Pep Tosar estrena ‘El fingidor’, un homenatge a Pessoa

 

L’actor i director mallorquí Pep Tosar ha bussejat en la vida i obra de García Lorca, de Blai Bonet, Guillem d’Efak i Damià Huget per a partir de la seva poesia i la seva personalitat elaborar un retrat original de cada un d’ells trenant versos, projeccions, testimonis, música i dansa. Els seus espectacles, atractius, sensibles i gens pretensiosos, li han permès oferir una altra visió de l’artista a través de propostes que disfruten tant els que coneixen la seva obra com aquells que la descobreixen per primera vegada. A partir d’aquest dimecres i durant tres setmana Tosar passa pel Romea amb ‘El fingidor’, una retrat panoràmic del portuguès Fernando Pessoa (1888-1935), un dels poetes més importants i enigmàtics del segle XX.

TEATRE

Federico García, Lorca 'forever'

Tosar comparteix escenari amb la cantant Joana Gomila, la pianista Elisabet Raspall i el duo circense d’Hotel Iocandi: Tomeu Amer i Grisela Juncà. Intèrprets de primera per a una posada en escena en què l’art de la paraula dialoga amb equilibris impossibles i imatges projectades en escena que contribueixen a retratar Pessoa i el seu temps. La banda sonora fila la connexió entre escenes entre les quals s’inclouen reflexions sobre l’autor del ‘Llibre del desassossec’ a través de diversos testimonis, tant de familiars com d’especialistes en l’obra d’aquest creador singular.

«El poeta és un fingidor. / Fingeix tan completament / que fins i tot fingeix que és dolor / el dolor que de debò sent». Aquests versos obren el poema ‘Autopsicografia’, en què s’inspira el títol de l’espectacle. La dramatúrgia de Tosar i Evelyn Arévalo navega entre rimes, desafiaments a la gravetat, notes de jazz, de pop i de fado per endinsar-se en la fascinant personalitat del poeta que va crear diferents heterònims, personalitats literàries amb les quals va firmar les seves obres. «L’espectacle descobreix detalls íntims de la seva vida i les connexions entre el seu periple existencial i els propòsits literaris de la seva obra», ha explicat Tosar. Parla, per exemple, de què van significar aquestes anades i vingudes entre Lisboa i Durban, ciutat sud-africana on va estudiar que estava a 30 dies amb barco. També porten a col·lació la seva relació amb la seva enamorada, Ofélia Queiroz, a qui va dedicar nombrosos poemes.

Entre els testimonis que nodreixen l’espectacle figuren el de Richard Zenith, que el 2021 va publicar ‘Pessoa: a biography’ i el de la neboda del poeta, Manuela, que quan la va entrevistar Tosar fa dos anys tenia 95 anys. «Tot i que Pessoa va ser tractat per psiquiatres, no crec que patís cap malaltia mental», ha assegurat Tosar. «Com la Manuela em va fer veure, els heterònims del seu oncle eren una cosa més senzilla del que molts imaginen: al cap i a la fi, com em va dir, tots ens comportem de maneres diferents segons on siguem». Però és que Pessoa, fascinant persona, va arribar a firmar textos amb uns 70 heterònims diferents, per als quals va desenvolupar una obra poètica diferent. Fins i tot va establir relacions entre aquestes firmes, entre les quals figuren Bernardo Soares, Álvaro de Campos, Ricardo Reis, Alberto Caeiro.

Oblideu-nos de Nosaltres, companyia fundada el 2009, ha estrenat 10 espectacles des del 2009. «Faig una valoració més que positiva de la nostra evolució. Buscar finançament sempre és difícil però el que costa més ara és exhibir. Fa temps que al teatre públic no els interessa el que fem. Diuen que les nostres propostes no encaixen en la seva programació. Agraeixo al Romea que ens aculli tres setmanes. Sense el suport d’aquest teatre mai hauríem fet ‘La casa en obres’, dedicat a Blai Bonet; ‘Poseu-me les ulleres’, sobre Gabriel Ferrater; ‘Federico García’», ha comentat aquest veterà de l’escena, a qui després de tant espectacles literaris pluridisciplinaris li ve de gust tornar al teatre de text. Potser necessita un canvi d’aires però ja té al cap altres retrats biogràfics de creadors que admira: Miguel Hernández, Jorge Luis Borges, Pier Paolo Pasolini i el seu últim descobriment, Ángel Vázquez. «És desconegudíssim i ha firmat una de les millors novel·les escrites en castellà de tots els temps: ‘La vida perra de Juanita Narboni’». D’idees no n’hi falten.

