Eleccions 23-07 Àrticle a la revista "La Vall"

Davant de la pèrdua de vots del PSOE en les eleccions municipals de 28-05, l'endemà mateix, el president d'Espanya Pedro Sánchez convoca les eleccions vinents generals pel vint-i-tres de juliol, tot fa pensar que vol assegurar la seva presidència davant l'augment de vots del PP i Vox a tota Espanya, menys a Catalunya. És a dir, ho fa en caràcter de plebiscit. A tots els polítics i ciutadans ens ha agafat fora de lloc, però té la seva lògica i, s'entén aquest pas perquè, hagués sigut una autèntica agonia esperar fins a desembre, tota l'oposició posaria en dubte el seu lideratge.

No es pot negar que després de la derrota del PSOE, el president Sánchez vagi a totes, guanyà o perdre, cara o creu. Pocs mesos abans d'entrar com a president al Consell de la Unió Europea, la seva hegemonia ha d'estar fort i segur. Per tant, ha de comptar amb els volts de la ciutadana per prendre mesures polítiques i liderar aquesta fase. Fins aquesta data europea, manquen sis mesos, suposo que li hauria sigut insostenible, la pressió que hauria fet el seu rival polític; Alberto Núñez Feijóo.

Així ho corrobora el mateix Pedro Sánchez: "Espanya està a punt de superar una etapa de crisi derivada de la Covid-19, de la guerra d'Ucraïna, i encara una senda de creixement, de creació d'ocupació i de cohesió social."

Com afecte Catalunya l'avançament de les eleccions? Davant de la pèrdua dels vots independentistes, no els hi queda més remei que fer una mirada interior per veure a on ho han fet malament, tant en discursos com en estratègies. El secretari general de Junts, Jordi Turull i la secretaria general d'Esquerra Marta Rovira, es van reunir a Ginebra, també eren present altres polítics, com a mínim demostren que tots han sigut conscients que han de canviar de tàctiques o maniobres.

El president Aragonès parlar d'una ruta compartida, d'aliances comunes, però és un missatge que no deixar clar que vol exactament i aquesta unió per fer què? Desitjo que en privat sigui més precís, junts fa temps que demanar unitat, tant de bo, arriben a un acord.

Eleccions i les vacances a la que tots tenim dret, és un inconvenient, per no utilitzar una altra paraula, sobretot a les persones que els hi toqui la mesa. Però no només per les vacances, els col·legis seran un forn. No estan preparats per l'estiu. Ja veig al servei d'ambulàncies anant de bòlit.

En fi, el vint-i-tres de juliol eleccions ens trobem una altra vegada a votar.

 

Pep Tosar estrena ‘El fingidor’, un homenatge a Pessoa

 

L’actor i director mallorquí Pep Tosar ha bussejat en la vida i obra de García Lorca, de Blai Bonet, Guillem d’Efak i Damià Huget per a partir de la seva poesia i la seva personalitat elaborar un retrat original de cada un d’ells trenant versos, projeccions, testimonis, música i dansa. Els seus espectacles, atractius, sensibles i gens pretensiosos, li han permès oferir una altra visió de l’artista a través de propostes que disfruten tant els que coneixen la seva obra com aquells que la descobreixen per primera vegada. A partir d’aquest dimecres i durant tres setmana Tosar passa pel Romea amb ‘El fingidor’, una retrat panoràmic del portuguès Fernando Pessoa (1888-1935), un dels poetes més importants i enigmàtics del segle XX.

TEATRE

Federico García, Lorca 'forever'

Tosar comparteix escenari amb la cantant Joana Gomila, la pianista Elisabet Raspall i el duo circense d’Hotel Iocandi: Tomeu Amer i Grisela Juncà. Intèrprets de primera per a una posada en escena en què l’art de la paraula dialoga amb equilibris impossibles i imatges projectades en escena que contribueixen a retratar Pessoa i el seu temps. La banda sonora fila la connexió entre escenes entre les quals s’inclouen reflexions sobre l’autor del ‘Llibre del desassossec’ a través de diversos testimonis, tant de familiars com d’especialistes en l’obra d’aquest creador singular.

«El poeta és un fingidor. / Fingeix tan completament / que fins i tot fingeix que és dolor / el dolor que de debò sent». Aquests versos obren el poema ‘Autopsicografia’, en què s’inspira el títol de l’espectacle. La dramatúrgia de Tosar i Evelyn Arévalo navega entre rimes, desafiaments a la gravetat, notes de jazz, de pop i de fado per endinsar-se en la fascinant personalitat del poeta que va crear diferents heterònims, personalitats literàries amb les quals va firmar les seves obres. «L’espectacle descobreix detalls íntims de la seva vida i les connexions entre el seu periple existencial i els propòsits literaris de la seva obra», ha explicat Tosar. Parla, per exemple, de què van significar aquestes anades i vingudes entre Lisboa i Durban, ciutat sud-africana on va estudiar que estava a 30 dies amb barco. També porten a col·lació la seva relació amb la seva enamorada, Ofélia Queiroz, a qui va dedicar nombrosos poemes.

