dissabte, 26 de maig del 2018

Mor l’escriptor nord-americà Philip Roth

L’escriptor nord-americà estava considera un dels escriptors més importants dels Estats Units

L’aclamat escriptor nord-americà Philip Roth ha mort aquest dimecres als 85 anys a Nova York, deixant en el món de les lletres sense un dels grans narradors del segle XX, candidat etern al Nobel, que no va arribar a aconseguir.
A Roth (Newark, Nova Jersey, 19 de març de 1933), considerat fins ara un dels escriptors amb vida més importants dels Estats Units, el seu èxit més important li va arribar amb el seu q uarts llibre Portney’s Complaint (El trastorn de Portnoy, 1969), en què la protagonista, Alexander Portnoy, explica la seves aventures sexuals al seu psiquiatra i viu turmentat pels remordiments i la seva obsessió pel sexe. En aquesta obra, però es troben les claus de la producció posterior de Roth, és a dir, la recerca de la seva pròpia identitat, la sexualitat com a motor vital i l’humor sarcàstic.
Des d’aquesta fita, cada llibre seu va ser un èxit editorial i objectiu, la majoria, d’escàndol i impacte en la societat nord-americana. La seva rellevància va ser tal que finalment va haver d’abandonar la docència el 1992 per dedicar-se de ple a la literatura.
L’extensa i guardonada obra de Roth s’ha caracteritzat per tractar, a més del sexe, sobre el desig, la vellesa, la mort i el judaisme i la seva obligacions. L’obra narrativa de l’escriptor nord-americà forma part de la gran novel·lística americana que segueix la tradició de Dos Passos, Scott Fitzgerald, Hemingway i Faulkner.
Alguns dels seus llibres s’han dut al cinema, com per exemple, El lament de Portnoy, L’escriptor fantasma, La taca humana i Elegy (dirigida per Isabel Coixet) .
Roth ha rebut diversos premis, com el Man Booker Internacional, el Pulitzer, el National Book Award i els PEN/Faulkner, PEN/Nabokov i PEN/Bellow, entre molts altres-De fet, el 2012 va rebre el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres 2012. Aquest mateix any, Roth va comunicar que deixava d’escriure i que Nèmesi era la seva última novel·la .



dimecres, 9 de maig del 2018

Poesia per reivindicar la llibertat d’expressió




Mircea Cartarescu, Bernardo Atxaga, Ben Brooks i Nuno Júdice al cartell del Barcelona Poesia


“Versos i més versos, perquè la poesia, avui més que mai, ens és necessària”, escriuen les directores del Barcelona Poesia, Mireia Calafell i Àngels Gregori. Així és que el to reivindicatiu marcarà la 28a edició del festival “perquè la poesia i la cultura no poden fer com si res”, van afegir en la presentació de la programació. El Barcelona Poesia convidarà 107 participants i acollirà 28 activitats gratuïtes del 10 al 16 de juliol en catorze espais de Barcelona. Com és tradició encetarà la cita l’entrega del premi Jocs Florals -a Hilari de Cara per Quaderns del port - i la tancarà la nit al Palau de la Música, un recital en què el tema central serà la ciutat com a camp de batalla i de conquestes socials. Hi intervindran cinc escriptors d’orígens diferents i empremta urbana: la gironina Maria Cabrera, la portenya establerta a Nova York Marta Ana Diz, la britànica Hollie McNish, el polonès Adam Zagajewski i el palestí Najwan Darwish, a més de la dansa de Marina Mascarell.
Entre els noms internacionals més destacats hi ha el romanès Mircea Cartarescu, el portuguès Nuno Júdice i el xilè Raúl Zurita, que dialogarà amb el periodista David Guzman. Els diàlegs són una de les novetats del cartell i n’hi haurà amb diversos formats: el basc Bernardo Atxaga conversarà amb el valencià Josep Piera; la britànica Sasha Dugdale amb Jaume Subirana; Maria del Mar Bonet i Martirio pujaran juntes a l’escenari per celebrar els seus 50 anys com a artistes, al costat dels poetes Sebastià Alzamora i Juan Cobos Wilkins, i Josep Pedrals i la uruguaiana Lalo Barrubia compartiran No canteu victòria. Fins i tot hi haurà diàleg entre poetes catalans i francesos (Dolors Miquel, Marc Romera, Esther Tellermann i Philippe Beck).
En el capítol més polític i reivindicatiu s’han programat propostes com Soc d’aquí. Soc estranger, una lectura en defensa dels autors perseguits i la llibertat d’expressió conduïda per David Fernàndez; el projecte Gosar poder, que unirà al carrer dues iniciatives comunitàries com la Riborquestra i Barris en Dansa al costat dels poetes Guim Valls i Llum Vidal; el recital T’estimaré sempre (que pugui), que“qüestionarà fins a quin punt l’amor romàntic explica la violència de gènere i la cultura de la violació”, de la mà de poetes com Biel Mesquida, Ben Brooks i Maria Isern, i el projecte Orgull de classe, que sorgeix dels instituts de la ciutat i convoca veus joves com Martí Sales i Maria Arnal. El Barcelona Poesia vol oferir “un ampli i eclèctic ventall de propostes poètiques que es fusionaran i combinaran”, diuen les directores. Del diàleg de la poesia amb altres disciplines en surten noms sorprenents com el cantant Leiva en un concert-lectura amb el madrileny Benjamin Prado; la performer de Singapur Deborah Emmanuelle; l’actor Héctor Alterio, que recitarà Como hace 3.000 años, i Lluís Homar i Clara Segura fent de Palau i Fabre i Jacqueline Picasso a l’espectacle Estimat Picasso.
També hi haurà homenatges a Maria-Mercè Marçal, Montserrat Abelló, Miquel Martí i Pol, Carles Santos -amb un recorregut que rememorarà l’acció Promenade Santos duta a terme el 1985- i fins i tot a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que celebrarà els seus 40 anys a través de deu poetes al Verger del Museu Frederic Marès, centre neuràlgic del festival.