 https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20230607/pep-tosar-estrena-fingidor-homenatge-88414258

Cristina Garcia guanya el Premi Llibreter amb ‘Els irredempts’

 

L’escriptora Cristina Garcia ha guanyat el 24è Premi Llibreter en la categoria de literatura catalana amb la seva novel·la Els irredempts (LaBreu Edicions). Es tracta d’un guardó, organitzat pel Gremi de Llibreters de Catalunya, que atorguen les llibreries de Catalunya, amb l’objectiu de destacar i reconèixer la qualitat i la significació de determinats títols per afavorir-ne la difusió mitjançant la seva promoció a les llibreries. Alhora, amb el Premi Llibreter el Gremi de Llibreters vol posar en valor l’ofici de llibreter i el seu papers com a prescriptors al món de la literatura.

El jurat, tal i com recull una informació de l’ACN, ha ressaltat que Els irredempts de Cristina Garcia és una “obra d’una intel·ligència aclaparadora una proposta en què excel·leixen el llenguatge, les idees, l’art”. “El ritme, les atmosferes i la prosa esmolada, d’estil sobri i precís, doten el llibre d’un poder demolidor per a tractar tres històries colpidores i ben diferents amb un denominador en comú, l’arrelament. Una anomalia extraordinària en el panorama literari català”, han afegit.

L’autora ha reconegut que l’obra no és fàcil, ni plaent i ha admès que no és un llibre que hagi sortit en dos dies, sinó que li va costar molt escriure’l. “Ser avui aquí a nivell personal és un petit miracle. Sempre havia pensat que el llibre seria un llibre mort i que en algun punt de la seva construcció acabaria morint o jo l’acabaria oblidant. Quina tonteria, els llibres no s’obliden”, comentava Garcia.

La promesa, de Damon Galgut amb traducció al català d’Àfrica Rubiés i editat per Les Hores ha guanyat el guardó en la categoria d’altres literatures. El jurat ha destacat que la relació dels homes amb la terra és un dels grans temes de la literatura contemporània. “Coneixem la història d’una família en què una promesa no mantinguda plana sobre els personatges. Una gran escriptura i una estructura narrativa original”, detallava.

El president del Gremi de Llibreters, Eric del Arco ha assenyalat l’alt nivell dels finalistes i que els guanyadors ho han fet amb una diferència de vots molt petita. Ha valorat molt positivament l’edició que es porta a terme a Catalunya. El president del Gremi de Llibreters ha explicat que van votar entre els tres finalistes per categoria un centenar de llibreries. “El Premi Llibreter aconsegueix que si voten 100 llibreters, tots ells s’han hagut de llegir els tres llibres en profunditat i podran prescriure l’obra guanyadora i també els altres dos”.

Els premis es lliuren aquest dijous en un acte , a la Sala Paral·lel 62 que també reconeixerà la trajectòria dels llibreters Sergio Bassa, de la Llibreria Bassa, de Móra d’Ebre, i de Rosana Lluch, de la llibreria Llorens Llibres, de Vilanova i la Geltrú, pels seus 35 anys d’ofici.

 https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2299019-cristina-garcia-guanya-el-premi-llibreter-amb-els-irredempts.html?cca=3

 

«Una plataforma digital no pot substituir una biblioteca»: més de 200 investigadors defensen el llibre en paper a l’escola

 

Un manifest exigeix a les administracions «una aposta clara» per recuperar i dinamitzar unes agonitzants biblioteques escolars en un moment en què la comprensió lectora es desploma

La preocupació venia de bastant més lluny, però el detonant va ser un article publicat a principis d’abril en aquest diari titulat ‘Més del 40% de les escoles catalanes no tenen biblioteca escolar malgrat estar-hi obligats per llei’. Alertats per la desoladora fotografia que dibuixava –un escenari en què les biblioteques escolars tendien a l’abandonament–, investigadors en Educació de diferents universitats d’Espanya van començar a enviar-se correus comentant el dramàtic panorama a Catalunya, territori al seu dia impulsor de les biblioteques escolars, però que amb els anys i de manera silenciosa, les ha anat oblidant fins a arribar a la situació actual; mentre la comprensió lectora no deixa d’empitjorar (els pèssims resultats de l’últim PIRLS publicats aquest dilluns confirmen el que docents i les mateixes competències bàsiques feia molt temps que alertaven, Catalunya és a la cua d’Espanya).

