dijous, 4 de gener del 2018

Efemèrides de 2018. Manuel de Pedrolo, Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Abelló, entre d'altres






En aquest any que comença retrem homenatge als escriptors catalans. I és que la majoria d'autors les efemèrides dels quals se celebren en 2018 van néixer per aquestes terres. El primer que cal destacar és Manuel de Pedrolo, que va venir al món l'1 d'abril de 1918 i que, per tant, veurà rescatada la seva memòria al llarg dels dotze mesos que vénen. De fet, tantes ganes hi ha de commemorar aquesta data que l'editorial Comanegra ja ha llançat el primer volum del seu cicle de novel.les La terra prohibida i que ha anunciat la publicació d'una autoficció inèdita fins avui. D'altra banda, i al marge dels actes que la comissària de l'Any Pedrolo', Ana Maria Vilallonga, té ja programats, s'espera la biografia de Bel Zavalla, una antologia d'articles de premsa (Ara Llibres) i la versió òmnibus que Edicions 62 publicarà pròximament amb les seves tres millors novel.les negres: Doble o res, L’inspector fa tard i  Joc brut.

En 2018 també celebrarem els cent anys del naixement de Raimon Panikkar, sacerdot, filòsof i teòleg a qui devem el maridatge de cultures entre Orient i Occident. La Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i altres institucions públiques i privades ja han anunciat una serie d'actes per l'Any Panikkar' i de ben segur que les editorials ja planegen la reedició d'algunes de les seves obres cabdals.
Però no es queda aquí el rescat de les grans figures de la literatura catalana. Perquè aquest any també commemorarem el 150 aniversari del naixement del gran lingüista Pompeu Fabra, així com el centenari de la versió que va fer en 1918 de la seva Gramàtica Catalana. Igualment, s'esperen diferents actes en homenatge al 150 aniversari del naixement del folklorista i fundador de l’Orfeó Català Aureli Capmany, així com al centenari de l'arribada al món de la seva filla Maria Aurèlia Capmany, novel.lista, dramaturga i assagista que, en la dècada dels 80, va arribar a ser regidora de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Una mica menys rodona –però no per això menys important- serà l'efemèride de Joanot Martorell, que en 2018 es compliran 550 anys de la seva defunció i que segur que serà homenatjat des d'alguna institució o editorial.
Finalment, destacar també les efemèrides de la poeta i traductora Montserrat Abelló (centenari del seu naixement), de la periodista, anarco feminista i doctora Amparo Poch (cinquanta anys de la seva mort) i del poeta Carles Fages de Climent (ídem).
En l'àmbit internacional, mereix especial atenció el centenari de la mort de Guillaume Apollinaire, el centenari del naixement d’Aleksandr Solzhenitsyn i, sobretot, el bicentenari del naixement d'una dona a qui ja la hi està homenatjant amb el rescat de la seva obra cabdal: Cumbres borrascosas. Emily Brontë va néixer en Thornton (Yorkshire) el 30 de juliol de 1818, i va reformular la literatura anglosaxona sense amb prou feines sortir de la casa que compartien amb el seu pare, el seu germà i les seves també famosíssimes germanes Charlotte i Anne. Les tràgiques destinacions de les tres noies, així com la profunditat de les seves obres, continuen marcant la història de la literatura anglosaxona.

divendres, 1 de desembre del 2017

Recital poetic a la Sedeta- Barcelona




Ahir 30-11, va tindre lloc el recital de poesia amb música en el Centre Cívic La Sedeta de Barcelona, organitzat per la poeta Antònia Pilar Villaescusa. La música va ser a carrer del grup , Però la innovació aquest cop va ser la xerrada nutricionista i també una terapeuta.
L'ambient molt amè de tots el que hi van ser, tant participant com a públic, va tindre com a resultat un acte meravellós.















dimecres, 29 de novembre del 2017

S’ha mort l’escriptora i periodista Patrícia Gabancho





A causa d'un càncer de pulm

La periodista, escriptora i activista Patrícia Gabancho s’ha mort avui a migdia a Barcelona a causa d’un càncer de pulmó. Nascuda a Buenos Aires el 1952, va estudiar llengua catalana i es va relacionar amb dissidents del Casal de Catalunya, que eren independentistes i d’esquerres. Un cop acabats els estudis de periodisme, l’any 1974 es va traslladar a Catalunya, on ha viscut des de llavors.

