dijous, 4 de juliol del 2024

SISTEMES DE GOVERN


 

Els filòsofs de l’antiga Grècia consideraven que una societat ben organitzada constituïa un instrument per garantir la supervivència i les prosperitats dels individus i que a més, comercialitzava les seves aptituds.

Tant Plató com Aristòtil, són els dos principals teòrics polítics que avalant aquesta teoria.

Plató feia aquestes divisions

·         -Aristocràcia— Governen persones elitistes sobresurten per la seva saviesa, virtut i experiència del món. Amb el temps la corrupció d’aquest sistema degeneraria en una…

·         -Timocràcia— Per mesurar la renda, es va establir el medimne com a unitat de mesura. Depenent de la quantitat de medimnes, una persona pertanyeria a una classe social i tindria una sèrie de funcions. Però que havia de fer aquestes funcions, generalment governaven violentament i cerquen el benefici propi.

·         -Oligarquia-És una forma de govern en la qual el poder suprem està en mans de poques persones, generalment de la mateixa classe. És a dir persones adinerades que només miren els seus interessos econòmics.

·         -Democràcia— Davant d’aquests abusos el poble es rebel·la i pren el poder i por, sembla un sistema de govern just, però no ho és i acaba sent una…

·         -Demagògia— La instauració d'un règim autoritari oligàrquic o tirànic, que més sovint neix de la pràctica demagògica que ha eliminat així a tota oposició.

         Plató creia que la democràcia era el pitjor govern, el seu ideal podria tindre semblança a l’anarquia. Ell es basava en la idea que no tots els homes i dones som iguals i que uns són més aptes per unes que unes altres, de manera que la societat justa seria aquella que cadascú fes allò per què està preparat i sap fer. La tasca de l’estat consistirà a crear condicions perquè els individus siguin feliços i tinguin una vida plena.

         Aristòtil afegeix, que qui mai podran ser feliços són els esclaus i les dones, considera que a cap d’aquests dos grups se li pot concedir drets de ciutadà.

          Aristòtil va plantejar tres formes de govern:

·         La monarquia, quan una sola persona posseeix el poder polític La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

·         L'aristocràcia, quan un petit grup té el poder polític; nobles i el millor de la societat o siguin rics.

·         Politéia, quan molts —la majoria— exerceixen el poder polític. Són ciutadans que participen en els tribunals o política.

Bé després de tota aquesta exposició que penseu ara?, tenim una democràcia?, és la millor opció? Us ha vingut al cap algun partit pels seus pensaments. Potser arribat a un punt que els tenim tots a la vegada.

 

Tessa Barlo




L'actriu Àgata Roca, premi Margarida Xirgu 2024

Àgata Roca ha estat la guanyadora del 50è Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu, que distingeix la millor actriu de la temporada teatral barcelonina. La intèrpret ha aconseguit el reconeixement pel seu paper a L'imperatiu categòric, obra de Victòria Szpunberg que va estar programada al Teatre Lliure de Gràcia i que tornarà a la cartellera a finals de la temporada vinent. L'acte de proclamació i lliurament del premi se celebrarà el proper dilluns 22 de juliol al Teatre Romea, i estarà presentada per la guionista, actriu i presentadora Elisenda Pineda, a més de servir com a acte central de la celebració dels 50 anys del Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu.

El jurat ha considerat que Roca és "la demostració pràctica que les actrius guanyen en matisos i expertesa amb els anys". A més, també subscriu les paraules de la crítica que va escriure el cronista teatral Oriol Puig Taulé: "Àgata Roca, més britànica que mai, és l'actriu ideal per mostrar la seva intel·ligència accentuant una paraula o fent el gest més subtil". El premi en honor a l'actriu i directora de Molins de Rei s'ha atorgat anualment i de forma ininterrompuda des de l'any 1973, i és un dels més longeus de l'estat en l'àmbit de les arts escèniques, només superat pels Premis Nacionals de Teatre atorgats pel Ministeri de Cultura. Impulsat des del món del teatre amateur, el guardó ha distingit artistes com Núria Espert, Anna Lizaran, Mercè Arànega, Clara Segura o Emma Vilarasau. La guanyadora del Premi Margarida Xirgu 2023 va ser l'actriu Mont Plans.

 

Àgata Roca (Barcelona, 1968) va acabar els estudis a l'Institut del Teatre l'any 1991, i llavors va fundar la companyia T de teatre al costat de quatre companyes de promoció: Rosa Gàmiz, Mamen Duch, Míriam Iscla i Carme Pla, amb qui ha estrenat una desena d'obres de teatre, com Petits contes misògins, Criatures o E.V.A, així com productes televisius, com la mítica Jet Lag. Roca ha destacat als teatres, però també té una gran trajectòria en la petita pantalla, amb feines interpretatives sobretot a TV3. Destaquen participacions en sèries com Estació d'enllaç, Porca misèria o Ventdelplà, i més tard va formar part del repartiment de la sèrie Kubala, Moreno i Manchón durant tres temporades, així com de la producció Les de l'hoquei. Fora de la pública catalana, l'actriu barcelonina també ha participat en sèries com Felipe y Letizia de Telecinco o Sin Identidad d'Antena 3. I en cinema, ha tingut papers en films com Las horas del día (Jaime Rosales), Excuses! (Joel Joan), Dictado (Antonio Chavarrías), Truman (Cesc Gay) o El pregón (Dani de la Orden).

 https://www.elnacional.cat/ca/cultura/undefined