Entrevista a radio Cerdanyola, recitant un dels poemes del meu últim
poemari I tu vas arribar. La setmana que ve l'entrevista complerta.
divendres, 29 de juny del 2018
dimecres, 27 de juny del 2018
Personatges LGTBI dintre del gènere negre
Amb aquest títol, s'obria l'acte ahir 26-06 a la sala
d'actes de la Biblioteca de Cerdanyola, dedicat a llibres i també pel·lícules
d'aquest gènere.
Javier García
Rodríguez, autor de l'assaig El cel·luloide rosa, va obrir l'acte fent un
recorregut a través de la història del cinema, on ens va demostrar que els
continguts de gais o lesbianes sobretot, no és una cosa nova sinó que el
cinema, això si, el cinema Nord Amèrica ja els feia protagonistes en
pel·lícules i a diferents sèries.
Va començar per la pel·lícula (La soga, 1948), d'Alfred
Hitchcock) que en la versió americana es veu com els dos inductors de la mort
de la víctima, són gais, però en la versió del doblatge al castellà, queda molt
diluïda. Continuen per (Las revueltas de Stonewall de 1969) on es va fer palesa
l'inici de la lluita oberta contra l'homofòbia i tota la reivindicació gai
(Orgull gai). Un canvi substancial va ser la pel·lícula (Cruissig, 1980) amb Al
Pachino, perquè el cinema trenca amb els estèreos tips imposats, de boges,
viciosos, malalts, etc. Al Pachino fa de policia que s'infiltra en el món gai
de New York, a fi d'atrapar a un assassí en sèrie. Després vindrien molt més,
però a Espanya en any 1983 es van atrevir amb (La muerte de Mikel) amb Imanol Arias
de protagonista, va tindre molt bona acollida, per l'època i sent la primera.
Javier Garcia en la seva exposició no podia deixar enrere a l'Almodóvar, ja que, en totes les seves pel·lícules fa una referència al gènere LGTBI
Javier Garcia en la seva exposició no podia deixar enrere a l'Almodóvar, ja que, en totes les seves pel·lícules fa una referència al gènere LGTBI
L'altre ponent de l'acte va ser Nacho Zubizarreta, que va fer la presentació de la novel·la Nada es cierto. On dona vida a un
detectiu gai, el Lucas Rozman, ex policia i ara detectiu privat.
Sinopsi- Virginia Sentmant matriarca d'una adinerada família catalana del cava, vol que investigui que s'ha fet d'un collar molt valuós. La investigació el porta pels interiors familiars i els seus secrets.
Però l'autor va voler recalcar, que volia sortir dels estèreos tips abans indicats i donar normalitat a la sexualitat del protagonisme, ja que és un fet que no canvia la història, és a dir, no altera la trama de la novel·la.
Va ser agradable poder parlar sobre aquets temes, que avui encara
amb molt àmbits i ciutats, es veu com una cosa anormal de la persona.
Tessa Barlo
27-06-2018
dissabte, 16 de juny del 2018
Recital poètic dedicat a la gent gran
Recital poètic que vam oferir la Blanca Soler i jo, els jardins del Mac
de Cerdanyola, dintre de la setmana de la gent gran, en aquest cas a les
persones que feien 80 anys.
dilluns, 28 de maig del 2018
S’ha mort el poeta Màrius Sampere
Un dels poetes més
importants de la literatura catalana del segle XX
El poeta Màrius Sampere s’ha mort avui a 89 anys després d’una
llarga malaltia. Nascut a Barcelona el 1928, pertanyia a la generació de poetes
catalans nats abans de la guerra del 1936-39.
El primer poemari, L’home
i el límit, fou guardonat amb el premi Carles Riba l’any 1963. Els últims
anys ha guanyat el Crítica Serra d’Or per Subllum (2000), el Premi de la
Crítica, el Ciutat de Barcelona i el Nacional de Cultura per Les imminències
(2002). A més, el 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.
La poesia de Sampere
barreja la metafísica i la quotidianitat i va més enllà, interpel·la i sacseja.
És una experimentació constant que l’ha fet atrevir-se, després, amb Dèmens (LaBreu).
El darrer premi obtingut és el Lletra d’Or 2016, per L’Esfera
insomne (LaBreu).
diumenge, 27 de maig del 2018
L’escriptora Fred Vargas s’endú el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres 2018
L’autora està considerada com una de
les grans autores de la novel·la negra francesa i europea
Autora de grans èxits internacionals, és considerada la
reina de la novel·la negra europea.