Entre els testimonis que nodreixen l’espectacle figuren el de Richard Zenith, que el 2021 va publicar ‘Pessoa: a biography’ i el de la neboda del poeta, Manuela, que quan la va entrevistar Tosar fa dos anys tenia 95 anys. «Tot i que Pessoa va ser tractat per psiquiatres, no crec que patís cap malaltia mental», ha assegurat Tosar. «Com la Manuela em va fer veure, els heterònims del seu oncle eren una cosa més senzilla del que molts imaginen: al cap i a la fi, com em va dir, tots ens comportem de maneres diferents segons on siguem». Però és que Pessoa, fascinant persona, va arribar a firmar textos amb uns 70 heterònims diferents, per als quals va desenvolupar una obra poètica diferent. Fins i tot va establir relacions entre aquestes firmes, entre les quals figuren Bernardo Soares, Álvaro de Campos, Ricardo Reis, Alberto Caeiro.

Oblideu-nos de Nosaltres, companyia fundada el 2009, ha estrenat 10 espectacles des del 2009. «Faig una valoració més que positiva de la nostra evolució. Buscar finançament sempre és difícil però el que costa més ara és exhibir. Fa temps que al teatre públic no els interessa el que fem. Diuen que les nostres propostes no encaixen en la seva programació. Agraeixo al Romea que ens aculli tres setmanes. Sense el suport d’aquest teatre mai hauríem fet ‘La casa en obres’, dedicat a Blai Bonet; ‘Poseu-me les ulleres’, sobre Gabriel Ferrater; ‘Federico García’», ha comentat aquest veterà de l’escena, a qui després de tant espectacles literaris pluridisciplinaris li ve de gust tornar al teatre de text. Potser necessita un canvi d’aires però ja té al cap altres retrats biogràfics de creadors que admira: Miguel Hernández, Jorge Luis Borges, Pier Paolo Pasolini i el seu últim descobriment, Ángel Vázquez. «És desconegudíssim i ha firmat una de les millors novel·les escrites en castellà de tots els temps: ‘La vida perra de Juanita Narboni’». D’idees no n’hi falten.

 https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20230607/pep-tosar-estrena-fingidor-homenatge-88414258

Cristina Garcia guanya el Premi Llibreter amb ‘Els irredempts’

 

L’escriptora Cristina Garcia ha guanyat el 24è Premi Llibreter en la categoria de literatura catalana amb la seva novel·la Els irredempts (LaBreu Edicions). Es tracta d’un guardó, organitzat pel Gremi de Llibreters de Catalunya, que atorguen les llibreries de Catalunya, amb l’objectiu de destacar i reconèixer la qualitat i la significació de determinats títols per afavorir-ne la difusió mitjançant la seva promoció a les llibreries. Alhora, amb el Premi Llibreter el Gremi de Llibreters vol posar en valor l’ofici de llibreter i el seu papers com a prescriptors al món de la literatura.

El jurat, tal i com recull una informació de l’ACN, ha ressaltat que Els irredempts de Cristina Garcia és una “obra d’una intel·ligència aclaparadora una proposta en què excel·leixen el llenguatge, les idees, l’art”. “El ritme, les atmosferes i la prosa esmolada, d’estil sobri i precís, doten el llibre d’un poder demolidor per a tractar tres històries colpidores i ben diferents amb un denominador en comú, l’arrelament. Una anomalia extraordinària en el panorama literari català”, han afegit.

L’autora ha reconegut que l’obra no és fàcil, ni plaent i ha admès que no és un llibre que hagi sortit en dos dies, sinó que li va costar molt escriure’l. “Ser avui aquí a nivell personal és un petit miracle. Sempre havia pensat que el llibre seria un llibre mort i que en algun punt de la seva construcció acabaria morint o jo l’acabaria oblidant. Quina tonteria, els llibres no s’obliden”, comentava Garcia.

La promesa, de Damon Galgut amb traducció al català d’Àfrica Rubiés i editat per Les Hores ha guanyat el guardó en la categoria d’altres literatures. El jurat ha destacat que la relació dels homes amb la terra és un dels grans temes de la literatura contemporània. “Coneixem la història d’una família en què una promesa no mantinguda plana sobre els personatges. Una gran escriptura i una estructura narrativa original”, detallava.

