Pertanyo al club de lectura d’una de les biblioteques de Vilanova i la Geltrú. Vaig començar a llegir aquest llibre, sabent que era dur, perquè la moderadora, ja ens havia previngut. Ha sigut pitjor, no vaig passar del segon capítol, diria que ratlla la crueltat, potser és pel meu estat d'ànim, potser pel moment de la meva vida, no ho sé, però no vaig poder continuar, em va afectar tant, que vaig estar tres dies sense dormir, les imatges que el meu cervell va construir, les veia una vegada i una altra. Era continuar el llibre amb el preu de perdre la salut per manca de descans o deixar-ho córrer.
La cruesa en l'escriptura no és intrínsecament necessària en escriure, potser una eina per explicar el dolor, el qual vol impactar d’una manera més realista; ara bé, jo em pregunto és necessari?, es pot fer un impacte emocional igualment, perquè tothom té imaginació, no sé tan detallista amb la crueltat, amb la intensitat.
No sé com continua el llibre perquè no he pogut passar del segon capítol, però em pregunto si és necessari ser tan descriptiu en el dolor i misèria humana.