Frederique Audoin-Rouzeu, coneguda en el terreny literari negre com a Fred Vargas ha estat reconeguda amb el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres 2018.
Frederique Audoin-Rouzeu, coneguda en el terreny literari negre com a Fred Vargas ha estat reconeguda amb el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres 2018.
Arqueòloga i historiadora de formació, és autora d’assajos
científics amb el seu nom i, com Fred Vargas,ha publicat una
vintena de novel·les de gènere negre, la majoria protagonitzades pel
comissari Adamsberg, El seu pseudònim, fa referència al nom
del personatge que interpretava Ava Gardner en la pel·lícula ‘La
Comtessa descalça’,
El jurat del premi Premi Princesa d’Astúries de les Lletres
ha destacat ‘l’originalitat de les seves trames, la ironia amb la que
descriu els seus personatges, la profunda càrrega cultural i una imaginació
desbordant, que porta al lector a horitzons literaris inèdits’.
El jurat del premi també exposa que Fred Vargas encarna la
revitalització d’un gènere, la novel·la d’intriga, on ha sumat, brillantment,
noves peces, atmosferes i espais fins a compondre una obra de projecció
universal.
Autora de les novel·les Temps de gel, Un lloc
incert, La tercera verge, L’home dels cercles blaus i L’exèrcit
furiós, ha publicat al febrer la darrera obra sota de títol de Quan surt
la reclusa. Considerada com una de les millors novel·les de
l’escriptora francesa. Es tracta de la novena novel·la protagonitzada pel comissari
Adamsberg.
Vargas ofereix una novel·la que inclou una mena de joc
amb la mitologia i les llegendes on el comissari
Jean-Baptiste Adamsberg haurà de resoldre unes misterioses morts
aparentment produïdes per la picada d’una aranya reclusa. Tot i que la
picada d’aquestes aranyes no és mortal, el comissari voldrà resoldre que
s’amaga darrere de les morts, malgrat els dubtes del seu equip.
dissabte, 26 de maig del 2018
Mor l’escriptor nord-americà Philip Roth
L’escriptor nord-americà estava considera un dels
escriptors més importants dels Estats Units
L’aclamat escriptor nord-americà Philip Roth ha mort aquest
dimecres als 85 anys a Nova York, deixant en el món de les lletres sense un
dels grans narradors del segle XX, candidat etern al Nobel, que no va arribar a
aconseguir.
A Roth (Newark, Nova Jersey, 19 de març de 1933), considerat
fins ara un dels escriptors amb vida més importants dels Estats Units, el seu
èxit més important li va arribar amb el seu q uarts llibre Portney’s
Complaint (El trastorn de Portnoy, 1969), en què la protagonista, Alexander
Portnoy, explica la seves aventures sexuals al seu psiquiatra i viu turmentat
pels remordiments i la seva obsessió pel sexe. En aquesta obra, però es troben
les claus de la producció posterior de Roth, és a dir, la recerca de la seva
pròpia identitat, la sexualitat com a motor vital i l’humor sarcàstic.
Des d’aquesta fita, cada llibre seu va ser un èxit editorial
i objectiu, la majoria, d’escàndol i impacte en la societat nord-americana. La
seva rellevància va ser tal que finalment va haver d’abandonar la docència el
1992 per dedicar-se de ple a la literatura.
L’extensa i guardonada obra de Roth s’ha caracteritzat per
tractar, a més del sexe, sobre el desig, la vellesa, la mort i el judaisme i la
seva obligacions. L’obra narrativa de l’escriptor nord-americà forma part de la
gran novel·lística americana que segueix la tradició de Dos Passos, Scott
Fitzgerald, Hemingway i Faulkner.
Alguns dels seus llibres s’han dut al cinema, com per
exemple, El lament de Portnoy, L’escriptor fantasma, La taca
humana i Elegy (dirigida per Isabel
Coixet) .
Roth ha rebut diversos premis, com el Man Booker
Internacional, el Pulitzer, el National Book Award i els PEN/Faulkner,
PEN/Nabokov i PEN/Bellow, entre molts altres-De fet, el 2012 va rebre el Premi
Príncep d’Astúries de les Lletres 2012. Aquest mateix any, Roth va comunicar
que deixava d’escriure i que Nèmesi era la seva última novel·la
.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)