El relat de la por

 

El judici és sens dubte el tema de conversa dels ciutadans, pel fet que tots els policies i guàrdia civils, ens estan relatant una història, que no reconeixem els que sí que la vam viure en primera persona. És curiós que un guàrdia civil parli de múltiples detalls realitzats en pobles petits, per a manifestar a posteriori que mai va estar en els citats pobles.

El fals testimoni i que, el jutge Marchena ha negat una vegada i una altra, a la defensa visualitzar els vídeos, per a contrastar al testimoni, també ha estat una constant. Fins i tot amb tot desvergonyiment, un va gosar declarar que no es podia passar pel "tumult" existent, per a dir tot seguit que va veure a Forcadell passar amb un cotxe saludant amb la mà. Es podia o no es podia passar?, i pitjor encara, alhora que indica el testimoniatge, Forcadell no havia arribat a aquest punt descrit.

Guàrdies Civils i Policia Nacional que se suposa preparats, estan espantats per cares d'odi, per crits de "votarem" per "No pasaran", de debò això els espanta? Quina mena de policia té Espanya?, que declaren que han tingut veritables episodis d'angoixa i pànic. Van arribar a dir, perquè això si fa molta por, que els bombers es van acostar amb les sirenes posades. El que s'ha dit una rebel·lió en tota regla, perdonin la ironia.

I la farsa d'aquest judici són en les paraules repetitives pels testimonis, que denoten que estan guiats o induïts. Una setmana érem, la massa, una altra el tumult, una altra les mirades d'odi, etc. La memòria selectiva, a les preguntes del fiscal es recorden amb tot detall, i a les de la defensa, no em recordo. Però cap d'ells parla, dels crits d'odi "a por ellos" o els crits d'un hotel també amb molt d'odi per part de la policia nacional "Que nos dejen actuar".

Per a Espanya és més fàcil convertir en violència tot l'esdevingut, que analitzar les raons profundes que existeix de desconnexió amb l'estat Espanyol.

Tessa Barlo