Ha publicat llibres sobre cultura, sobre història i política de Catalunya i sobre urbanisme, especialment centrats en la ciutat de Barcelona i el fet metropolità. Estava vinculada amb plataformes i iniciatives de caràcter sobiranista i era una destacada activista independentista. Va col·laborar en diversos mitjans de premsa i ràdio, en tasques de difusió cultural.

Amb l’assaig ‘Crònica de la independència’, fou l’autor en la categoria de no-ficció que més llibres va vendre el Sant Jordi del 2009.

El setembre del 2012 va rebre el premi Prudenci Bertrana per la novel·la semiautobiogràfica La néta d’Adam.

Va ser membre del Cercle d’Estudis Sobiranistes. El 2011, després de la Conferència Nacional per l’Estat Propi del 30 d’abril, va comprometre’s activament amb l’Assemblea Nacional Catalana. Des del 2014 formava part, com a vice-presidenta primera, de la junta de l’Ateneu Barcelonès, presidida per Jordi Casassas.

Gabancho va estar vinculada a l’àmbit de literatura del Congrés de Cultura Catalana, del qual ara es commemora el quarantè aniversari.

dimarts, 28 de novembre del 2017

Un abans i un després del 1 d’octubre

Un abans i un després del 1 d’octubre




L'1 d'octubre ha canviat tot l'escenari polític, tant a Catalunya com a Espanya. I el que encara és més important, a Europa. Les càrregues policies, les imatges de violència injustificada davant uns ciutadans pacífics, que defensaven els seus col·legis per poder votar, ha arribat als europeus, hi ha línies de drets humans dins d'una democràcia que no es poden passar. Per fi, ha deixat de ser un "assumpte intern".
        Rajoy i el seu govern s'han deixat portar per cor ple d'odi cap al català i no ha utilitzat el cap. "A qualsevol preu i de qualsevol forma" un "a por ellos" que cridava la gent. I ara tota Europa o gairebé, denuncia la violència ocorreguda a Catalunya. Però la prepotència del govern espanyol no té límits, sabent, com almenys haurien de saber, que hi havia visitants, periodistes i fins i tot observadors internacionals que han declarat: "Que malgrat les dificultats en què s'ha produït el referèndum, tot ha estat correcte i que el resultat es dóna per bo". Doncs, així i tot, el president Rajoy aquesta mateixa nit de l'1-10, en el comunicat de premsa posa l'accent que no hi ha hagut urnes, ni vots i que no s'ha efectuat el referèndum. Com algú pot ser tan inútil!

        Com ha negat també, per a ofensa dels catalans que ho hem sofert, els 844 ferits, les declaracions de proporcionalitat de la càrrega policial a persones que aixecaven les seves mans en senyal de pau. No hi ha perdó, no hi ha oblit. Les seves paraules feridores com la de tots del PP i fins i tot la del monarca, del que no mereix ni dues paraules, ja no ens fan ni efecte. Només un objectiu, avui més desitjat que mai. 
El deu d'octubre, el dia esperat per molts catalans. La declaració del president Puigdemont davant el parlament, ha deixat a una majoria, crec que, sense error a equivocar-me, una sensació agredolça.

         D'una banda, vam fer un pas molt decisiu, i fins i tot simbòlicament es va signar la independència, sense ser una DIU, es va obrir un procés de negociació temporal que, en les tres setmanes posteriors no fructífera.

        El 26-10 va ser d'infart per a molts, quan a les dotze del migdia els informatius donaven la notícia que el president convocava eleccions. Decepció, estupefacció i moltes més emocions contradictòries. Entre intentar entendre l'estratègia del president o si havia traït als catalans de 1-10. A les cinc de la tarda tot s'aclareix i davant una nova declaració del president, el procés segueix, reunint a la càmera del parlament a tots els diputats.

      
 El 27-10 a les 15,35 de la tarda quedarà en la memòria i en els llibres d'història de Catalunya, es proclama La República Catalana.
Tessa Barlo