En aquest context, i fruit d’aquest primer enviament de ‘mails’ neix el ‘Manifest a favor de les biblioteques escolars i l’accés a lectures en paper’, fet públic aquest dimecres i firmat per més de 200 acadèmics, encapçalat pels investigadors Gemma Lluch i Ladislao Salmerón, de la Universitat de València i per Héctor Ruiz Martín i Marta Ferrero de la Universitat Autònoma de Madrid. 

 

Reemplaçament digital

«En ocasions, la desaparició de biblioteques físiques s’ha justificat amb base al seu reemplaçament per biblioteques digitals, a les quals els alumnes accedeixen per mitjà de dispositius electrònics, i això ens preocupa. Una biblioteca escolar és molt més que una sala amb prestatgeries i llibres; és un lloc d’encreuament de coneixements, la unió de pràctiques, de matèries de tot tipus, de tots els cursos...», reivindica Lluch, que assenyala que tres dels quatre impulsors del manifest són psicòlegs i remarca que la biblioteca escolar és «aquell lloc que pot ajudar a anivellar el capital cultural que les persones porten de les seves famílies»

 «Si bé les biblioteques digitals poden aportar un valor afegit, considerem que eliminar les biblioteques escolars constitueix un greu error pel paper crucial en la democratització del coneixement i la informació de les biblioteques, oferint accés gratuït i igualitari a recursos educatius i culturals, en diversos formats, per a tots els estudiants, independentment del seu origen socioeconòmic», destaca el manifest.

Héctor Ruiz , unaltre dels impulsors de text, expert en psicologia cognitiva de l’aprenentatge, alerta que Catalunya és referent a tot l’Estat en innovació educativa, i també que «la innovació et pot portar a coses interessants però també a errors». «Pensar que pots substituir una biblioteca escolar per una plataforma digital és un error, i hem d’exigir a les administracions una aposta ferma per l’impuls de les biblioteques escolars», destaca Ruiz, que recorda que la investigació deixa clar que els programes de dinamització de les biblioteques tenen un impacte molt rellevant en els resultats acadèmics alguna cosa, reitera, «irremplaçable per una plataforma digital».

Treballar les ‘fake news’

Treballar les ‘fake news’Els més de 200 acadèmics signants del manifest posen sobre la taula el que hauria de ser obvi: la lectura atén absolutament totes les assignatures. «Treballar la lectura és saber diferenciar una notícia falsa i una de veritable, i aquest és un tema que no s’ha entès encara. Vivim en un món supercomplex i la biblioteca és l’encreuament de totes les necessitats de comprensió lectora de totes les assignatures», conclou Ruiz, que destaca la tasca «increïble» que està fent Extremadura introduint les famílies a les biblioteques escolars.

 https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20230531/centenar-academics-impulsen-manifest-defensa-biblioteca-escolar-comprensio-lectora-88084551

Lectura en la presentación del libro "A media voz" de la escritora Montse Santó.

 

Presentació dels dos llibres de la escriptora Montse Santó “Cuando nadie te ve” i “A media voz·

 Ahir es va presentar a la Biblioteca de Creixell, els dos llibres de l'escriptora Montse Santó "Cuando nadie te ve" i "A media voz·
La presentació va ser a càrrec de Vivian Segurana del Col.lectiu, Les papallones liles. Acompanyament musical a càrrec del baixista Lluís Salvador.
La Montse em va convidar a l'acte perquè li faig fer la ressenya del llibre ·Cuando nadie te ve" i també em va demanar que li pogués llegir un fragment del llibre "A media voz", fet que va ser per a mi un gran honor!
L'Acte va ser molt amè i ens va acostar als personatges dels llibres sense perdre el misteri de la seva protagonista, que d'alguna manera li van donar vida i volíem saber més d'ella.
La mateixa autora ens diu:" Us proposo, treure'ns les teranyines del què diràn, parlar clar i amb llibertat, i ser honest@s amb nosaltres mateix@s, per poder-ho ser obertament amb els altres.
Trobareu una trama d'alt voltatge, valenta, de ment oberta i amb la clara intenció de fugir d'imposicions i estereotips socials.
Sí, les dones senten plaer, tenen ganes d'experimentar i superen situacions difícils durant la vida. Tot i així, segueixen defenent els seus drets. Amor, erotisme, amistat, sexe, superació, risc, intriga, i molt més. L'amor és un salt al buit pels valents. No hi ha amor sense risc.

 

Associació cultural Vallgorguina a Tessa Barlo

 

Associació cultural Vallgorguina a Tessa Barlo

 

Tessa Barlo va néixer a Barcelona, des de petita escrivia poesia que va recopilar en la publicació del seu primer poemari l'any 2009: "Quédate en mi memòria" A partir d'aquell moment va compaginar la seva feina amb els estudis d'escriptura creativa, per millorar la seva tècnica.