El president del Gremi de Llibreters, Eric del Arco ha assenyalat l’alt nivell dels finalistes i que els guanyadors ho han fet amb una diferència de vots molt petita. Ha valorat molt positivament l’edició que es porta a terme a Catalunya. El president del Gremi de Llibreters ha explicat que van votar entre els tres finalistes per categoria un centenar de llibreries. “El Premi Llibreter aconsegueix que si voten 100 llibreters, tots ells s’han hagut de llegir els tres llibres en profunditat i podran prescriure l’obra guanyadora i també els altres dos”.

Els premis es lliuren aquest dijous en un acte , a la Sala Paral·lel 62 que també reconeixerà la trajectòria dels llibreters Sergio Bassa, de la Llibreria Bassa, de Móra d’Ebre, i de Rosana Lluch, de la llibreria Llorens Llibres, de Vilanova i la Geltrú, pels seus 35 anys d’ofici.

 https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2299019-cristina-garcia-guanya-el-premi-llibreter-amb-els-irredempts.html?cca=3

 

«Una plataforma digital no pot substituir una biblioteca»: més de 200 investigadors defensen el llibre en paper a l’escola

 

Un manifest exigeix a les administracions «una aposta clara» per recuperar i dinamitzar unes agonitzants biblioteques escolars en un moment en què la comprensió lectora es desploma

La preocupació venia de bastant més lluny, però el detonant va ser un article publicat a principis d’abril en aquest diari titulat ‘Més del 40% de les escoles catalanes no tenen biblioteca escolar malgrat estar-hi obligats per llei’. Alertats per la desoladora fotografia que dibuixava –un escenari en què les biblioteques escolars tendien a l’abandonament–, investigadors en Educació de diferents universitats d’Espanya van començar a enviar-se correus comentant el dramàtic panorama a Catalunya, territori al seu dia impulsor de les biblioteques escolars, però que amb els anys i de manera silenciosa, les ha anat oblidant fins a arribar a la situació actual; mentre la comprensió lectora no deixa d’empitjorar (els pèssims resultats de l’últim PIRLS publicats aquest dilluns confirmen el que docents i les mateixes competències bàsiques feia molt temps que alertaven, Catalunya és a la cua d’Espanya).

En aquest context, i fruit d’aquest primer enviament de ‘mails’ neix el ‘Manifest a favor de les biblioteques escolars i l’accés a lectures en paper’, fet públic aquest dimecres i firmat per més de 200 acadèmics, encapçalat pels investigadors Gemma Lluch i Ladislao Salmerón, de la Universitat de València i per Héctor Ruiz Martín i Marta Ferrero de la Universitat Autònoma de Madrid. 

 

Reemplaçament digital

«En ocasions, la desaparició de biblioteques físiques s’ha justificat amb base al seu reemplaçament per biblioteques digitals, a les quals els alumnes accedeixen per mitjà de dispositius electrònics, i això ens preocupa. Una biblioteca escolar és molt més que una sala amb prestatgeries i llibres; és un lloc d’encreuament de coneixements, la unió de pràctiques, de matèries de tot tipus, de tots els cursos...», reivindica Lluch, que assenyala que tres dels quatre impulsors del manifest són psicòlegs i remarca que la biblioteca escolar és «aquell lloc que pot ajudar a anivellar el capital cultural que les persones porten de les seves famílies»

 «Si bé les biblioteques digitals poden aportar un valor afegit, considerem que eliminar les biblioteques escolars constitueix un greu error pel paper crucial en la democratització del coneixement i la informació de les biblioteques, oferint accés gratuït i igualitari a recursos educatius i culturals, en diversos formats, per a tots els estudiants, independentment del seu origen socioeconòmic», destaca el manifest.

Héctor Ruiz , unaltre dels impulsors de text, expert en psicologia cognitiva de l’aprenentatge, alerta que Catalunya és referent a tot l’Estat en innovació educativa, i també que «la innovació et pot portar a coses interessants però també a errors». «Pensar que pots substituir una biblioteca escolar per una plataforma digital és un error, i hem d’exigir a les administracions una aposta ferma per l’impuls de les biblioteques escolars», destaca Ruiz, que recorda que la investigació deixa clar que els programes de dinamització de les biblioteques tenen un impacte molt rellevant en els resultats acadèmics alguna cosa, reitera, «irremplaçable per una plataforma digital».

