunes a partir dels llibres La trampa i L’arbre trencat , recitals a càrrec de l’actriu Maria Jesús Lleonart i el pianista Ian Lleonart sobre Tu ets jo , un espai dedicat a la seva obra a la llibreria Ona i, per Sant Jordi, es batejarà una unitat de Ferrocarrils de la Generalitat amb el seu nom, entre altres iniciatives.

 

Teresa Juvé

Apunt biogràfic

De pare català i mare madrilenya, va estudiar a la Institución Libre de Enseñanza de Madrid –informa l’AELC–. Durant la República, la família va a viure a Barcelona i ella estudia a l’Institut Escola Ausiàs March, i quan acaba la guerra s’exilia a Tolosa de Llenguadoc, on finalitza els estudis de Filologia i Literatura Comparada, dona classes de llengua espanyola i prepara la tesi sobre el poeta occità Peyre Gudulí.
Durant la Segona Guerra Mundial, Juvé es fa agent d’enllaç de la resistència francesa i a l’octubre del 1948 es casa amb el dirigent socialista Josep Pallach, també exiliat a qui havia conegut, a Cotlliure. Pallach ja havia finalitzat la carrera de Ciències de l’Educació, també participava en la resistència francesa i havia entrat al Moviment Socialista de Catalunya. La parella s’instal·la a París.
La seva primera novel·la va ser La charca en la ciudad, en què recull l’experiència de l’exili, centrant l’argument en un camp de concentració de dones a França. La novel·la va quedar finalista del premi Nadal 1963, però no es va publicar fins que al 2005 ella mateixa la va traduir al català amb el títol L’aiguamort a la ciutat.
L’any 1970 el matrimoni torna a Catalunya i tots dos fan classes a la Universitat de Girona. L’activitat política de Josep Pallach augmenta fins a començaments del 1977, any en què mor, dos dies després de ser elegit secretari general del Partit Socialista de Catalunya. 

https://www.lavanguardia.com/encatala/20210316/6375707/teresa-juve-novel-i-centenari.html