Amb els anys es va decidir a escriure novel·les. Atresora premis literaris així com deu obres publicades. És una escriptora bilingüe, ja que escriu tant en català con en castellà, demostrant ser una dona d'aquests temps actuals, publica les seves obres a través de la plataforma Amazon perquè considera que és la millor manera d'arribar a tothom, trobant els seus llibres en versió paper, com en versió digital.

L'última obra publicada es titula "El cim de les bruixes", novel·la resumida per la mateixa autora com: "La vida és una continuïtat d'actes i tots tenen conseqüències. Alguna cosa del passat sorgeix inesperadament i ho canvia tot, el destí està escrit i no perdona. Tres amigues de la infància es troben al cap dels anys sense saber que aquesta trobada formava part del seu propi llibre de la vida i del seu final." Tal com va explicar en una entrevista el programa de ràdio "L'arcàdia de les lletres", les trames dels seus llibres sempre intenta que es basin en temes d'actualitat.

Segons les seves paraules Vallgorguina sempre serà un lloc especial per ella perquè va passar durant la seva infància unes vacances als afores del poble, i també, on va descobrir el dolmen en unes de les seves caminades. Quan anys després va ser convidada a tornar a Vallgorguina per fer una conferència, tots aquells records d'infantesa van aflorar i en preguntar a l'organitzador d'aquell acte sobre el dolmen, el Sr. Reverter, li va fer saber que aquell turó se li deia el cim de les bruixes. Així va ser com va decidir d'escriure una novel·la on surtis el dolmen, posant inclús com a títol: "El cim de les bruixes".

El cim de les bruixes és una novel·la de misteri on va sortint un home jove que es relaciona amb les tres protagonistes, la impressió que hi ha alguna cosa més que no se'ns explica, però, que com a lectors, no desentrellem fins al final de la novel·la.

Un consell que dona al jovent que si vol dedicar-se a escriure és que llegeixin, diferents autors, diferents visions de tots ells s'aprèn molt. Obre la ment a un munt de possibilitats.

Per acabar, ens fa saber que té nous projectes, continua escrivint poesia i també ha començat a escriure una nova novel·la, la qual esperem ansiosos a què es publiqui.

Des de la revista la Vall li desitgem molta sort i una abraçada.

                                                                                       ACV

 

 

 

Ressenya del llibre "Cuando nadie te ve" de Montse Santó

 

 

 

Aquesta és la ressenya que li vaig fer a l'escriptora Montse Santó pel seu llibre "Cuando nadie de ve" i que ha posat a la seva parada de Sant Jordi, m'ha fet molta il·lusió, moltes gràcies, Mon.

Sant Jordi 2023

Sant Jordi sempre és especial, i amb aquest any de sequera el sol ens va acompanyar tot el dia, la plaça de Cerdanyola s'ha omplert de gom a gom, la gent va gaudir de les roses i dels llibres. Aquí em teniu amb una petita entrevista que em va fer l'ajuntament i una petita lectura d'un fragment de la meva novel·la "El cim de les bruixes" així com 4 poemes petits del llibre "I tu vas arribar". Però el que m'omple de goig, és parlar amb les meves amistats de sempre i les que s'apropen perquè en volen coneixen, està en contacte amb el públic, és meravellós.

 

Haruki Murakami

 « La vida és ben curiosa. Allò que en un moment determinat ens sembla tan brillant que faríem
el que fos
per obtenir-ho, amb el temps, o amb un simple canvi de perspectiva, de sobte ens sembla que ha
perdut tot el color »

 

