dimecres, 9 de maig de 2018

El referent de Kafka



Galàxia Gutenberg inicia una col·lecció de literatura alemanya dirigida per Jordi Llovet, amb un primer títol dedicat a Franz Grillparzer


Galàxia Gutenberg inicia una col·lecció de literatura alemanya dirigida per Jordi Llovet amb el títol Autobiografía, diarios y otros escritos, de Franz Grillparzer, contemporani de Goethe i de Beethoven, que va conèixer. Es tracta d’un volum anotat, prologat i traduït per l’especialista xilè instal·lat a Vilanova Adan Kovacsics, un dels traductors més prestigiosos del país.

L’editor Joan Tarrida va recordar que feia vint anys que tenien previst encetar aquesta col·lecció sota la direcció de Jordi Llovet, que “reunís una sèrie de clàssics alemanys que per diferents raons no han estat editats, no han estat traduïts o ja no són a l’abast del lector. Hem hagut de canviar alguns dels títols perquè se’ns han avançat, però hem pogut obrir amb Grillparzer i tenim preparades una antologia de narradors romàntic alemanys –darrera feina realitzada pel malaguanyat Juan del Solar– i la correspondència entre Goethe i Schiller”. Tarrida va destacar també que Llovet faria una presentació de cada volum i que havien comptat amb el crític Ignacio Echevarría per tenir cura d’alguns dels volums. A part d’una nouvelle autobiogràfica ja publicada, tota la resta són inèdits de Grillparzer en castellà.
Nascut a Viena el 1791, Franz Grillparzer va ser un dramaturg conegut després d’haver de treballar de funcionari, cosa que el va marcar en la seva denúncia de la burocràcia. Després de diferents viatges, especialment el de Weimar, on es va entrevistar amb Goethe –segurament el principal autor de la literatura alemanya de tots els temps–, Grillparzer va gestar una obra en què el fatalisme representava també el final de l’imperi austríac i una visió de la societat del seu temps, condicionada per Napoleó i totes les guerres que va generar en l’exportació imperialista de la Revolució. Els valors conservadors i una manera d’entendre la vida van quedar violentats per les transformacions violentes, cosa que va repercutir en escriptors com Grillparzer, que les van convertir en art. A això es va referir el brillant Jordi Llovet, que es va mostrar entusiasmat per l’inici d’una col·lecció ja promesa des del segle anterior, pels títols inclosos, pels que vindran i per l’equip reunit per dur-la a port. Després de precisar que entenia com a clàssic des d’Homer fins a Thomas Mann, Llovet va avançar, mig en broma, mig seriosament, que valoraven la possibilitat de preparar una antologia de Nietzsche contra el cristianisme, seguint la línia que analitzen molts assagistes sobre com el cristianisme va destruir la cultura en la mateixa proporció que l’arquitectura cristiana va destruir el llegat dels temples grecs i romans en una destrossa sense precedents. Sobre Grillparzer va dir que la idea de publicar-lo va sorgir perquè pràcticament no havia estat publicat i per l’extraordinari valor dels seus textos memorialístics, que entronquen amb altres autors que s’incorporaran a la col·lecció, com els Weber, el conegut Max i el germà petit Alfred, destacat economista i sociòleg. Alfred Weber també es va preocupar per l’increment de la burocràcia en la societat, cosa que el connectaria precisament amb Grillparzer i Kafka, tots dos víctimes dels oficinistes i de les empreses: “Hi ha temes de gran actualitat que no són tractats, per exemple, la incidència de la burocratització, la burgesia i el cristianisme. El que pretenem editar no són obres del Renaixement, sinó llibres que puguin guiar el lector actual, com la correspondència entre Goethe i Schiller que és de finals del segle XVIII i t’obre els ulls. L’ascensió de la burgesia i la decadència de la teologia ens permeten deduir el que ha passat fins ara, i, alhora, dotar la col·lecció d’una certa unitat temàtica”.
En els seus amens circumloquis, Jordi Llovet va precisar que l’objectiu és situar-se en l’assaig alemany, “un dels més sòlids, per no dir el més sòlid, que hi ha al panorama europeu”. “L’anglès és molt amable, bonic i divertit. I intel·ligent literàriament, amb personatges com T.S. Eliot, Chesterton i Wilde. Pot resultat tòpic, però els alemanys tenen densitat a causa de la filosofia i la sociologia, que resulten difícilment equiparables”, hi va afegir. En aquest sentit, Llovet va accentuar que volien un tipus de llibres llegibles per al lector mitjà, a l’abast d’algú interessat a aprendre sense cap pretensió universitària, per afegir-hi, en to burleta, “entre altres coses perquè els universitaris ja no compren ni un sol llibre”.
Autor d’El pobre músic, Grillparzer va ser un avançat en el tractament de la introspecció psicològica, un modern que va saber conjugar la tradició del teatre barroc espanyol, de Lope i Calderón, amb el teatre popular vienès. El final de l’humanisme tradicional va coincidir amb la decadència de l’imperi dels Habsburg, prenacional i precapitalista, cosa que Grillparzer va personificar en els seus personatges enganxats a conflictes insalvables, i en una autobiografia superba.

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1389483-el-referent-de-kafka.html?cca=1

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada