Continuem amb la llei mordassa

 

El passat mes de gener va acabar amb una votació en el parlament espanyol per canviar la llei mordassa i portar-la al congrés per la seva ratificació. El vot va ser favorable, això va sé possible gràcies als vots de ER, que segons ells, ho han fet per no tancar la porta a la negociació i forçà al PSOE a fer concessions. Junts ha votat en contra perquè considera que el text és inacceptable. El cert és que la llei tira endavant sense que cap partit la recolzi ni hi estigui d'acord amb aspectes fonamentals.

Aspectes com: L'eliminació de les pilotes de goma, com a material de la policia antiavalots, les sancions per desobediència i faltes de respecte als agents policials, les devolucions en calent als migrats, són punts que no s'han tocat i que, com diu el diputat de Junts, Josep Pagès "no hi ha un canvi substancial a la llei del PP del 2015". Hem de tenir en compte que les bales de goma estan prohibides al principat català en cas de disturbis.

Els socialistes que en la seva campanya van ser molt contundents a l'hora de dir que abolirien la llei mordassa, es veu que ara mai troben el moment per fer-ho, no només això, sinó que diuen que volen trobar un equilibri entre les forces de seguretat de l'Estat, que han de tenir una seguretat jurídica per tal d'exercici la seva tasca, i els drets dels ciutadans. Aquest equilibri és la por a un segon un d'octubre, i per això es neguen a treure la llei? El PSOE sap que aquesta generositat que demanen als partits, del PP i Vox no la tindran i tampoc els hi fa falta per tirar-la endavant si tenen la majoria o si no sumen els grups en contra, però mai l'aboliran són cants de sirena com ens té acostumats el president Sánchez.

 

Tessa Barlo

 

 

Sebastià Alzamora guanya el premi Òmnium per ‘Ràbia’

La novel·la s'ha imposat així a 'Al llac' de Maria Barbal i 'Les altures' de Sebastià Portell

 

L'obra guanyadora del #PremiÒmnium a la Millor Novel·la de l'Any 2022 és 'Ràbia', de l'escriptor mallorquí @sebastialzamora

. Enhorabona!

 

Resum: La solitud i l'amistat a la perifèria turística.

Un home de mitjana edat viu amb la seva gossa, anomenada Taylor, a la zona de xalets adossats del nucli turístic de Bellavista, en una illa mediterrània sense nom. Un dia la Taylor mor enverinada, sense que el seu amo sàpiga qui pot haver-ho fet, ni per què. Tampoc comprendrà una altra mort absurda, la d'una persona amb qui coincidien sovint quan passejava la gossa, víctima d'un incident de carrer vora un bar de tatuatges regentat per una parella de serbis. Mentre l’home intenta assumir aquests fets, es veu abocat a considerar la relació que té amb el món que l’envolta: un entorn impersonal, degradat per la corrupció i el descontrol, on, tanmateix, el sorprendran fulguracions de bellesa i d’autèntica amistat.

 

 

La modificació del codi penal

La modificació del codi penal

 

En l'última modificació del govern espanyol del codi penal, si bé han suprimit els sis articles referents al delicte de sedició, han redefinit els punts on es tracta els delictes d'ordres públics. Aquests són els punts: 1- Obstaculitzar vies públiques. 2- Envair edificis o instal·lacions públics. Aquests dos punts seran castigats amb penes de presó de sis mesos a tres anys. I augmenta el càstig si el delicte es comet amb "multitud" de tres a cinc anys de presó. Però no acaba aquí, si qui intervé és una autoritat la presó s'eleva de sis a vuit anys. Queda prou clar que la redefinició dels desordres públics "criminalitza" l'activisme polític al carrer. Quan la pena mínima puja a tres anys, ningú podrà evitar la presó que ara és de dos anys. Aquesta reforma ha estat pactada pel PSOE, PODEM i amb l'aval d'ERC.

 

La majoria de represaliats que hi ha a Catalunya és pel delicte de desordres públics, la supressió del delicte de sedició, però, no els afecte i si els pot agreujar les penes per desordres. Així i tot, es valora molt positivament la supressió d'un delicte tan arcaic com el de la sedició, que data de l'any 1822 i que només s'ha aplicat un cop, amb la sentència del tribunal suprem amb els líders independentistes catalans.

 

Aquesta reforma és un perill per les futures protestes i altres drets fonamentals dintre d'una democràcia. Manifestacions per la defensa de l'habitatge, per dissidència política i fins i tot vagues laborals es podrien veure afectats per la reforma. A més la incorporació de l'element "intimidació" en els desordres públics, és preocupant, perquè és molt subjectiu i la intimidació en una protesta, fins ara, era un dret. Tot indica que la reforma pretén frenar i castigar al moviment independentista i de passada qualsevol causa de protesta en altres àmbits. Directament és un atemptat contra els drets bàsics.

 

Els firmats i ERC diuen que aquesta reforma s'ajusta a la legislació que tenen als països europeus. El cert és que a la majoria de juristes i per suposats al ciutadà, li ha deixat un gust molt amargat a la boca. Com sempre la manca de descripció de conceptes claus com violència i intimidació, deixen la porta oberta a un mal ús del dret penal.

 

Tessa Barlo