Haruki Murakami (村上春樹 , Murakami Haruki?) (Kyoto, 12 de gener de 1949)
és un autor de novel·les i contes japonès. Si bé va néixer a Kioto, visqué gran
part de la seva joventut a Kōbe. El pare era fill d'un monjo budista, mentre que
la mare és filla d'un mercader d'Osaka, però ambdós ensenyaven literatura
japonesa.
Des de la joventut, Murakami va estar molt influït per la cultura occidental, en
particular per la música i literatura. Va créixer llegint nombroses obres d'autors
estatunidencs, com Kurt Vonnegut, Richard Brautigan i Jack Kerouac. Són
aquestes influències occidentals les que sovint distingeixen Murakami d'altres
escriptors japonesos. Estudià literatura i dramatúrgia grega a la Universitat de
Waseda (Soudai), on conegué la seva dona, Yoko. La seva primera feina va ser
en una botiga de discos (igual que un dels seus personatges principals, Toru
Watanabe de Norwegian Wood). Abans d'acabar els seus estudis, Murakami obrí
el bar de jazz "Peter Cat" a Tòquio, que romangué obert entre 1974 i 1982. El 1986, després del gran èxit de la
seva novel·la Tòquio blues, abandonà el Japó per a anar a viure a Europa i a Amèrica. El 1984 va canviar la seva
residència a Fujisawa (Kanagawa), Tòquio, per Oiso (Kanagawa), a aquest canvi van seguir una sèrie de viatges a
Itàlia i Grècia. El 1991 va impartir classes a la Universitat de Princeton (Nova Jersey) primer com a docent convidat,
després com a professor convidat. El juliol de 1993 va ser contractat per la Tufts University a Medford. Tornà al
seu país el 1995 arran del terratrèmol de Kobe, la ciutat de la seva infantesa, així com l'atac de gas sarín que la
secta Aum Shinrikyo perpetrà al metro de Tòquio, fets sobre els quals escriuria. En l'actualitat resideix a Oiso des
del 2001. El 2011 li va ser concedit el Premi Internacional Catalunya.

Crònica de l'ocell
Balla, balla, balla
Tokyi Blous
Kafka a la platja
After drak
1Q84
L’amant perillosa

[Font Viquipedia. Consulta 12/2/2023]

❝Convertir-se en homes sense dones és molt fàcil. N’hi ha prou
d’estimar profundament una dona i que ella se’n vagi. Gairebé sempre (com
sabeu), els qui s’enduen les dones són els astuts mariners. Les atrauen amb
paraules plenes d’enginy i se les emporten corrents a Marsella o a la Costa
d’Ivori. Nosaltres pràcticament no podem fer res per aturar-los. ❞.

En aquest recull de relats llargs Murakami ens retrata set històries
protagonitzades per set protagonistes que, per una raó o per una altra,
han perdut la seva dona. Així tenim en Kafuku, un actor de segona que ha perdut la seva preciosa esposa per culpa d'un càncer, en Kitaru, un mal estudiant que no pot mantenir la relació que té amb la seva xicota de sempre quan ella va a la universitat, o en Kino, que deixa la feina i munta un bar després de saber que la seva dona s'allita amb un company seu.
Set retrats independents que van des del més realista fins als confins més inquietants i surrealistes de l'univers Murakami. Alhora, ens mostra una reflexió profunda sobre la solitud, les relacions personals, els sentiments i els motius de les persones per fer les coses que fan. En una societat de vegades retrògrada i masclista com la japonesa, els homes sense dones no són res. Tenen un buit que no pot omplir-se, de vegades, ni amb una altra dona.

És difícil explicar de què va aquest llibre posat que el fil que uneix les set històries és tènue i només les relaciona que els homes són protagonistes, però potser encara ho són més les dones que els falten. També sóc conscient que llegint l'argument no sembla res de l'altre món, però puc assegurar que es tracta d'un llibre brillant. Normalment en un recull de relats en trobo de fluixos i un parell destaquen. En aquest cas, tots són molt bons, i alguns són espectaculars. D'una cinquantena de pàgines cadascun, tret dels dos últims, que són més
curts, l'estil descriptiu i estàtic de Murakami transpira pels quatre costats. També els seus finals abruptes. No falten fets inexplicables (i inexplicats), però s'hi afegeix un puntet d'humor i de trapelleria, gens acostumada en l'autor, que arrodoneix encara més unes idees molt inspirades. Tot i que els personatges són un pèl esperpèntics, com no, no és difícil trobar-se retratat en alguna de les històries.

Tots els relats tenen alguna cosa, però destacaré 'Kino' i 'Samsa enamorat', increïbles. Recomanable 100% per aquella
gent a qui agradi l'autor, què feu que encara no l'esteu llegint?? Espavileu. Però tot i que a mi m'ha entusiasmat, als
que no us agrada l'autor ni ho intenteu, no digueu 'a veure si amb aquest...'. No, heu sentit? No us agradarà i punt.
No el poseu a la llista, no us gasteu diners. A mi em va meravellar, però és Murakami en estat pur. No se'n parli
més. El tema principal de les novel·les de Murakami és la pèrdua de l'amor i els intents (endebades) per aconseguirlo.
També cal mencionar la tendència de l'escriptor a traspassar la frontera de la representació real i la ciència-ficció.
.

[Font https://www.llibresipunt.cat/2015/03/homes-sense-dones.html Consulta 14/02/2023