Treballar les ‘fake news’

Treballar les ‘fake news’Els més de 200 acadèmics signants del manifest posen sobre la taula el que hauria de ser obvi: la lectura atén absolutament totes les assignatures. «Treballar la lectura és saber diferenciar una notícia falsa i una de veritable, i aquest és un tema que no s’ha entès encara. Vivim en un món supercomplex i la biblioteca és l’encreuament de totes les necessitats de comprensió lectora de totes les assignatures», conclou Ruiz, que destaca la tasca «increïble» que està fent Extremadura introduint les famílies a les biblioteques escolars.

 https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20230531/centenar-academics-impulsen-manifest-defensa-biblioteca-escolar-comprensio-lectora-88084551

Lectura en la presentación del libro "A media voz" de la escritora Montse Santó.

 

Presentació dels dos llibres de la escriptora Montse Santó “Cuando nadie te ve” i “A media voz·

 Ahir es va presentar a la Biblioteca de Creixell, els dos llibres de l'escriptora Montse Santó "Cuando nadie te ve" i "A media voz·
La presentació va ser a càrrec de Vivian Segurana del Col.lectiu, Les papallones liles. Acompanyament musical a càrrec del baixista Lluís Salvador.
La Montse em va convidar a l'acte perquè li faig fer la ressenya del llibre ·Cuando nadie te ve" i també em va demanar que li pogués llegir un fragment del llibre "A media voz", fet que va ser per a mi un gran honor!
L'Acte va ser molt amè i ens va acostar als personatges dels llibres sense perdre el misteri de la seva protagonista, que d'alguna manera li van donar vida i volíem saber més d'ella.
La mateixa autora ens diu:" Us proposo, treure'ns les teranyines del què diràn, parlar clar i amb llibertat, i ser honest@s amb nosaltres mateix@s, per poder-ho ser obertament amb els altres.
Trobareu una trama d'alt voltatge, valenta, de ment oberta i amb la clara intenció de fugir d'imposicions i estereotips socials.
Sí, les dones senten plaer, tenen ganes d'experimentar i superen situacions difícils durant la vida. Tot i així, segueixen defenent els seus drets. Amor, erotisme, amistat, sexe, superació, risc, intriga, i molt més. L'amor és un salt al buit pels valents. No hi ha amor sense risc.

 

Associació cultural Vallgorguina a Tessa Barlo

 

Associació cultural Vallgorguina a Tessa Barlo

 

Tessa Barlo va néixer a Barcelona, des de petita escrivia poesia que va recopilar en la publicació del seu primer poemari l'any 2009: "Quédate en mi memòria" A partir d'aquell moment va compaginar la seva feina amb els estudis d'escriptura creativa, per millorar la seva tècnica.

Amb els anys es va decidir a escriure novel·les. Atresora premis literaris així com deu obres publicades. És una escriptora bilingüe, ja que escriu tant en català con en castellà, demostrant ser una dona d'aquests temps actuals, publica les seves obres a través de la plataforma Amazon perquè considera que és la millor manera d'arribar a tothom, trobant els seus llibres en versió paper, com en versió digital.

L'última obra publicada es titula "El cim de les bruixes", novel·la resumida per la mateixa autora com: "La vida és una continuïtat d'actes i tots tenen conseqüències. Alguna cosa del passat sorgeix inesperadament i ho canvia tot, el destí està escrit i no perdona. Tres amigues de la infància es troben al cap dels anys sense saber que aquesta trobada formava part del seu propi llibre de la vida i del seu final." Tal com va explicar en una entrevista el programa de ràdio "L'arcàdia de les lletres", les trames dels seus llibres sempre intenta que es basin en temes d'actualitat.

Segons les seves paraules Vallgorguina sempre serà un lloc especial per ella perquè va passar durant la seva infància unes vacances als afores del poble, i també, on va descobrir el dolmen en unes de les seves caminades. Quan anys després va ser convidada a tornar a Vallgorguina per fer una conferència, tots aquells records d'infantesa van aflorar i en preguntar a l'organitzador d'aquell acte sobre el dolmen, el Sr. Reverter, li va fer saber que aquell turó se li deia el cim de les bruixes. Així va ser com va decidir d'escriure una novel·la on surtis el dolmen, posant inclús com a títol: "El cim de les bruixes".

El cim de les bruixes és una novel·la de misteri on va sortint un home jove que es relaciona amb les tres protagonistes, la impressió que hi ha alguna cosa més que no se'ns explica, però, que com a lectors, no desentrellem fins al final de la novel·la.

Un consell que dona al jovent que si vol dedicar-se a escriure és que llegeixin, diferents autors, diferents visions de tots ells s'aprèn molt. Obre la ment a un munt de possibilitats.

Per acabar, ens fa saber que té nous projectes, continua escrivint poesia i també ha començat a escriure una nova novel·la, la qual esperem ansiosos a què es publiqui.

Des de la revista la Vall li desitgem molta sort i una abraçada.

                                                                                       ACV