San Jordi 2025

 

 

Sant Jordi – Signatura de “El asesino imposible”

Aquest Sant Jordi va ser una jornada inoblidable. Vaig tenir l’honor de signar exemplars de la meva última novel·la, El asesino imposible, i compartir moments molt especials amb els lectors. Des del primer moment, l’ambient va ser màgic: carrers plens de roses, llibres i somriures.

Em va emocionar profundament veure com tanta gent s’apropava amb el llibre a les mans, alguns ja amb les pàgines subratllades i preguntes preparades, d’altres descobrint-lo per primera vegada amb il·lusió. Cada dedicatòria va ser una oportunitat per agrair-vos el suport i per connectar de manera personal amb cadascú de vosaltres.

També vaig tenir converses precioses amb altres autors, lectors habituals i fins i tot nens curiosos pel món de la literatura. Em vaig sentir molt estimada i plena d’energia per continuar escrivint.

Gràcies per fer d’aquest Sant Jordi un dia tan especial. El asesino imposible ja forma part del vostre univers lector, i això és el regal més gran que podria rebre com a escriptora.

 

 

Àrticle escrit al Tot Cerdanyola

 

Albert Sánchez Piñol presenta el llibre ‘Les tenebres del cor’

L’antropòleg i novel·lista Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) ha publicat Les tenebres del cor (La Campana), en què es fixa en “la fascinació pels pigmeus” a través de les experiències de diferents personatges que hi van entrar en contacte, com ara Paul du Chaillu, Georg A. Schweinfurth, Paul Schebesta i Anne Eisner, que esdevenen protagonistes d’una obra que recupera episodis “certs i documentats”, però ho mostra a través d’una estructura narrativa de la qual ell mateix forma part. En concret, Sánchez Piñol evoca els seus viatges al Congo. “La meva vocació infantil era conèixer altres mons, i els he trobat en el nostre”, sosté l’autor de La pell freda, Pandora al Congo, Victus i, entre d’altres, Pallassos i monstres, en què ja mostrava les profunditats antropològiques d’Àfrica.

Les tenebres del cor narra la recerca per part d’un grup d’exploradors, aventurers i estudiosos del grup humà més allunyat dels nostres paràmetres culturals i de la nostra fesomia: els anomenats erròniament pigmeus de la selva africana. Comença en el segle XIX i acaba en el XXI, amb l’experiència de l’escriptor, que els va visitar durant uns mesos els anys 1996, 1997 i 1998.

Sánchez Piñol reconeix que la idea d’escriure un llibre així feia molt de temps que li rondava pel cap i es va acabar materialitzant quan va començar a descobrir personatges que també havien entrat en contacte amb aquesta gent, “cadascun amb les seves pròpies aventures i tragèdies”.

L’autor assenyala que tot parteix d’anècdotes certes amb una mica de ficció. “Ara bé, a l’organització del text es pot trobar una mica aquesta estructura narrativa que permet, per exemple, excloure certes coses i decidir què queda dins i què queda fora del text”, afegeix.

Segons Piñol, tots els personatges tenen en comú que, més enllà d’unes experiències “esfereïdores, alegres, vils, perilloses, decebedores o reveladores”, van viatjar amb un objectiu molt clar, “trobar els pigmeus”, i que el fet de fer-ho els va aportar una projecció diferent del món que en realitat volien trobar. “El que intenta explicar aquest llibre és un viatge dimensional, i la primera cosa que perd el sentit és el temps, deixant de banda si un personatge hi va passar dues tardes o 25 anys”, conclou.

 

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2514482-albert-sanchez-pinol-presenta-el-llibre-les-tenebres-del-cor.html

 

 
 

Trump i la seva repercussió a Europa

Quan en el 2016 va guanyar per primera vegada les eleccions als Estats Units, es va produir una estupefacció general, ¿com havia pogut guanyar a Hillary Clinton, una dona molt més preparada i qualificada que ell? Aquesta segona vegada ha estat més decebedora, un personatge perseguit per la justícia, mentider, misogin, barroer, maleducat, etc. És en definitiva un ignorat sense cap principi, indigne de ser el president dels Estats Units.

Però els EUA no és Europa, existeix una “Amèrica profunda” que són milions de persones. Són uns votats de rasa blanca sense estudis o molt bàsics, majoritàriament d’origen irlandès i escocès, assentant a la serralada dels Apalatxes i que travessa del nord a sud dels EUA. Es tracta d’un sector molt pobre i molt radicalitzat amb les idees. Viuen en una decadència que dura més de quaranta anys i com sols passar, busquen culpables de la seva situació. Arriba Trump i els diu jo soc dels vostres, “Heu estat oblidats fins ara, jo us asseguro que des d’ara ja no ho sereu més”.

La societat que viuen a les costes, est i oest els menyspreen, per ser un sector on la gent és majoritàriament alcohòlica, problemes de drogues (la droga més utilitzada és fentanil) amb tots els problemes i malalties que suposa. Curiosament, això no afecta ni als afroamericans, ni asiàtics, ni hispans. Trump ha sabut escolta a aquesta altra Amèrica. Aquí el secret del seu èxit, Hillary Clinton els va titllar de “deplorables” i Kamala Harris “d’escombraries”. Hi ha dues Amèriques, i Trump els hi diu: “Jo soc la vostra revenja”.

Dit això, no cap dubte de què Trump és una amenaça per Europa. El primer a patir les conseqüències serà Ucraïna, no tindrà més ajuda militar i Europa tampoc podrà suplir el cost econòmic que feia els EUA. Per altra banda, saben de la seva amistat amb Putin. El seu desgavell econòmic amb els aranzels que pot fer no només a Europa, sinó a escala mundial, potser tan desastrós, que ens pot portar a la tercera guerra mundial, hem de tindre en compte que estem en un món globalitzat, tot ens afecta a tots.

Europa té una oportunitat de mirar per ella, és ara o mai, i tindre polítiques pròpies i sobretot, defensar l'economia interior dels països que la componen, potser és el moment de canviar les polítiques europees en referència a l'exterior.

 

Tessa Barlo